16/10/09

Almanacs de l'Esquella de la Torratxa










L'Esquella de la Torratxa, institució de l’humor i la sàtira catalana, havia nascut per substituir La Campana de Gràcia durant una suspensió governativa el 1872. El seu impulsor i propietari fou l’editor Innocenci López, que regentava la Llibreria Espanyola i que començà a editar novel.les de fulletó i s’acabà convertint en el gran impulsor de la premsa satírica catalana, ja que del seu obrador en sortiren títols com El Cañón Rayado, El Pájaro verde, El Tiburón, Lo Xanguet, Un Tros de Paper, Lo Noy de la Mare, La Rambla i La Pubilla, a més de La Campana i L’Esquella. També publicà els Sanglots Poetichs de Pitarra i un munt d’obres d’autors ben diversos, de Santiago Rusiñol, a Rovira i Virgili. Mentre La Campana de Gràcia és una publicació de gran format amb poques pàgines dirigida a un públic obrer amb un discurs republicà i revolucionari, L’Esquella de la Torratxa és de format més petit, amb més pàgines i dirigida a un ampli sector urbà de petits empresaris, botiguers, oficinistes i lectors amb inquietuds republicanes, relativament culte i catalanista. La publicació anà creixent en audiència i qualitat gràfica i literària, s’adapta als gustos del públic tractant temes de cultura, literatura, exposicions d’art, teatre, i –quan aquesta activitat comença a arrelar entre els gustos del públic-, futbol .
La nòmina de col.laboradors de la revista és impressionant, tant en l’aspecte literari com el gràfic. Pràcticament tots els humoristes del moment hi van publicar en un moment o altre: Pellicer, Foix, Miró, Moliné, Padró, Xaudaró, Apel.les Mestres, Cornet, Apa, Bagaria, Bon, Bosch, Castanys, Nogués, Passarell, Benigani, Quelus, Roqueta, Shum, Robert, Escobar, Mondragón, Roca, Bosch, Xirinius, Tísner, Alloza, Tona, Nel·lo... De totes maneres, els grans noms que es relacionen amb la publicació són els d’en Josep Costa, que signava “Picarol” i omplí milers de pàgines durant un munt d’anys, i en Ricard Opisso que hi féu els famosos dibuixos de multituds, tan imitats.
Les primeres publicacions satíriques d'aquest editor, El Tiburón o Lo Xanguet, eren en forma d'almanac, i la tradició de publicar un volum calendari amb originals artístics a finals de cada any, es mantingué durant molt de temps.

L'Esquella de la Torratxa fue una institución del humor y la sátira catalana. Había nacido para sustituir a La Campana de Gràcia durante una suspensión gubernativa en 1872. Salidas del taller del editor Inocencio López, que regentaba la Librería Española y que empezó a editar novelas de folletín y acabó por convertirse en el gran impulsor de la prensa satírica catalana, ya que de su obrador salieron títulos como El Cañón Rayado, El Pájaro Verde, El Tiburón, Lo Xanguet, Un Tros de Paper, Lo Noy de la Madre, La Rambla y La Pubilla, además de La Campana y L'Esquella. También publicó los Sanglots Poetichs de Pitarra y un montón de obras de autores muy diversos, de Santiago Rusiñol, en Rovira i Virgili. Mientras La Campana de Gràcia es una publicación de gran formato con pocas páginas dirigida a un público obrero con un discurso republicano y revolucionario, L'Esquella de la Torratxa es de formato más pequeño, con más páginas y dirigida a un amplio sector urbano de pequeños empresarios, comerciantes, oficinistas y lectores con inquietudes republicanas, relativamente culto y catalanista. La publicación fue creciendo en audiencia y calidad gráfica y literaria, se adapta a los gustos del público tratando temas de cultura, literatura, exposiciones de arte, teatro, y-cuando esta actividad empieza a arraigar entre los gustos del público-, fútbol.
La nómina de colaboradores de la revista es impresionante, tanto en el aspecto literario como el gráfico. Prácticamente todos los humoristas del momento publicaron en ella en un momento u otro de su carrera: Pellicer, Foix, Miró, Moliné, Padró, Xaudaró, Apel.les Mestres, Cornet, Apa, Bagaria, Bon, Bosch, Castanys, Nogués, Passarell, Benigani, Quelus, Roqueta, Shum, Robert, Escobar, Mondragón, Roca, Bosch, Xirinius, Tísner, Alloza, Tona, Nel·lo... De todos modos, los grandes nombres que se relacionan con la publicación son los de Josep Costa, que firmaba "Picarol" y llenó miles de páginas durante un montón de años, y Ricard Opisso que hizo los famosos dibujos de multitudes, tan imitados después.

2 comentaris:

rsm ha dit...

Un immens tresor. Són de la teva col·lecció?. Salut. R.

kap ha dit...

Vés, ho he trobat en un prestatge de casa meva... sí...
És veritat, són una meravella (i és interessantissim veure'n l'evolució)