23/3/10

Cesc: Todo va muy bien


No cal que us digui que a casa nostra, en Cesc ha estat un dels més immensos autors d'humor gràfic de la segona meitat del segle XX. Noaltres hem tingut la sort de gaudir del seu traç espontani, directe i expressiu i el seu humor corprenedor, íntegre i tendre. Ha estat un dels nostres autors més internacionals, però alhora les seves vinyetes retraten un país, un moment i una gent molt concreta. S'acaba d'editar un volum que recopila una gran quantitat de les seves vinyetes, amb una selecció de les seves vinyetes entre els anys 68 a 78, seleccionats pel seu fill Agustí. Imperdible.

El text de la nota de premsa:

Por primera vez se reúne en un libro el humor gráfico más combativo de Cesc.
Durante 30 años supo retratar como nadie las contradicciones del país durante el franquismo y la transición.
Hombre de izquierdas, comprometido con su gente, su país, y su tiempo desde los primeros años sesenta, Cesc se manifestaba en la prensa diaria a través de sus «monos», dibujos con carga crítica que comentaban la actualidad con agudeza, ironía y finura, buscando siempre la sonrisa cómplice del lector avisado. En la época del tardofranquismo, a Cesc había que leerlo entre líneas, pero su virtud principal era que se le entendía todo.
En aquellos años y en los primeros de la transición, Cesc trabajaba en publicaciones en castellano: Revista Mundo (1968-1970), El Correo Catalán (entre 1968 y 1974), Hermano Lobo (1973-1974) o Por Favor (1974-1978).
Entre los humoristas gráficos de su época, Cesc destacó por la sencillez y a la vez el detalle que ofrece el trazo de sus dibujos, que en general reflejaban escenas de la vida cotidiana en las que los personajes reflexionaban sobre un asunto de interés ciudadano por nimio que aparentemente fuera, en la mayoría de ocasiones sin necesidad de recurrir a diálogos. Fue un creador de una elegancia muy personal, y de textos reflexivos y con un punto de amargura y desencanto. De trazo aparentemente naïf, retrató como pocos las contradicciones del país. Durante más de 30 años, retrató la sociedad que le rodeaba: la modernidad consumista de los sesenta, el tránsito a la democracia y múltiples situaciones de la vida cotidiana con una mirada sutil e irónica, que no siempre consiguió librarse del marcaje de la censura franquista.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Bon llibre,si senyor...de fet,els dibuixos d'en Cesc reflecteixen la mateixa tendressa que tenia ell com a persona.Era absolutament timid...enseguida es possava vermell si l'elogiaves el seu treball.
Va ser un dels grans junt amb en Perich!!!

tatiana ha dit...

Hola¡
Permiteme presentarme soy tatiana administradora de un directorio de blogs y webs, visité tu página y está genial, me encantaría contar con tu blog en mi sitio web y así mis visitas puedan visitarlo tambien.
Si estas de acuerdo no dudes en escribirme tajuanchita@gmail.com
Exitos con tu página.
Un beso
tatiana.

rsm ha dit...

Hola Jaume,
Et recomano aquest bloc i aquesta entrada, si és que encara no el coneixes:
http://piscolabislibrorum.blogspot.com/2010/03/lesclat-de-la-primavera-la-florista-den.html

És un plaer seguir-lo. Ja sé que en segueixes molts, però m'ho agrairàs.

Cuida't. R.

N.: El meu fill pregunta pel dibuixant de l'"elefant". I jo, què li dic? què és un dels grans ninotaires del país, i ell em contesta, "com el meu pare". Angelet.

rsm ha dit...

Oblit imperdonable i que corregiré a partir d'ara. No li diré "és un dels grans ninotaires del país", li diré que "és un dels grans ninotaires del món", perquè de moment només coneixem aquest món.
Salut. R.

kap ha dit...

Sergi: exacte... un gran llibre perque està fet amb grans dibuixos, d'un gran artista. Potser llàstima de l'edició, que esta bé... però no segueix l'esperit d'en Cesc, que era molt curós en el tema de fer llibres: moltes de les seves obres (com la que ens recomana en Ramon) són belles edicions os es cuiden tots els detalls del llibre com objecte: la composició, la tipografia, el paper... aquest volum és una edició de batalla... potser en Cesc es mereix quelcom millor?

Tatiana: pos vale...

R: Sí conec el bloc... els llibres són la meva flaca... i en Galderich (i en Leblansky) fan molta feina i molt ben feta.
Ehem, això del teu fill... no ens passem... si de cas, digues-li que el dibuixant de l'elefant és un que viu a prop de casa dels avis...