17/4/09

Manar! Manar!

Avui presentem el meu llibre Manar! Manar! (com s'ho munten per mantenir-se a la poltrona) a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga (19:30). Algunes perles del llibre, per si teniu dubtes de quin llibre comprar ara que s'acosta Sant Jordi:

Els polítics passen quinze dies dient-nos que anem a votar i quatre anys fent coses que ens en fan passar les ganes.

No és veritat que els polítics s’aferrin als càrrecs. Sempre estan disposats a deixar el seu càrrec actual... si els n’ofereixen un de millor.

Les persones que dirigeixen l'Estat no es poden controlar posant paperets en una urna sinó posant paperets de color verd en els comptes corrents que tenen a Suïssa.

Amb els governs passa com amb les cartes dels restaurants xinesos: a l’hora d’escollir el menú sembla que hi ha milers de plats diferents, però a l’hora de menjar tot acaba tenint el mateix gust.

El Ministeri de Justícia és el que té cura dels malfactors i delinqüents: té tancats i controlats els criminals més perillosos als jutjats i als bufets d’advocats, i els criminals menys perillosos en presons i centres penitenciaris.

El Ministeri d’Hisenda és l’encarregat de recaptar els recursos econòmics que posteriorment els membres del Govern han de poder malbaratar amb la seva gestió.

La feina del Ministeri d’Obres Públiques és gairebé tan important com la de les senyores de neteja del Congrés, però amb la diferència que la feina del ministre acostuma a ser més bruta.

El president mai no dirà: «El cap de l’oposició és un mariconàs!», sinó: «Els plantejaments del cap de l’oposició són, en tots els terrenys, diametralment oposats als meus».

La política, malauradament, s’ha convertit en un cau de gent corrupta i sense escrúpols, amb una maldat i vilesa tant abominables que només la superen els programadors de televisió i alguns tècnics en informàtica.

Actualment, considerant els nivells tan baixos de qualitat en l’ensenyament a què ha arribat la universitat (tant pública com privada), el fet que un expresident del Govern hi pugui fer classes no és, en absolut, un fet estrany, inversemblant, dolent, malvat, fastigós, deplorable, execrable ni punible, com hauria de ser.

La utilització de la força en comptes de mètodes pacífics és cosa ben raonable si la practiquen els governs, i inadmissible si la utilitzen els que estan en contra d’aquests governs.

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Que vagi be aquesta tarda...ja explicarás.
Ahir aqui a Hospitalet hi va haver inauguració de la expo del Johnny Roqueta amb la presenciá d'en Vaquer i en Tharrats i amb l'Azagra i l'Alfons López...bons canapes hi havien.

kap ha dit...

Merci. M'hauria agradat anar-hi... el "Johnny Roqueta" s'ho val

polifonic ha dit...

Ho sento. Em serà del tot impossible pujar (o baixar) a Berga aquest vespre. Espero guardeu algun canapé.

Que vagi tot molt bé i no t'escoltis gaire els teloners de luxe que tens a l'acte.

Felicitats!

Anònim ha dit...

Genial. Els polítics mereixen l'existència d'aquest llibre. I els no polítics hauríem de llegir-lo.
I si algun polític ho vol llegir, no hi ha problema, sempre que abans prengui la precaució d'aprendre a llegir.
Abraçada argentina des de Granada.

rsm ha dit...

M'hauria agradat poder assistir-hi. Que vagi bé. R.

BartolomeC ha dit...

Kap: Ya sé qué regalar este Sant Jordi. Ah y no pares de escribir, tengo una estantería libre esperando tus libros.

kap ha dit...

Polifònic: el què compta és la intenció...

Martí: Je, je, gràcies!

R: Merci, farem el què podrem...

BartolomeC: Yo no tengo intención de parar; si solo tienes una librería, pronto la llenaremos... Gracias.

聖諭 ha dit...

體育,衛視,教育網,教育局,字典,大學,教育,教育,教育局,大學,教育大學,辦公室,體育,津貼,教育網,教育局,美髮,育達商職,教育館,緯來,教育局,廣播電台,教育處,教育局,教育大學,教育,教育局,育嬰假,教育網,月眉,性教育,育英,育英護專,教育,幼兒教育,喜滿客,天堂,喜來登,夢時代,影城,壽喜燒,京華城,喜帖,喜餅,壽喜燒,假期,西喜,喜帖,牧羊犬,夢時代,喜鴻,春喜,喜多,喜羊羊,天喜,喜帖,壽喜燒,喜樂蒂,燒肉店,喜歡,喜歡你,喜宴場地,喜美,皆大歡喜,喜歡,歡喜,喜來登,喜帖設計,墨水匣,婚禮