135!
El passat 6 de gener feia 75 anys de l'aparició del darrer número de la revista L'Esquella de la Torratxa. Avui, 19 de gener, fa 135 anys de l'aparició del primer número de la col.lecció regular d'aquesta mateixa revista.
L'Esquella va aparèixer per substituïr La Campana de Gràcia, una altra revista del mateix editor, suspesa per les autoritats. Innocenci López Bernagossi, fundador de la Llibreria Española de la Rambla del Mig i republicà de pedra picada que editava aquesta revista des de 1870, va exclamar: "No volen sentir la Campana? Doncs tindran esquellots!" i repetí la operació que ja havia fet el 1872 i 1874: fer la mateixa revista, amb els mateixos col.laboradors, però canviant el títol, i reduint la campana a una mida més portàtil. En les dues anteriors ocasions, la revista va ser prohibida de nou. Així les gastaven els que manaven les espanyes d'abans, d'ara i de sempre. I quan suspenien L'Esquella, apareixia La Tomasa, que era el nom d'una altra campana de Barcelona. La qüestió era fer soroll!
En aquella ocasió, al recobrar el permís administratiu per editar La Campana de Gràcia, l'editor no va deixar de publicar L'Esquella, i així les dues revistes van començar una vida paral·lela. La Campana va mantenir el seu to polític, mentre que L'Esquella es decantà per la cultura, la literatura i l'art, sense oblidar la critica municipal. La Campana i L'Esquella, amb 64 i 60 anys respectivament, son encara avui les dues publicacions fetes en llengua catalana que han tingut una vida més llarga de forma ininterrompuda.
Dues peces fonamentals de la història de la premsa catalana. Dos testimonis imprescindibles del seu temps.
L'Esquella va aparèixer per substituïr La Campana de Gràcia, una altra revista del mateix editor, suspesa per les autoritats. Innocenci López Bernagossi, fundador de la Llibreria Española de la Rambla del Mig i republicà de pedra picada que editava aquesta revista des de 1870, va exclamar: "No volen sentir la Campana? Doncs tindran esquellots!" i repetí la operació que ja havia fet el 1872 i 1874: fer la mateixa revista, amb els mateixos col.laboradors, però canviant el títol, i reduint la campana a una mida més portàtil. En les dues anteriors ocasions, la revista va ser prohibida de nou. Així les gastaven els que manaven les espanyes d'abans, d'ara i de sempre. I quan suspenien L'Esquella, apareixia La Tomasa, que era el nom d'una altra campana de Barcelona. La qüestió era fer soroll!
En aquella ocasió, al recobrar el permís administratiu per editar La Campana de Gràcia, l'editor no va deixar de publicar L'Esquella, i així les dues revistes van començar una vida paral·lela. La Campana va mantenir el seu to polític, mentre que L'Esquella es decantà per la cultura, la literatura i l'art, sense oblidar la critica municipal. La Campana i L'Esquella, amb 64 i 60 anys respectivament, son encara avui les dues publicacions fetes en llengua catalana que han tingut una vida més llarga de forma ininterrompuda.
Dues peces fonamentals de la història de la premsa catalana. Dos testimonis imprescindibles del seu temps.
Comentaris
salut