21/10/09

Almanacs de La Campana de Gràcia





La col·lecció de La Campana de Gràcia a al llarg de sis dècades constitueix, en paraules de Josep Maria Cadena , una “presència setmanal que consoliden el setmanari com a imprescindible testimoni –parcial i irònic en la majoria d’ocasions, però necessàri per a establir el convenient contrast– d’un temps que va des del general Joan Prim fins als Fets d’Octubre”. (1)
En aquesta publicació hi van publicar els millors ninotaires del seu temps, una alineació espectacular encapçalada per Eusebi Planas (Barcelona, 1833-1897), Josep Lluís Pellicer, Tomàs Padró, Apel·les Mestres, Manuel Moliné (1833-1901), o Josep Costa ‘Picarol’, Apa, Xirinius, Benigani, Shum, Tísner, Roca, Robert, Escobar, Martí Bas, i molts d'altres, però pel seu caràcter més popular i agressiu vers el poder, sempre restà a l'ombra de la germana petita, L'Esqella de la Torratxa, on es cuidaven més els aspectes artístics.
Amb els seus seixanta-quatre anys d’història i més de 3.400 números publicats, encara no ha estat superada en longevitat per cap altra publicació catalana. I encara avui, hem de lamentar que no hi ha cap monografia que s’hagi dedicat a estudiar amb profunditat la publicació, el seu impacte literari, artístic, periodístic en la història del nostre país i els homes que la van fer.

La colección de La Campana de Gràcia a lo largo de seis décadas constituye, en palabras de Josep Maria Cadena, una "presencia semanal que consolida el semanario como imprescindible testimonio -parcial e irónico en la mayoría de ocasiones, pero necesario para establecer el conveniente contraste- de un tiempo que va desde el general Joan Prim hasta los Fets d'Octubre ". (1)
En esta publicación dibujaron los mejores caricaturistas de su tiempo, una alineación espectacular encabezada por Eusebi Planas (Barcelona, 1833-1897), Josep Lluís Pellicer, Tomàs Padró, Apel·les Mestres, Manuel Moliné (1833-1901), o Josep Costa ‘Picarol’, Apa, Xirinius, Benigani, Shum, Tísner, Roca, Robert, Escobar, Martí Bas y muchos otros... pero por el carácter de esta publicación, más popular y agresivo hacia el poder, provocaron que estuviese siempre a la sombra de su 'hermana pequeña', L'Esqella de la Torratxa, revista en la que se cuidaban más los aspectos artísticos.
Con sus sesenta y cuatro años de historia y más de 3.400 números publicados, aún no ha sido superada en longevidad por ninguna otra publicación catalana. Y todavía hoy, tenemos que lamentar que no hay ninguna monografía que se haya dedicado a estudiar con profundidad la publicación, su impacto literario, artístico, periodístico en la historia de nuestro país y los hombres que la hicieron.


(1) CADENA, Josep Maria. “Revistes i publicacions d’humor” a Il.lustradors a Catalunya 1841-1939. Barcelona: Nadala Fundació Jaume I, 1995, p. 45

2 comentaris:

rsm ha dit...

Qui millor que en KAP per fer aquest monogràfic.
Salut. R.

kap ha dit...

No em vulguis fer pencar encara més!!!!