Dameson
El proper dissabte, 10 d'abril, es celebra un homenatge a la figura d'Andreu Dameson a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música de La Garriga a 2/4 d'1. Cada any, pels volts del dia 14 d'abril, la Secció local d'ERC de la Garriga commemora aquella data de 1931 en què el president Macià proclamà de manera unilateral la República Catalana. Enguany l'escollit ha estat Andreu Dameson, un il·lustre garriguenc que va néixer el 3 de setembre de 1897 a la Garriga i va morir l'11 d'abril de 1968 a Buenos Aires, ciutat on es va haver d'exiliar després de la guerra espanyola l'any 1939.
Dameson fou dibuixant i caricaturista a més de pintor, escriptor, periodista, i comissari de propaganda del Govern de la Generalitat republicana, que va realitzar un intens esforç durant la seva vida a l'exili per donar a conèixer al món la situació en què es trobaven les llibertats nacionals del seu poble.
A l'acte d'aquest dissabte, tindré el gust de compartir taula amb Lluís Solà i Dachs, estudiós de la premsa catalana, i Joan Manuel Tresserres, conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya per recordar l'home, l'artista i el política que fou Andreu Dameson.
La Campana de Gràcia 6 de setembre de 1924
Aquest text sobre Dameson el vaig publicar al número 5 de El Web Negre.
Andreu Damesón i Aspa (La Garriga, 1897 - Buenos Aires, 1968)
Fou un excel·lent caricaturista, amb un estil renovador i modern, en que combinava masses planes de colors difuminats realitzades amb aerògraf. Celebrà la seva primera exposició a La Garriga, l'any 1925, i publicà a la premsa barcelonina, especialment a La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, on utilitzà un estil on un sol traç dibuixava els perfils dels personatges en forma de filigrana. Estigué molt atent a les avantguardes estètiques del moment, i especialment al que es feia als Estats Units, ja en el camp del dibuix d'humor (en aquest acudit hi podem reconèixer l'estilització d'un personatge del dibuixant Geo McManus), com en la caricatura, essent deixeble aventatjat d'autors com Paolo Garreto. Aquesta obsessió pel què es feia als EUA va tenir la seva recompensa, i el 1931 una caricatura del President de la Generalitat Francesc Macià va obtenir un merescut premi en un certàmen internacional celebrat a Nova York. La Garriga el nomenà Fill Predilecte en un homenatge a que assistí el president Macià, l'any 1933. Durant la guerra treballà pel comissariat de propaganda de la Generalitat i va haver d'exiiar-se a Buenos Aires, on col·laborà intensament amb el Centre Català de Buenos Aires. Cal reivindicar la vigència de la seva obra, de l'obra d'un avançat al seu temps, de l'obra d'un dels nostres caricaturistes més moderns i internacionals, i gairebé un desconegut...
Dameson fou dibuixant i caricaturista a més de pintor, escriptor, periodista, i comissari de propaganda del Govern de la Generalitat republicana, que va realitzar un intens esforç durant la seva vida a l'exili per donar a conèixer al món la situació en què es trobaven les llibertats nacionals del seu poble.
A l'acte d'aquest dissabte, tindré el gust de compartir taula amb Lluís Solà i Dachs, estudiós de la premsa catalana, i Joan Manuel Tresserres, conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya per recordar l'home, l'artista i el política que fou Andreu Dameson.
La Campana de Gràcia 6 de setembre de 1924Aquest text sobre Dameson el vaig publicar al número 5 de El Web Negre.
Andreu Damesón i Aspa (La Garriga, 1897 - Buenos Aires, 1968)
Fou un excel·lent caricaturista, amb un estil renovador i modern, en que combinava masses planes de colors difuminats realitzades amb aerògraf. Celebrà la seva primera exposició a La Garriga, l'any 1925, i publicà a la premsa barcelonina, especialment a La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, on utilitzà un estil on un sol traç dibuixava els perfils dels personatges en forma de filigrana. Estigué molt atent a les avantguardes estètiques del moment, i especialment al que es feia als Estats Units, ja en el camp del dibuix d'humor (en aquest acudit hi podem reconèixer l'estilització d'un personatge del dibuixant Geo McManus), com en la caricatura, essent deixeble aventatjat d'autors com Paolo Garreto. Aquesta obsessió pel què es feia als EUA va tenir la seva recompensa, i el 1931 una caricatura del President de la Generalitat Francesc Macià va obtenir un merescut premi en un certàmen internacional celebrat a Nova York. La Garriga el nomenà Fill Predilecte en un homenatge a que assistí el president Macià, l'any 1933. Durant la guerra treballà pel comissariat de propaganda de la Generalitat i va haver d'exiiar-se a Buenos Aires, on col·laborà intensament amb el Centre Català de Buenos Aires. Cal reivindicar la vigència de la seva obra, de l'obra d'un avançat al seu temps, de l'obra d'un dels nostres caricaturistes més moderns i internacionals, i gairebé un desconegut...
Comentaris
%&&//$% (si fos un tebeo hi dibuixaria tots els renecs possibles).
Salut, R.
Pensa que no podem abusar-ne, perque cada vegada que ens trobem el Barça guanya la Copa d'Europa...
Em va agradar molt veure-us.
El meu fill no et recordava, però arribant a casa li vaig ensenyar el "famós" elefant. No va caldre dir res més.
Un acte merescudíssim i molt digne. Tots els conferenciants van estar brillants.
A mi em va agradar molt.
Salut.R.
A n'aquesta exposicio s'hi pot veure una gran quantita d'obra inedita que es a l'Argentina, aqui nomes s'en mostren copies, pero tambe s'hi poden veure diferents originals de dibuixos que son propietat de difernts particulars de La Garriga i Granollers.
Durant l'acte d'inauguracio es batejar la sala municipal d'exposicions, com a "Sala d'art i exposicions Andreu Dameson", despres de que els 17 membres de l'"Associacio La Garriga Secreta" ho demanessim a l'Ajunatment.