Exposició antológica

La sala gòtica de la Fontana d'or, centre d'exposicions de la Fundació Caixa Girona, inaugura avui dijous a les 19,00 l'exposició "Dibuixants, humoristes i il•lustradors de La Vanguardia, 1881-200". Aquesta mostra aplega una representativa selecció d'il·lustracions publicades a La Vanguardia en els 125 anys de la seva existència i dóna a conèixer indirectament l'evolució de la il·lustració i l'humor en aquest diari, un dels primers periòdics europeus que inclogué les col·laboracions l·lustrades en les seves pàgines.
Autors com Ramon Casas, Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Dionis Baixeras, Mariano Foix, Ricard Opisso, Lluís Bagaria, Rafael de Penagos, Joaquim Muntañola, Fernando Krahn, Jaume Perich, Jordi Labanda, Miquel Ferreres, Marc Taeger, Toni Batllori, Enrique Ventura o Miguel Gallardo (entre d'altres, a banda de jo mateix, que pel que veig sóc el més jove de tots els que hi ha), s'han encarregat d'il.lustrar o bé aportar un punt d'humor i sàtira a les pàgines del diari.El comissari de l'exposició ha estat en Daniel Giralt-Miracle, i a banda de tota la gent que hi ha treballat que no coneixo, cal esmentar la tasca de documentació de l'Anna Buti i d'en Carles Salmurri.
El catàleg és un llibre impressionant, que a més d'aplegar els dibuixos inclou unes completíssimes notes biogràfiques. Això és una cosa dificilíssima, i recordo que quan vaig realitzar el catàleg de "Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en Mundo Deportivo" la part de les biografies és la quina em va portar més feina i a la vegada és allà on es fan més evidents els buits i les mancances. La recerca per fer una cosa d'aquesta magnitud és una cosa ben feixuga; jo mateix vaig fer la mateixa recerca a més petita escala per a confeccionar el volum número 17 de la col.lecció "Barcelona una ciudad de Vanguardia" -que es dedicà als humoristes gràfics i les cartes dels lectors- i us ben asseguro que n'hi ha per perdre les pestanyes a l'hemeroteca.
En definitiva, aquesta tarda aniré cap a Girona, que la cosa s'ho val. I si de cas, ja us ho explicaré.


Escribo en catalán, porque al ser una cosa que pasa en Girona, me parece que a mis lectores de México, Andalucía, Madrid o Villajoiosa, les queda un poco lejos. Pero si os interesa la cosa, decidmelo, que os lo traduzco tranquilamente. Vamos, que no es por chinchar; que el catalán es mi manera normal de expresarme...