2/4/09

Anorèxia


Aquest és un dels dibuixos que he enviat a Humor i Salut, a Lleida. Una imatge dura per despertar consciències en un tema tan delicat com és l'anorèxia (i la fam al món).

Uno de los dibujos que he enviado a Humor i Salut de Lleida. una imagen dura para despertar conciencias ante un tema tan delicado como la anorexia (y el hambr en el mundo).

12 comentaris:

Ran ha dit...

és de puta mare

Laia ha dit...

Els teus dibuixos són la mescla perfecta de l'art i l'enginy. Felicitats! només lamente no haver trobat el teu bloc abans.

Cheewee ha dit...

ostia, just ara estava fent el dinar.... gràcies... .

Uns tan que no ho volen i d'altres tan poc que els ignorem.

malagon ha dit...

eso es humor negro o de negros?

Bernal ha dit...

Sin duda impactante.

david ha dit...

Esa potada ha quedado brutal. Aquí en mi calle tengo alguna temporada cuadros similares por las paredes por si quieres más modelos...
Suerte con el concurso!!

Ran ha dit...

aquest ha d'anar a l'àlbum del Kap-ut!

Aleix Saló ha dit...

M'agrada quan mostres el teu costat més bèstia ;)

Sergi ha dit...

Aquesta faceta teva de humor negre m'encanta...el dibuix sens dubte es impactant.

kap ha dit...

Ran: Merci!

Laia: Millor tard que mai, que diuen. La noblesa (i més amb aquests colors) sempre és benvinguda...

Cheewee: Doncs això mateix.

Malagón: Negro al cuadrado

Bernal: Pues al final suavicé un poco la pota... la primera versión era más estilo "steadman", con salpicaduras y eso, pero preferí definir mejor el vómito a través de contraste de colores...

David: Pues vaya exposición... En estos certámenes que se organizan por acá, hay que participar por militancia

Ran: Jo també ho pensava... la versió en blanc i negre per al proper n´mero o l'altre...

Aleix: Jo he de reconèixer que quan faig el béstia m'ho passo teta...

Sergi: L'humor negre ja busca això, provocar un impacte a través de la repulsió, el fàstig, la por, etc. El que passa és que a vegades l'arbre no deixa veure el bosc, i en aquest sentit l'important d'aquesta vinyeta és el missatge, més que no pas el fàstig o la brutalitat de l'escena...

An ha dit...

Viendo este trabajo ya no se por que mande nada :) Saúdos e apertas meu.

lluki ha dit...

Aquesta és la magnitud de la tragèdia. El que per uns és un trauma els altres ja ho voldrien... el món està ben girat!
Aquesta és la magnitud de l'humor gràfic, amb un mateix dibuix es poden suscitar tantes coses!
Molt bo!