30/4/09

Saló del Cómic


Nota de premsa de Ficomic:

F.C.BARCELONA i R.C.D. ESPANYOL COL·LABOREN AMB EL 27é SALÓ INTERNACIONAL DEL CÒMIC DE BARCELONA

FICOMIC ha arribat a un acord de col·laboració amb el FC Barcelona i el RCD Espanyol per al 27é SALÓ DEL CÒMIC DE BARCELONA. Els socis de tots dos clubs que presentin el seu carnet d’abonat a les guixetes del recinte obtindran un descompte de dos uros sobre el preu de la respectiva entrada. Així, l’entrada al Saló per als socis del F.C.BARCELONA i R.C.D ESPANYOL passarà a costar 4 euros. També es beneficien d’aquesta entrada reduïda els membres del Club TR3S C i del Carnet Jove.
El SALÓ dedica aquest any una exposició dedicada a la relació del còmic amb el futbol titulada Vinyetes en fora de joc. El comissari d’aquesta mostra és Jaume Capdevila Kap, recent guanyador del Premi Gat Perich, i compta amb la col·laboració de l’editor i col·leccionista Joan Navarro.
FICOMIC realitza aquesta promoció especial amb els dos clubs de primera divisió de la ciutat de Barcelona amb motiu d’aquesta exposició. Totes dues entitats desenvoluparan una campanya publicitària i de comunicació entre els seus socis per a difondre aquest descompte especial.
El 27é SALÓ INTERNACIONAL DEL CÒMIC DE BARCELONA se celebrarà del divendres 29 de maig al dilluns 1 de juny de 2009 al palau número 8 de Fira de Barcelona.

FICOMIC ha llegado a un acuerdo de colaboración con el FC Barcelona y el RCD Espanyol para el 27 SALÓN DEL CÓMIC DE BARCELONA. Los socios de ambos clubes que presenten su carné de abonado en las taquillas del recinto obtendrán un descuento de dos euros sobre el precio de su respectiva entrada. Así, la entrada al Salón para los socios del F.C.BARCELONA y R.C.D ESPANYOL pasará a costar 4 euros. También se benefician de esta entrada reducida los miembros del Club TR3S C y del Carnet Jove. El SALÓN dedica este año una exposición dedicada a la relación del cómic con el fútbol titulada Viñetas en fuera de juego. El comisario de esta muestra es Jaume Capdevila Kap, reciente ganador del Premio Gat Perich, y cuenta con la colaboración del editor y coleccionista Joan Navarro. FICOMIC realiza esta promoción especial con los dos clubs de primera división de la ciudad de Barcelona con motivo de esta exposición. Ambas entidades desarrollarán una campaña publicitaria y de comunicación entre sus socios para difundir dicho descuento especial. El 27º SALÓN INTERNACIONAL DEL CÓMIC DE BARCELONA se celebrará del viernes 29 de mayo al lunes 1 de junio de 2009 en el palacio número 8 de Fira de Barcelona.

29/4/09

Bosc

Alain Damman és nebot de Bosc, un dels més interessants dibuixants d'humor francès del segle passat, juntament amb Chaval, Siné, Henry, François i Sempé. Alain manté una gran activitat en record d'aquest gran artista satíric amb diverses exposicions de dibuixos originals en marxa, a més del lloc web dedicat a Bosc, on informa de les últimes actualitzacions:
Voici les dernières activités Bosc, les commentaires radio de la directrice du centre Dürenmatt à Neuchâtel, prochaine expo avec diffusion du court métrage au festival du film d'Entraigues, et j'ai aussi mit le film de Bosc sur le site.

Alain Damman és sobrino de Bosc, uno de los más interesantes dibujantes de humor francés del pasado siglo, junto con Chaval, Siné, Henry, François y Sempé. Alain mantiene una gran actividad en recuerdo de ese gran artista satírico con varias exposiciones en marcha de dibujos originales, además del sitio web dedicado a Bosc, dónde informa de las últimas actualizaciones:
Voici les dernières activités Bosc, les commentaires radio de la directrice du centre Dürenmatt à Neuchâtel, prochaine expo avec diffusion du court métrage au festival du film d'Entraigues, et j'ai aussi mit le film de Bosc sur le site.

28/4/09

Setmana del Cómic de Tarragona


Del 4 al 10 de maig es celebra la segona Setmana del còmic de Tarragona. Aquesta és la web oficial, on hi podeu veure la programació, les activitats, les expos... Una iniciativa de gran interés, que duen a terme els amics de la revista Delirópolis. Val la pena treure-hi el cap (per exemple, si no teniu res a fer el dijous al vespre...)

Del 4 al 10 de mayo se celebra la segunda Semana del cómic en Tarragona. Esta es la web oficial dónde encontrareis las actividades, las expos, la programación... Una iniciativa interesante llevada a cabo por los amigos de la revista Delirópolis.Vale mucho la pena acercarse un rato, si uno puede (por ejemplo el jueves por la noche...)

27/4/09

25/4/09

Uff...

Les coses s'acumulen aquests dies de vertígen.
El dijous, la intensa jornada de Sant Jordi, signant a tort i a dret, disfrutant de la festa dels llibres; l'endemà una xerrada sobre l'humor i la caricatura a la premsa esportiva a la Universitat Internacional de Catalunya, als estudiants d'un Máster de Periodisme...


No he tingut temps de ressenyar la inauguració de la III Mostra d'Humor Gràfic a València, les activitats del nonat Museu de l'Humor de Mallorca (que per ser nonat, és el més actiu que conec; i aquest cap de setmana s'han agermanat amb el Museu d l'Aforisme), amb Pep Roig al capdavant; les convocatòries d'Humoràlia: Humor gràfic pels Objectius de desenvolupament del Mil·leni, i la segona convocatòria del concurs de caricatures d'Humoreix.

©Rogelio Naranjo

També, molts humoristes estan pendents del World Press Cartoon 2009, que va fallar-se la setmana passada, i ja se sap quins son els dibuixants seleccionats, amb una nutrida selecció dels nostres ( Sex, Quique, Menta, Malagón, Luis Grañena, Harca, Gogue, Gusi Béjer, Favelis, Felix, David Vela , Turcios, Nani, Ant, Ajubel, i també jo ), inclós un dels premis per al magnífic caricaturista Javier Carbajo, que comparteix podi amb Naranjo (Grand Prix), Simanca, Géza, Balaban, Carrilho, Baptistao, Janssen i Borkovic.

L'amic Orcajo m'envia un parell de caricatures dels malaurats Ricardo i Eduardo, un altre dels històrics de La Codorniz que ens va deixar fa poc.

Ricardo Oliván (©Orcajo)


Eduardo (©Orcajo)

Des d'Alacant, Enrique ens recorda que el 21 de maig hi ha la jornada clau de la Mostra d'Humor Social d'enguany, amb el reconeixement com a "Notario de l'Humor" al dibuixant Luis del Olmo, històric autor de Don Celes...

... i per avui, prou...


Las cosas se acumulan estos días de vértigo.


El jueves, la intensa jornada de Sant Jordi, firmando a diestro y siniestro, disfrutando de la fiesta de los libros; el día siguiente una charla sobre el humor y la caricatura en la prensa deportiva en la Universitat Internacional de Catalunya a los estudiantes de un Máster de Periodismo ...

No he tenido tiempo de reseñar la inauguración de la III Mostra d'Humor Gràfic en Valencia, ni las actividades del nonato Museu de l'Humor de Mallorca (que este fin de semana se han hermanado con el Museo de el aforismo), con Pep Roig al frente; las convocatorias de Humoralia: Humor gráfico por los Objetivos de Desarrollo del Milenio, y la segunda convocatoria del concurso de caricaturas de Humoreix.

También, muchos humoristas están pendientes del World Press Cartoon 2009, que se falló la semana pasada, y ya se sabe cuales son los dibujantes seleccionados, con una nutrida selección de los nuestros (Sex, Quique, Menta, Malagón, Luis Grañena, Harca , Gogue, Gusi Béjer, favelas, Felix, David Vela, Turcios, Nani, Ant, Ajubel, y también yo), incluido uno de los premios para el magnífico caricaturista Javier Carbajo, que comparte podio con Naranjo (Grand Prix), Simanca, Géza , Balaban, Carrilho, Baptistao, Janssen y Borkovic.

El amigo Orcajo me envía un par de caricaturas de Ricardo y Eduardo, otro de los históricos de La Codorniz que nos dejó hace poco.


Desde Alicante, Enrique nos recuerda que el 21 de mayo hay la jornada clave de la

Mostra d'Humor Social de este año, con el reconocimiento como "Notario del Humor" al dibujante Luis del Olmo, histórico autor de Don Celes ...

... y por hoy, ya es suficiente ...

22/4/09

Ricardo


M'avisa en Sergi que ha mort Ricardo Olivan Turrau, germà de l'Oli (Enrique Oliván). Nascut a Barbastro el 1938, destacà per la seva línia sensible i el seu humor blanc, blanquissim, amable i tendre. Havia publicat a La Codorniz, a Strong, a moltes de les revistes de Brugera (especialitzat, gairebé, en passatemps i trencaclosques) i al renovat Patufet o l'Avui.

[NO]vizi

S'acaba d'inaugurar a Nàpols la gran exposició [NO]vizi , un recorregut visual pel dibuix satíric italià més actual, amb la participació de Vincino, Ellekappa, Marassi, Franzaroli, Beppe Mora, Tonus, Fricca i Natangelo. Es celebra al col·legi de periodistes de Nàpols, al Comicon, que és com el salò del còmic de Nàpols, i al Museu d'art contemporàni MADRE.
En aquesta exposició hi ha convidats tres dibuixants satírics no italians: Paco Alcázar, Chaterine i... un servidor de vostès.




Se acaba de inaugurar en Nápoles la gran exposición [NO]vizi, un recorrido visual por el dibujo satírico italiano más actual, con la participación de Vincino, Ellekappa, Marassi, Franzaroli, Beppe Mora, Tonus, Fricca y Natangelo. Se celebra en el colegio de periodistas de Nápoles, en el Comicon, que es como el salón del cómic de Nápoles, y el Museo de Arte Contemporáneo MADRE.
En esta exposición hay invitados tres dibujantes satíricos no italianos: Paco Alcázar, Chaterine y. .. un servidor de vostès.

21/4/09

Sant Jordi 2009

Bé, aquest és el meu horari de signatures per al proper dia de Sant Jordi.
Veniu sense manies que la farem petar i us signaré el què faci falta excepte xecs al portador...
I si no teniu, ni voleu cap llibre meu, i preferiu comprar qualsevol altre llibre, no us hi poseu pedres al fetge, no us faré pas cap lleig, podeu venir a veure'm igualment, i tireu-me uns cacauets...

11 a 12: Llibreria CATALONIA
12 a 13: El Corte Inglés (Portal de l'Àngel)

16:30 a 18:30: Parada d'Angle Editorial (Rambla Catalunya, 59)
19 a 20:
Llibreria ONA

Exposició Amaníaco


Me n'he assabentat tard, però hi ha una interessant exposició de la revista Amaníaco al Centre Cívic El Coll (no podía ser en cap altre lloc, l'editor i ànima de la revista és en Jordi Coll...), on publico regularment la pàgina titulada "KapUT!":

Del 15 de abril al 8 de mayo se podrá ver una selección de páginas publicadas en la revista en el Centro Cívico El Coll, en la calle Aldea, 15 de Barcelona.

Para los que hacemos el Amaníaco nos ha hecho mucha ilusión poder exponer en este lugar que ocupa lo que fueron los antiguos talleres de la Editorial Bruguera y más cuando tenemos presente que la filosofía de nuestra publicación bebe de las fuentes de los tebeos editados por esta mítica editorial que, durante muchos años nos supo entretener y divertir.

Además, desde el Centro Cívico El Coll, se ha iniciado un proceso para la recuperación de la historia de la Editorial Bruguera, que dió trabajo a muchos vecinos del barrio hasta su cierre.

Centre Cívic El Coll
Aldea, 15 - 08023 Barcelona
Tel. 93 256 28 77

17/4/09

Manar! Manar!

Avui presentem el meu llibre Manar! Manar! (com s'ho munten per mantenir-se a la poltrona) a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga (19:30). Algunes perles del llibre, per si teniu dubtes de quin llibre comprar ara que s'acosta Sant Jordi:

Els polítics passen quinze dies dient-nos que anem a votar i quatre anys fent coses que ens en fan passar les ganes.

No és veritat que els polítics s’aferrin als càrrecs. Sempre estan disposats a deixar el seu càrrec actual... si els n’ofereixen un de millor.

Les persones que dirigeixen l'Estat no es poden controlar posant paperets en una urna sinó posant paperets de color verd en els comptes corrents que tenen a Suïssa.

Amb els governs passa com amb les cartes dels restaurants xinesos: a l’hora d’escollir el menú sembla que hi ha milers de plats diferents, però a l’hora de menjar tot acaba tenint el mateix gust.

El Ministeri de Justícia és el que té cura dels malfactors i delinqüents: té tancats i controlats els criminals més perillosos als jutjats i als bufets d’advocats, i els criminals menys perillosos en presons i centres penitenciaris.

El Ministeri d’Hisenda és l’encarregat de recaptar els recursos econòmics que posteriorment els membres del Govern han de poder malbaratar amb la seva gestió.

La feina del Ministeri d’Obres Públiques és gairebé tan important com la de les senyores de neteja del Congrés, però amb la diferència que la feina del ministre acostuma a ser més bruta.

El president mai no dirà: «El cap de l’oposició és un mariconàs!», sinó: «Els plantejaments del cap de l’oposició són, en tots els terrenys, diametralment oposats als meus».

La política, malauradament, s’ha convertit en un cau de gent corrupta i sense escrúpols, amb una maldat i vilesa tant abominables que només la superen els programadors de televisió i alguns tècnics en informàtica.

Actualment, considerant els nivells tan baixos de qualitat en l’ensenyament a què ha arribat la universitat (tant pública com privada), el fet que un expresident del Govern hi pugui fer classes no és, en absolut, un fet estrany, inversemblant, dolent, malvat, fastigós, deplorable, execrable ni punible, com hauria de ser.

La utilització de la força en comptes de mètodes pacífics és cosa ben raonable si la practiquen els governs, i inadmissible si la utilitzen els que estan en contra d’aquests governs.

16/4/09

Napi


A mi sempre m'han agradat molt els acudits d'en Napi. El seu traç es fresc i espontàni, dibuixa de forma desacomplexada i d'això en resulten unes vinyetes molt expressives, que arrodoneix amb el seu humor descarat i directe, sempre molt efectiu.
Demà divendres presenta el su darrer llibre: Humor, se le supone. recuerdos de la puta mili, a les 20h. a la Casa Canals (C/ Granada, 11) de Tarragona. Jo no hi podré ser, perquè pràcticament a la mateixa hora presentem el meu llibre a Berga, però com si hi fos.
M'agradarà repassar el llibre, perquè ja m'imagino el corrossiu i procaç Napi contra l'estultícia castrense i em venen ganes de riure...



A mí siempre me han gustado mucho los chistes de Napi. Su trazo es fresco y espontáneo, dibuja de forma desacomplejada y de ello resultan unas viñetas muy expresivas, que redondea con su humor descarado y directo, siempre muy efectivo.
Mañana viernes presenta su último libro de Humor, se le supone. recuerdos de la puta mili, a las 20h. en la Casa Canals (C / Granada, 11) de Tarragona. Yo no podré acompañarle, porque prácticamente a la misma hora presentamos mi libro en Berga.
Me gustará repasar el libro, porque ya me imagino el corrosivo y procaz Napi contra la estulticia castrense y me vienen ganas de reír ...

15/4/09

Historias de amor y masacre


Corría el año 1979, en plena transición, con una España aún temerosa del futuro, en un país por construír y con muchas esperanzas por cumplir. El "boom" del humor gráfico había convertido a los pintamonas en celebridades; la consideración intelectual de las viñetas era casi superior a la de los artículos de mayor calado de la mayoría de publicaciones...
Bajo la dirección de Jordi Amorós se estrenó una de las obras maestras del cine de animación español para adultos: Historias de Amor y masacre ("un film de gran aparato") es una delirante cinta en la que los más subversivos dibujantes satíricos del momento satirizaban todo lo satirizable (que en aquella época aún no era "todo"), con grandes dosis de sarcasmo, sexo, sangre, ironía, violencia, desparpajo y vísceras. Tal y como aparecen en la cinta ("por riguroso orden de malos a buenos"): Oscar, Perich, Gila, Vallés, Fer, Ja, Chumy, e Ivà (teniendo en cuenta, que cada autor realizó un pequeño cortometraje de varios minutos, excepro Perich que dibujó pequeños gags más cortos que se usan para enlazar las escenas). Otra sorpresa es la aprición estelar de Vázquez, interpretando a Cojoncio Cabretas, una parodia de los productores americanos que introducían en imagen real los episodios animados (¿quién no recuerda a Walter Lanz dando paso al Pájaro Loco?).
Producida por ediciones Amaika, la editora de El Papus, la cinta incorporaba no solamente a los dibujantes de esta revista, sinó que abría también sus puertas a Perich (de Por Favor), Chumy y Gila (de Hermano Lobo).
A pesar de estrenarse después de la aprobación de la Costitución, (Fer me ha contado varias veces que él se libró de la trágica bomba en El Papus el septiembre del 77 porque estaba redibujando el final de su episodio en el estudio de animación), la cinta tuvo sus problemas de distribución, por su fuerte contenido y su crítica feroz.
La mayoría de capítulos, rodados con el estilo feísta e iconoclasta de sus autores, recuerda al cine de animación más experimental rodado en centroeuropa, por lo que seguramente se hace raro a los delicados paladares que han crecido degustando solamente la almibarada animación estadounidense.
Como apuntaba Manuel Quinto en un artículo publicado en La Vanguardia "La película conserva y transmite el espíritu iconoclasta de burla sangrienta e irreverente de la época de antes y después de paco medallas, criticando la realidad social y presentando a tipos y costumbres del país en clave de humor. Como suele suceder con los buenos satíricos, la mala baba y el rompe y rasga esconden una innegable dosis de ternura hacia los personajes populares y una afirmación de sencillez y la astucia primitivas frente a la sofisticación burguesa y las estructuras opresoras del poder."

La introducción de Vázquez y el episodio de Óscar:





Todo esto viene a cuento porque acabo de ver que la edición en DVD de la película (cutrilla, todo hay que decirlo, la cosa se merecería alguna edición más currada, la verdad) se vende en eBay a un precio de risa. ¡Con lo me costó a mí encontrarla!


Dirección: Jordi Amorós Guión: Jordi Amorós, basado en historias y dibujos de Óscar, Perich, Gila, Fer, Ja, Chumy Chumez, Ivà,
Montaje: Enrique Escobar
Música: Emilio Ortiz.
Producción: Equip.
España 1979, 80 min.

14/4/09

Gris en blanc i negre / Gris en blanco y negro



La Fontana d’Or, Centre Cultural de Caixa Girona, acull al seu soterrani fins al 2 de juny l’exposició Juan Gris, il·lustrador, 1904-1912. Col·lecció Emilio Ferré. Es tracta d’una mostra de 61 dibuixos originals que ens permeten apropar-nos les obres que un dels pares del cubisme va realitzar per la premsa il.lustrada de començament de segle.
José Victoriano González Pérez (Madrid, 1887 – Boulogne-Billancourt, 1927), escollí el pseudònim de Juan Gris per firmar les seves obres. Es formà a l’escola de Artes y Oficios de Madrid i començà a guanyar-se la vida als disset anys realitzant dibuixos per a la premsa il·lustrada madrilenya: Papel de Estraza (1904), Renacimiento Latino (1905), Gran Mundo y Sport i Blanco y Negro (1906), fins que marxà a París per evadir el servei militar i acomplir les seves inquietuds artístiques. És en aquest període que s’enmarquen les obres que podem veure en aquesta exposició, durant el qual va col·laborar en gairebé una trentena de publicacions, entre les que hi ha L’Assiette au Beurre, Le Charivari, Le Rire o Le Témoin, a banda de les nostrades L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i Papitu, amb els seus dibuixos satírics. És aquí el principal retret que personalment faria a aquesta exposició: que ens mostra 61 vinyetes satíriques, dibuixos amb un peu on hi ha una intenció crítica, sarcàstica o humorística, però en tota hora parla del Juan Gris “il·lustrador”. No senyor, això no és il·lustrar! Els fa vergonya dir "Juan Gris humorista gràfic"? Mira que podrien haver-la titulat: Juan Gris a la Premsa Il.lustrada, o Juan Gris dibuixant... però bé, ens hi haurem de posar fulles.
Cal reconèixer que l’exposició fa goig i confronta els dibuixos amb les reproduccions de les revistes on foren publicats, un interessant exercici que serveix per comprovar les transformacions que cada dibuix sofria des que sortia de la punta del llapis de l’artista fins que arribava als lectors; des dels canvis més evidents de sentit de l’acudit al variar el peu que l’acompanya (la censura campava ben ampla a la premsa de principis de segle), fins a canvis subtils en el traç o el color de les figures dibuixades. Sempre és un plaer poder observar un original, i més si en comptes de ser una obra final per ser vista i exposada es tracta d’originals destinats a ser reproduïts, car incorporen anotacions, retocs i manipulacions que ens permeten ensumar la manera de treballar de l’artista. Val la pena entretenir-se en cadascuna de les peces, dibuixades amb tinta xinesa, llapis negre, carbonet, gouache blanc i aiguades blaves per indicar els mitjos tons que el gravador havia d’incorporar al dibuix imprès.
Aquests dibuixos de Gris, fets quan l’artista tenia entre 17 i 25 anys, i mostren de forma contundent l’evolució gràfica de l’artista, i hi podem trobar des de les composicions més matusseres o altres on es nota clarament la influència d’altres dibuixants de l’època –Marià Foix, T.T. Heine, Ismael Smith, Bruno Paul, Jossot, Steinlen, Rabier o Kupka– a les vinyetes on el jove artista ja ha trobat un estil més personal i mitjançant la via sintètica explora les elipsis i sinopsis gràfiques que el conduiran al cubisme.
Hi ha una important quantitat de les obres exposades que veuen la llum per primera vegada, com les 13 composicions esportives per a la revista alemanya Sporthumor (1909-1911) descobertes fa poc. Els originals exposats mostren un artista interessat pel seu temps, un període de grans canvis i transformacions socials i culturals, interpretat per aquest creador que analitza i dibuixa els esdeveniments polítics del moment, fa una lúcida crítica de la societat i d’aquells que controlaven el poder, deixa constància de les seves preocupacions ecologistes, l’interès pels avenços d’una aviació encara incipient, la sensibilitat cap als pobres, l’atracció ambivalent envers les dones, el món de la infantesa, i altres aspectes socials. En el fons, tracta els tòpics que tocaven la majoria de ninotaires de les publicacions de l’època, molt més virulentes ens els seus plantejaments que no pas les que estem acostumats en l’actualitat. En altres casos els acudits eren dibuixats per l'artista però el text hi era afegit a posteriori a la redacció de les revistes, una pràctica molt més habitual del que podem pensar, i ben natural, si tenim en compte que aquella gent tenien clar que els que saben dibuixar han de dibuixar, i els que saben escriure, han d'escriure. Hauria estat ben interessant confrontar aquestes vinyetes de Gris amb les d’altres mestres de l’humor gràfic de l’època, com els seus companys de la revista Papitu, Apa, Smith o Junoy (que també era a París en aquella època, i segurament fou el qui l’introduí en aquesta publicació); o amb les dels grans mestres de la sàtira francesa de L’Assiette au Beurre: Steinlen, Kupka o Jossot, i -evidentment- els revolucionaris grafistes del Simplicissimus, amb l'extremadament cru Bruno Paul, de qui l’obra primerenca de Gris és ben deutora.
Totes les obres exposades formen part de la col·lecció d’Emilo Ferré, un dels més grans col·leccionistes de Gris que hi ha el món. Comissariada per l’investigador i especialista en Gris, Raymond Bacholet, els dibuixos recuperen a un Gris encara poc estudiat i es converteixen en un rellevant testimoni dels primers anys de la seva trajectòria.






La Fontana d’Or, Centro Cultural de Caixa Girona, acoge en su sótano hasta el 2 de junio la exposición Juan Gris, ilustrador, 1904-1912. Colección Emilio Ferré. Se trata de una muestra de 61 dibujos originales que nos permiten acercarnos a las obras que uno de los padres del cubismo realizó para la prensa ilustrada de principios de siglo.

José Victoriano González Pérez (Madrid, 1887 - Boulogne-Billancourt, 1927), escogió el seudónimo de Juan Gris para firmar sus obras. Se formó la escuela de Artes y Oficios de Madrid y empezó a ganarse la vida a los diecisiete años realizando dibujos para la prensa ilustrada madrileña: Papel de Estraza (1904), Renacimiento Latino (1905), Gran Mundo y Sport y Blanco y Negro (1906), hasta que marchó a París para evitar el servicio militar y cumplir sus inquietudes artísticas. Es en este período que se enmarcan las obras que podemos ver en esta exposición, durante el cual colaboró en casi una treintena de publicaciones -entre las que cabe destacar L'Assiette au beurre, Le Charivari, Le Rire o Le Témoin, aparte de L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia y Papitu-, con sus dibujos satíricos. Este es el principal reproche que personalmente haría a esta exposición: que nos muestra 61 viñetas satíricas, dibujos con un pie donde hay una intención crítica, sarcástica o humorística, pero en todo momento habla de Juan Gris "ilustrador". No señor, ¡eso no es ilustrar! ¿Les daba verguenza titularla "Juan Gris humorista gràfico"? Mira que podrían haberla titulado: Juan Gris en la Prensa ilustrada, o Juan Gris dibujante... pero bueno, hay que joderse.
Reconozco, eso sí, que la exposición está muy bien pergeñada y confronta los dibujos con las reproducciones de las revistas donde fueron publicados, un interesante ejercicio que sirve para comprobar las transformaciones que cada dibujo sufría desde que salía de la punta del lápiz del artista hasta que llegaba los lectores; desde los cambios más evidentes de sentido del chiste al variar el pie que lo acompaña (la censura corría a sus anchas en la prensa de principios de siglo), hasta cambios sutiles en el trazo o el color de las figuras dibujadas. Siempre es un placer poder observar un original, y más si en vez de ser una obra final para ser vista y expuesta se trata de originales destinados a ser reproducidos, ya que incorporan anotaciones, retoques y manipulaciones que nos permiten asomarnos a la manera de trabajar de del artista. Vale la pena entretenerse en cada una de las piezas, dibujadas con tinta china, lápiz negro, carboncillo, gouache blanco o aguadas azules para indicar los medios tonos que el grabador había de incorporar al dibujo impreso.
Estos dibujos de Gris, hechos cuando el artista tenía entre 17 y 25 años, y muestran de forma contundente la evolución gráfica del artista, y podemos encontrar desde sus primeras composiciones más torpes a otras donde se nota claramente la influencia de los maestros de la época -Marià Foix, T.T. Heine, Ismael Smith, Bruno Paul, Jossot, Steinlen, Rabier o Kupka- a las viñetas donde el joven artista ya ha encontrado un estilo más personal y mediante la vía sintética explora las elipsis y sinopsis gráficas que le conducirán al cubismo.

Hay una importante cantidad de las obras expuestas que ven la luz por primera vez, como las 13 composiciones deportivas para la revista alemana Sporthumor (1909-1911) descubiertas hace poco. Los originales expuestos muestran un artista interesado por su tiempo, un período de grandes cambios y transformaciones sociales y culturales, interpretado por este creador que analiza y dibuja los acontecimientos políticos del momento, hace una lúcida crítica de la sociedad y de los que controlaban el poder, deja constancia de sus preocupaciones ecologistas, el interés por los avances de una aviación todavía incipiente, la sensibilidad hacia los pobres, la atracción ambivalente hacia las mujeres, el mundo de la infancia, y otros aspectos sociales. En el fondo, trata los tópicos que tocaban la mayoría de dibujantes satíricos de las publicaciones de la época, mucho más virulentas en sus planteamientos que los de las que estamos acostumbrados en la actualidad. Hubiera sido muy interesante confrontar esas viñetas de Gris con las de otros maestros del humor gráfico de la época, como sus compañeros de la revista Papitu, Apa, Smith o Junoy (que también estaba en París en aquella época, y seguramente fue el quien la introdujo en esta publicación), con las grandes maestros de la sátira francesa de L'Assiette au beurre: Steinlen, Kupka o Jossot, o con los dibujantes de Simplicissimus, y especialmente Bruno Paul, a quien tanto deben los dibujos más tempranos de Gris.
Todas las obras expuestas forman parte de la colección de Emilio Ferré, uno de los mayores coleccionistas de Gris que hay el mundo. Comisariada por el investigador y especialista en Gris, Raymond Bacholet, los dibujos recuperan a un Gris aún poco estudiado y se convierten en un relevante testimonio de los primeros años de su trayectoria.



A l'esquerra, Juan Gris (Le Témoin); a la dreta Bruno Paul (Simplicissimus)

Més informació: El País; Hoy es Arte;
Tambè podeu fer un cop d'ull a: L'Assiette au beurre; Papitu; Caricatures et caricaturistes

13/4/09

12/4/09

Fernando Vicente


Després de visitar Sevilla i Osca, l'exposició Literatura Ilustrada de Fernando Vicente aterra al Circulo de Bellas Artes de Madrid, dins la programació de la tradicional 'Lectura Continuada' d'el Quixot. A la Sala Antonio Palacios, del 15 al 24 d'aquest mes. Si no podeu anar-hi, mireu d'aconseguir el catàleg, editat per Sinsentido i la Diputació de Sevilla.
Fernando Vicente, que podeu trobar il·lustrant les pàgines de 'Babelia' al diari El Pais, és un il·lustrador de sòl·lida formació, que cuida els detalls i l'arquitectura del dibuix, domina la tècnica i endolça les imatges amb un potent i particular ús dels volums i el color. Jo destacaria les seves caricatures, en les que l'exageració és mínima, amable i fresca.
Val la pena fer un cop d'ull als textos que li dediquen a Otro lunes.


Después de visitar Sevilla y Huesca, la exposición
Literatura Ilustrada de Fernando Vicente aterriza en el Circulo de Bellas Artes de Madrid, dentro de la programación de la tradicional 'Lectura Continuada' del Quijote. En la sala Antonio Palacios, del 15 al 24 de este mes. Si no podeis ir, intentad, por lo menos, conseguir el catálogo editado por Sinsentido y la Diputación de Sevilla.
Fernando Vicente, que podéis encontrar ilustrando las páginas de 'Babelia' del diario El Pais, es un ilustrador de solida formación, que cuida los detalles y la arquitectura del dibujo, domina la técnica y endulza las imágenes con un potente y particular uso de los volúmenes y el color. Yo destacaría sus caricaturas, en las que la exageración es mínima, amable y fresca.
Vale la pena echar un vistazo a los textos que le dedican en Otro lunes.

11/4/09

Periodisme manual

Convertir la portada del diari en un cartell, dibuixat completament a mà, és un atreviment de l'artista turc Serkan Özkaya que ha publicat el Louisville Courrier-Journal, un diari de Kentucky, com el pollastre. Fins ara, si no m'erro, el més lluny que s'havia arribat era il.lustrar amb dibuixos en comptes de fotografies les imatges del diari (El Periodico, Le Soir, Liberation), això sí, sempre amb algun motiu relacionat amb el món del còmic.



Convertir la portada del periódico en un cartel dibujado completamente a mano, es un atrevimiento del artista turco Serkan Özkaya que ha publicado el Louisville Courrier-Journal, un diario de Kentucky, como el pollo. Hasta ahora, si no me equivoco, lo más lejos que se había llegado era encargar a un dibujante las imágenes del diario, en vez de ilustrarlo con fotografías (El Periodico, Le Soir, Liberation), eso sí, siempre con algún motivo relacionado con el mundo del cómic.

Més informació a http://www.visualeditors.com/apple

10/4/09

La buena prensa

Un bloc d'allò més interessant que analitza el què diuen els diaris i com ho diuen, és La buena prensa, a càrrec de Miguel Ángel Jimeno i Txema Díaz Dorronsoro, de la Facultad de Comunicación de la Universidad de Navarra. Tenen un especial interès -que és d'agraïr- per la sempre oblidada il·lustració de premsa, i l'altre dia van parlar una mica de mi, (de fet, qui parlo sòc jo, intentant respondre el seu qüestionari).

Un blog de lo más interesante que analiza lo que dicen los diarios y cómo lo dicen, es La buena prensa, a cargo de Miguel Ángel Jimeno y Txema Díaz Dorronsoro, de la Facultad de Comunicación de la Universidad de Navarra. Tienen un especial interés-que es de agradecer-por la siempre olvidada ilustración de prensa, y el otro día hablaron un poco de mí, (de hecho, quien hablo soy yo, intentando responder su cuestionario).

8/4/09

6/4/09

3/4/09

Manel Estiarte


Aquesta caricatura de Manel Estiarte apareix avui a l'edició de paper de Mundo Deportivo.

Esta caricatura de Manel Estiarte se publica hoy en la edición de papel de Mundo Deportivo.

2/4/09

Anorèxia


Aquest és un dels dibuixos que he enviat a Humor i Salut, a Lleida. Una imatge dura per despertar consciències en un tema tan delicat com és l'anorèxia (i la fam al món).

Uno de los dibujos que he enviado a Humor i Salut de Lleida. una imagen dura para despertar conciencias ante un tema tan delicado como la anorexia (y el hambr en el mundo).

1/4/09

Trobada d'artistes


El proper dia 4, per poc que es pugui, treurem el nas a Cal Gras, l'Alberg de Cultura situat a Avinyó. Al matí s'hi inaugura un a exposició d'Olga Molina, i després hi ha una trobada d'Il·lustradors, que presentaran els seus projectes, un dinar a base d'arrós i altres activitats a la tarda. Una jornada il·lustrada en aquesta localitat del Bages.