18/4/13

Caen, 2013

Un veritable luxe haver estat convidat al Tercer Festival del Dibuix de Premsa al Memorial de Caen (Normandia, França). Una setmana molt intensa,  ben acompanyat, en un lloc carregat d'història i simbolisme. Cal recordar que el naixement de la iniciativa i l'exposició permanent de dibuixos de premsa que hi ha al Museu, està lligada a Jean Plantu i Cartooning for Peace, que ja ens va reunir a Caen l'any passat.


Una crònica a la menuda i seriosa del que va estar aquesta trobada, la podem llegir al blog de Cartoon Movement, ja que el seu editor, l'holandés Tjeerd Royaards, fou també un dels convidats a la trobada. Altres convidats foren els nord-americans Jeff Danziger o Liza Donnelly, l'ucraïnès Vladimir Kazanevsky, Habib Haddad del Líban, Michel Kichka d'Israel, Paolo Caruso, de Brasil, Mix & Remix de Suïssa, Willis from Tunis, de Tunisia, l'exiliat iranià Kianoush Ramezani, i els francesos Berth, Jiho, Carali, Brunor i Chaunu. Les publicacions Courrier International i Siné Mensuel, dos mitjans en els que col.laboro van tenir també una presència important en la trobada.


Durant la setmana varem visitar diversos centres educatius, amb alumnes de secundària i estudiants d'art. I cada tarda interessants debats sobre temes com la llibertat d'expressió, la censura i el poder dels dibuixos satírics per influir en la societat (val a dir que el dia que van jugar el Barça i el PSG va ser el que hi va haver menys audiència...)


També vam gaudir de la pre-estrena mundial del documental Fini de rire, d'Olivier Malvoisin, que explora els límits de la llibertat d'expressió sota la mirada dels ninotaires. A més del documental, un nou format, el webdoc al que podeu accedir en aquest enllaç, es va presentar en societat, mostrant una cartografia impressionant dels tabus presents encara avui arreu del món, segons els professionals de l'humor.



Un luxe que ens vam permetre va ser poder fer gargots en un tros del Mur de Berlín  Al Memorial de Caen, on s'hi explica la guerra mundial, però també tota la història del segle XX, hi ha quatre peces del mur, i els ninotaires vam poder deixar el nostre missatge de pau i humor gravat a la pedra d'aquest mur de la vergonya.


En definitiva, una setmana apassionant, cansada, carregada d'activitat, però molt positiva, en les que hi ha hagut temps per reflexionar, riure, contactar amb el public, parlar i debatre, i signar llibres, revistes, samarretes i tot el que se'ns posés al davant.


A la Cospedal li convindria anar fins al Memorial de Caen, on hi ha explicada amb pèls i senyals la nefasta empremta que els nazis de debò van deixar a la història de la humanitat (jo vaig arribar a tenir basques a la part del museu on s'explica l'extermini sistemàtic de milions de persones). Si mai traieu el nas per aquelles terres, a més de degustar un bon Calvados, trobareu al Memorial el rastre de l'humor que hi han deixat aquests ninotaires...



Ah, per certificar que els ninotaires deixem rastre per allà on passem, podeu visualitzar la prova documental. Un vídeo enregistrat pel Tjeerd que mostra el què passa quan els dibuixants s'asseuen a taula:

3 comentaris:

Miquel ha dit...

m´alegro ¡¡¡
Salut per molt anys ¡¡

rsm ha dit...

Caram caram

kap ha dit...

:-)