Correu cap al vostre llibreter de capçalera...

En ocasió del centenari de la suspensió de la revista Cu-Cut!, reivindiquem aquella popular publicació satírica que va mirar al món amb mordacitat durant la primera dècada del segle XX, i va marcar el desenvolupament de la premsa satírica catalana posterior. Complementant l'exposició que es pot veure a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ara tenim el llibre editat per Efados.

El primer número de Cu-Cut! va aparèixer el 2 de gener de 1902. Era una iniciativa editorial vinculada al partit polític catalanista la Lliga Regionalista. La defensa dels interessos catalans davant el centralisme i el caciquisme fou una de les principals causes de la revista, així com la crítica municipal. Les seves invectives continuades contra el govern de Madrid li van costar nombroses multes i suspensions. La seva campanya satírica contra l'exèrcit espanyol –desprestigiat després de la derrota de Cuba– va culminar amb un assalt a la redacció per un grup de 300 oficials ofesos. Aquests incidents van provocar la caiguda del govern de Montero Ríos, la unió del catalanisme polític, i la tramitació de la Llei de Jurisdiccions, instrument de control de la premsa per part de l'exèrcit vigent fins a la República.

Cu-Cut! ens va deixar el seu testimoni mordaç dels principals fets d'aquella dècada: des de la guerra Russo-Japonesa (1904-1905) i els atemptats anarquistes que aterrorien la ciutat, als esdeveniments de la Setmana Tràgica (1909) o la construcció de monuments i edificis singulars de Barcelona, com el monument al Dr Robert, o la Casa Milà de Gaudí.

En les pàgines d'aquesta revista van trobar el seu estil alguns dels més importants dibuixants de Catalunya: Gaietà Cornet (1878-1945), Joan G.Junceda (1881-1948), Feliu Elias, 'Apa' (1878-1948), o Ricard Opisso (1880-1966), qui amb el pintor Joan Llaverias (1865-1938), van formar el nucli artístic de la publicació. La influència de Cu-Cut! s'estén per tota la premsa catalana de la primera meitat del segle, i la seva mascota, un personatge que representa un català mofeta d'ample somriure cofat amb barretina, va aconseguir impensables cotes de popularitat que li van donar vida més enllà del paper.

Per acostar als lectors d'avui el que va ser i el que va representar la revista Cu-cut! comptem amb un equip de luxe format per Ricard Mas Peinado (Sabadell, 1966), historiador i crític d’art, Sebastià Roig (Figueres, 1965), periodista i escriptor; Josep Maria Figueres (Vilanova i la Geltrú, 1950), historiador, professor agregat d'Història del Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona; Antoni Guiral (Barcelona, 1959), divulgador, editor i guionista de comics; Josep Pinyol Vidal (Linyola, 1959), historiador de l'art i professor de l'Ecole Central de Nantes, membre d'ERILAR (Université Rennes 2); Lluís Solà i Dachs (Barcelona, 1932), enginyer tèxtil i especialista en premsa catalana; Josep Maria Cadena (Barcelona), periodista i crític d'art, president de la Fundació Xavier Nogués; Jordi Artigas (Ciudad Real, 1948), especialista en premsa il·lustrada i cinema d'animació, membre de la Societat Catalana de Comunicació; Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926), escriptor i traductor, president de la Fundació Folch i Torres; Cecília Vidal Maynou (Barcelona, 1940) llicenciada en Belles Arts i secretària de la Fundació Xavier Nogués coordinats per Jaume Capdevila (Berga, 1974), servidor de vostès...