25/3/09

Papitu en guerra


La revista Papitu fou durant gairebé trenta anys el paradigma de la publicació festiva, lúdica, desenfadada i un pèl procaç. Però en esclatar la guerra civil, l'any 1936, els dibuixants del SDP van fer-se amb el control de la publicació i intentaren "regenerar-la". Durant 18 números aquest Papitu en guerra fou dirigit per Miquel Solé Boyls, s'hi recuperen les vinyetes del seu fundador, Feliu Elias, i hi signaren sagnants sàtires contra els militars sollevats ninotaires consolidats com Junceda, Porta, Xirinius o Quelus, noms que ja estaven gairebé consolidats dins la professió i que es convertirien en importants personatges de la cultura catalana, com Tísner, Calders o Fontseré, i nous valors emergents com el valencià Choliol i el berguedà Josep Vinyes, germà del dramaturg Ramon Vinyes. Un record a aquests homes que van tenir l'humor de fer la guerra amb les seves pròpies armes: l'enginy i la sàtira.



La revista Papitu fue durante casi treinta años el paradigma de la publicación festiva, lúdica, desenfadada y algo procaz. Pero al estallar la guerra civil, en el año 1936, los dibujantes del SDP se hicieron con el control de la publicación e intentaron "regenerarla". Los 18 números de este Papitu en guerra fueron dirigidos por Miquel Solé Boyls, se recuperan las viñetas de su fundador, Feliu Elias; firmaron sangrientas sátiras contra los militares golpistas dibujantes consolidados como Junceda, Porta, Xirinius o Quelus, nombres que ya estaban casi consolidados en la profesión y que se convertirían en importantes personajes de la cultura catalana como Tísner, Calders o Fontseré, y nuevos valores emergentes como el valenciano Choliol y el berguedán Josep Vinyes, hermano del dramaturgo Ramon Vinyes. Un homenaje a estos hombres que tuvieron el humor de hacer la guerra con sus propias armas: el ingenio y la sátira.











5 comentaris:

marc ha dit...

descomunal l'acudit del Kalders... veig que aleshores ja estaven igual que ara...

rsm ha dit...

Jaume, (enèsima súplica), si un dia et decideixes a posar en una enciclopèdia tots aquests coneixements, t'ofereixo la meva, humil i desinteressada, ajuda.
Records, R.

Nota: ho dic perquè si algú ho pot fer, ets tu. Per capacitat, reconeixement i coneixença del món editorial. Ara, és el moment Sr. Gat Perich.

kap ha dit...

marc, home, potser una mica pitjor, no?

r, aquesta enciclopèdia de l'humor gràfic català s'ha de fer, no hi ha dubte, però és una feina d'anys i panys. Capacitat, no ho sé, hi ha el què hi ha; però voluntat mooooolta.

Ran ha dit...

Si Jaume (Per a coses molt importants Jaume) ho hauries de proposar a la Gene, i que et donin un sou vitalici per a elaborar-la.
Em vaig pillar el Manar manar, no t'ho prenguis malamwent però amb tota la intencio´ de tenir un altre llibre dedicat a la biblio.
saludus, guapo el post del Papitu

kap ha dit...

Ara vaig a veure en Montilla.
Ja hi pots comptar amb el llibre