Cavalls Salvatges


Cavalls Salvatges (la novel·la gràfica) ja és a les llibreries. Fa goig, no us enganyaré, passar per la secció de còmics i veure'l tan ben acompanyat...

Però també, cada cop que el veig o el fullejo, penso en el Jordi i em dol profundament no poder compartir amb ell el fruit de la nostra col·laboració…

Després de tres anys de feina, de tantes converses, de tantes pàgines, tantes proves i tantes voltes, ell s’ha perdut la part dolça: veure com els fulls de paper llisquen per les bobines i materialitzen tot aquell esforç. Quan ens hi vam posar, la primera idea era fer una cosa que valgués la pena. La segona, passar-ho be: gaudir, provar, inventar, desfer-nos de convencions i limitacions. Crec que ho vam aconseguir amb escreix.

Ell va haver d’aprendre tot de coses de còmics; jo, coses de drogues. Des del primer moment vam veure que la novel·la original no es podia ‘adaptar’... Almenys en un còmic que fos mig bo. Per això vam decidir refer-ho tot, exprimint els recursos que ofereix el llenguatge gràfic. El Jordi va reescriure de nou tota la novel·la amb aquest plantejament. Val a dir que amb una intuïció ferotge va aconseguir escriure un guió extraordinari, condensant en petites perles tot el seu talent literari. Jo vaig intentar que el grafisme respongués a les exigències de la novel·la, variant els estils segons els personatges –no és un caprici sinó una necessitat narrativa, com es veu a mida que es s'avança en la lectura– o fent un ús psicològic del color.

No és un llibre fàcil. A banda que el tema és dur i no ens hem estalviat res, vol un esforç del lector per entrar en el joc que planteja la complexa estructura narrativa, amb salts endavant i endarrera, canvis de punt de vista, estil, ritme, narrador… fins que tot acaba encaixant.


Una de les coses més importants a Cavalls Salvatges és la música. Tota una banda sonora flueix dessota cada capítol, enllaça històries i personatges, marca el ritme i el to. Per estar entonat mentre dibuixava (sempre amb música) em vaig fabricar aquesta llista de l'Spotify.

Fent balanç, ha estat un procés llarg i complicat, però molt enriquidor. Treballar amb el Jordi, increïblement fàcil, malgrat que tots dos érem ferotgement detallistes i exigents. De fet, l'autoexigència de cadascú feia aflorar l'exigència en l'altre, i així ens recolzàvem mútuament per avançar amb propostes cada cop més complicades...

Un repte apassionant, que crec que hem passat amb nota. Les més de dues-centes pàgines de la novel·la que ha editat Pagès editors, ho certifiquen.

Cal dir-ho també: tot ha estat una enredada ideada i duta a terme pel Jaume Barrull. Ell sempre ha estat al nostre costat, vetllant. Ens ha deixat fer. L’hem fet patir. Però crec que la cosa ha sortit bé. Ara només espero que el llegiu i em digueu sincerament el què us sembla...







Comentaris

Entrades populars