12/6/09

Good Save the Queen (más o menos)

Fa poc que el Times britànic ha estrenat trajo de la seva edició digital, i una de les troballes és la ben estructurada secció d'humor gràfic, on podem trobar cada dia els acudits de Peter Brookes, Morten Morland, Nick Newman, Pugh i un clàssic com Gerald Scarfe. La secció, amb un accés directe a través d'una adreça fixa (això que sembla tan senzill hi ha poquissims mitjans que ho facin!) presenta els ninotaires en una pàgina, amb la darrera vinyeta publicada, un arxiu de les anteriors i accessos a un slideshow i a les pàgines personals. Al nostre país encara no hi ha cap mitjà que s'hagi plantejat una cosa semblant amb els seus humoristes (el que més s'hi acosta és el nounat La Información)
La sàtira britànica és actualment una de les més punyents del món, amb dues línies molt diferenciades: els "editorial cartoons, uns dibuixants que combinen sàtira i procacitat amb un grafisme exageradament mordaç, hereus dels Scarfe, Steadman i el corrosiu Private Eye (vegeu aquests acudits de Morland, Steve Bell, Dave Brown, o el mateix Scarfe) ; i els "pocket cartoons", uns dibuixants de línia més clàssica, amb ninots costumbristes que protagonitzen escenes surrealistes, en la línia del més genuí humor anglés (Matt, Pugh, o Mac), no tant punyents visualment, però sempre interessants.

Hace poco que el Times británico ha estrenado traje de su edición digital, y una de los hallazgos es la bien estructurada sección de humor grafico, donde podemos encontrar cada día los chistes de Peter Brookes, Morten Morland, Nick Newman, Pugh y un clásico como Gerald Scarfe. La sección, con acceso directo en una dirección fija y fácil (¡esto es importantísimo y hay poquisimos medios que lo hagan!), presenta los humoristas en una página, con la última viñeta publicada, un archivo de las anteriores y accesos a un slideshow con sus viñetas y a las páginas personales. En nuestro país aún no hay ningún medio que se haya planteado algo parecido con sus humoristas (el que más se acerca es el recién nacido La Información)
La sátira británica es actualmente una de las más acuciantes del mundo, con dos líneas muy diferenciadas: los "editorial cartoons, unos dibujantes que combinan sátira y procacidad con un grafismo exageradamente mordaz, herederos de los Scarfe, Steadman y el corrosivo Private Eye (véase estos chistes de Morland, Steve Bell, Dave Brown, o el mismo Scarfe); y los "pocket cartoons", unos dibujantes de línea más clásica, en un estilo costumbrista con personajes que protagonizan escenas surrealistas, en la línea del más genuino humor inglés (Matt, Pugh, o Mac), no tan potentes visualmente, pero siempre interesantes.