A mi, plín

Darrerament, per això del Premi Gat Perich i els llibres publicats, estic sotmés a interrogatoris periodístics per diaris, revistes, ràdios i televisions pràcticament dia sí i dia també. Un parell de les preguntes que més em fan són sobre la censura ("t'han censurat mai cap dibuix?") i sobre les repercusions dels ninots ("s'ha enfadat mai algú amb les teves vinyetes?"). Per sort, en els mitjans on treballo m'han deixat publicar sempre els dibuixos que he volgut, (primera pregunta contestada), però això, és veritat, ha comportat algun problema després, com per exemple, que hi hagi gent que s'enfadi. Us deixo un acudit de fa uns anys que va fer enfadar algú (no direm noms).

Últimamente, con esto del Premio Gat Perich y los libros que he publicado me he sometido a varias sesiones de interrogatorios periodísticos para radios, prensa y televisión. Las preguntas que más gustan son sobre censura ("¿te han censurado alguna vez un dibujo?") y sobre la repercusión de las viñetas ("¿alguien se ha enfadado con tus chistes?"). Por suerte, en los medios en los que trabajo, siempre he podido publicar lo que me ha dado la gana. Pero esto, es verdad, algunas veces ha comportado, después, algun problemilla, como por ejemplo, que alguien se enfade. Os dejo una viñeta de hace unos años que enfadó a alguien (no diré nombres).

Publicada a La Vanguardia 3/9/2005

Comentaris

Ferran ha dit…
El dibuix el trobo genial, però no entenc el missatge, apel·la a la megalomanía del personatge suposo?
si l'ésser (no té altre nom) dibuixat es va molestar ho trobo un gran meèrit!!
Kap ha dit…
Com sempre, per entendre plenament un acudit cal abans conèixer el context. El dibuix fou publicat el 2005, pràcticament en l'esplendor de l'Aznarisme: majoria absoluta consolidada, oposició desmanegada, ofensiva contra el terrorisme i contra els partits abertzales, reunions amb Bush on et deixen posar els peus damunt la taula, acabat de recuperar per la pàtria l'illot de Perejil (perdò, Julivert)...
Vist avui no deixa de ser un dibuix maco o curiós, però publicat a La Vanguardia quan a l'Aznar totes li ponen, es veu que va fer sortir una mica d'urticària...
Ricardo Peregrina ha dit…
Doncs jo no el trobo gens ofensiu. Hi ha fent amb la pell molt fina.

Per cert, bravo per l'originalitat dels periodistes. Em sembla que mai no he sentit una entrevista a un dibuixant d'acudits en que no li facin les dues preguntes que comentes.
Ricardo Peregrina ha dit…
"gent", volia dir, no "fent"
Kap ha dit…
Ja ho he suposat que volies dir gent i has posat fent, per allò que s'en va el dit, perque mai he conegut cap fent i no sé com tenen la pell, i en canvi sí que sabem de gent i de pells i de fines.
Això de l'originalitat dels periodistes, vés, ja he assumit que això deu ser el que la gent vol saber, ja que també és qüestió que ens demanen els que no són periodistes.
Ja veus, tota la vida publicant dibuixos, i al final, els que més interessen, són els que no publiques...
Ferran ha dit…
Si que cobra més sentit, si, de totes formes s'ha de tenir mooolt fina la pell per molestar-se per aquest dibuix, que pot ser fins i tot adul·lador...
Sergi ha dit…
Donçs la vinyeta está força be...es normal que hi hagi gent que s'emprenyi,el mateix Perich tenia molts detractors i tots ells provenien d'aquesta Espanya negra i casposa que tan be va criticar l'anyorat Rubianes.El que importa es poder treballar amb total llibertat i poder expresarse de la millor manera possible.Per cert,si hi ha gent que s'emprenyat per aquesta vinyeta vol dir que la feina está ben feta.
An ha dit…
jejejejejeejeje, a mi me hace gracia...por cierto, no se si te felicite por el premio, si no es asi...en hora buena XD...Saúdos e apertas meu
Anònim ha dit…
S'ha de tenir molta imaginació per dibuixar la cara de l'Aznar amb la forma de l'estat espanyol... És una passada!!!
Anònim ha dit…
Pues no se el motivo del enfado, a mi la verdad es que viendo ese mapa lo único que me cabrearía es no vivir en Canarias.

A mi también se me enfadó algún crítico con las tiras de Jesucristo (se veía venir) pero mucho peores fueron las lindezas que les soltaban a Pedro Toro, Zesar y Escarpa cuando publicaban en un periodico universitario.
Kap ha dit…
Ran: ara que hi penso, és veritat, fins i tot pot ser un dibuix adulador. A mi em faria gràcia que assimilessin el meu cap (o kap) amb Catalunya...

Sergi: Sí, els humoristes sempre "fent amics". Visca el Perich! i Visca el Rubianes!

An: Gracias!

Quel: El mérit no és meu, sinó de l'Aznar que fa aquesta cara...

Luca: Es verdad que eso de Jesucristo ya se veía que traería cola. Pero es que los hay que van por el mundo con ganas de ofenderse...
Franchu ha dit…
WAKALA!!!

Es molt bona aquesta vinyeta, m'agrada moltissim, jo si que he pillat l'essencia de l'acudit a la primera i he de dir que m'has deixa't frapat.

Per cert, aquesta es una de les vinyetes, o més ben dit caricatures que demostren que ets un dels més grans i ho dic no només perque la caricatura és fantastica si no perque l'has fet en un context com es la silueta de l'estat espanyol, que sembla fàcil però no ho és gens... M'has deixat bocabadat, amb el teu permís aquesta me la guardo, m'agrada tenir mostres significatives dels més grans, per aprendre'n.

¡¡¡Una abraçadota!!!
Unknown ha dit…
Tampoco jo veig cap problema, però és cert que jo li veig tota la cara de cabr.. que tenia, es clar, el mèrit és tot seu...

Entrades populars