Papitu en guerra
La revista Papitu fou durant gairebé trenta anys el paradigma de la publicació festiva, lúdica, desenfadada i un pèl procaç. Però en esclatar la guerra civil, l'any 1936, els dibuixants del SDP van fer-se amb el control de la publicació i intentaren "regenerar-la". Durant 18 números aquest Papitu en guerra fou dirigit per Miquel Solé Boyls, s'hi recuperen les vinyetes del seu fundador, Feliu Elias, i hi signaren sagnants sàtires contra els militars sollevats ninotaires consolidats com Junceda, Porta, Xirinius o Quelus, noms que ja estaven gairebé consolidats dins la professió i que es convertirien en importants personatges de la cultura catalana, com Tísner, Calders o Fontseré, i nous valors emergents com el valencià Choliol i el berguedà Josep Vinyes, germà del dramaturg Ramon Vinyes. Un record a aquests homes que van tenir l'humor de fer la guerra amb les seves pròpies armes: l'enginy i la sàtira.
La revista Papitu fue durante casi treinta años el paradigma de la publicación festiva, lúdica, desenfadada y algo procaz. Pero al estallar la guerra civil, en el año 1936, los dibujantes del SDP se hicieron con el control de la publicación e intentaron "regenerarla". Los 18 números de este Papitu en guerra fueron dirigidos por Miquel Solé Boyls, se recuperan las viñetas de su fundador, Feliu Elias; firmaron sangrientas sátiras contra los militares golpistas dibujantes consolidados como Junceda, Porta, Xirinius o Quelus, nombres que ya estaban casi consolidados en la profesión y que se convertirían en importantes personajes de la cultura catalana como Tísner, Calders o Fontseré, y nuevos valores emergentes como el valenciano Choliol y el berguedán Josep Vinyes, hermano del dramaturgo Ramon Vinyes. Un homenaje a estos hombres que tuvieron el humor de hacer la guerra con sus propias armas: el ingenio y la sátira.
Comentaris
Records, R.
Nota: ho dic perquè si algú ho pot fer, ets tu. Per capacitat, reconeixement i coneixença del món editorial. Ara, és el moment Sr. Gat Perich.
r, aquesta enciclopèdia de l'humor gràfic català s'ha de fer, no hi ha dubte, però és una feina d'anys i panys. Capacitat, no ho sé, hi ha el què hi ha; però voluntat mooooolta.
Em vaig pillar el Manar manar, no t'ho prenguis malamwent però amb tota la intencio´ de tenir un altre llibre dedicat a la biblio.
saludus, guapo el post del Papitu
Ja hi pots comptar amb el llibre