17/3/09

14 de març


Bé, no m'agrada parlar de mi. Però cal explicar-ho una mica, no?

Tot plegat va començar el dia abans; just a l'hora de la migdiada (ho notareu perque em vaig haver de prendre quinze cafés, i això, es clar, em va provocar una lleugera excitació), em van convidar al programa de sobretaula de Catalunya Ràdio, L'Oracle, que dirigeix i presenta en Xavi Grasset. Immediatament cap a casa, a passar l'aspiradora (hi ha rituals domèstics irrenunciables), abans de dirigir-me a l'Hotel AC, punt de trobada de l'expedició de ninotaires que havíem d'anar a Premià de Dalt a inaugurar una exposició dedicada a Jaume Perich, i fer entrega de premis del concurs de dibuix de la Biblioteca. La Rosa i l'Anna, amatents, m'esperaven a mi i als amics Alfredo, Raúl, Cabañas, Arranz i Tena, que tal i com van arribar van sortir escopetejat cap a Premià de Dalt, on ens esperava una multitud de gent ben maca i agradable, a banda de les autoritats, els integrants del Consell de Cultura, la premsa, la Raquel Perich i la seva mare, l'Anna, i l'Iu Forn, que va fer de mestre de cerimònies. Un acte ben simpàtic amb el que es va inaugurar una versió reduïda de l'exposició "Perich sense concessions", vista fa un temps a La Virreina. Després, fou el moment de passar a la Biblioteca on es varen entregar els premis del concurs de còmics Gat Perich a una colla de petits (bé, tots els guanyadors eren noies, per tant, petites) artistes entre 6 i 14 anys: la Júlia, la Maria, la Patrícia, la Judit i la Clara. Un acte entranyable i senzill en el qual també vam recordar amb una flor de seda el poeta Valerià Pujol. Escopetejats cap a Barcelona de nou, pel sopar de gala tan sols per a dibuixants. Una taula de luxe a Cal Pep, presidida pel Fer, i on ens arrengleràvem en Toni Batllori, Pepe Farruqo, Napi, Joma, Ant, Tena, Raúl, Cabañas, Adela, Arranz, Gallego, Jordi Bosch, Alfredo, Usero, Kim, Ventura, i Bernet (a més a més d'algun infiltrat que no dibuixa però que fa moltes coses per als deibuixants, com en Jordi Coll –per cert, si no sabeu què fer, voteu Amaníaco com a millor revista pels premis del Saló del Cómic– o la Rosa, l'Ana, l'Arricio, o el Juan Carlos).

Al matí següent, trobada al Port Vell, on ens esperava un vell Llop de mar, en Manel, al timó de la seva 'golondrina'. La llarga llista de convidats anava arribant: a banda dels ninotaires (a la llista de la nit anterior, afegiu-m'hi en Miquel Ferreres, en Joan Vizcarra, en J.J.-acabat d'arribar amb autocar des de Pamplona!-, l'Oscar, en Javi Rillo...), potser us sonen noms com els de Conrad Son i Evita de Luna, Núria Feliu, Josep Maria Cadena, Josep Pernau, Carles Santamaria, Vicent Sanchis, Jordi Llompart, Albert Om, Bibiana Ballbé, Lluís Juste de Nin, Alex Casanovas i un munt de cares amigues. Jo, us he de confessar que des que vaig pujar al vaixell no em vaig assabentar de res més, ja que estava constantment requerit per una cosa o altra: ara unes fotos aquí, ara unes preguntes allà, ara amb el Buenafuente, ara sense, ara filmar no se qué, ara filmar no se quantus...

Arribada al Fórum on ja hi havía un comité de benvinguda, passeig fins al saló d'actes de l'hotel AC, entrega de premis de la qual, de debó, no recordo pràcticament res (tan sols una munió de flashos, càmeres i fotografs al meu davant), mostres d'afecte a dojo i sessió intensiva de signatures i de dibuixos mentre tothom s'atipava de canapés.

(Sí, una cosa he aprés de tot això: al proper premi hi he d'anar ben tip, com si diguessim).

Una altra versió de l'acte en aquesta crònica de La Vanguardia, aquesta altra de l'Avui, aquesta d'El Punt o be aquesta altra del Mundo Deportivo. I una versió fílmica en aquest vídeo de l'ACN:




Bueno, no me gusta hablar de mí. Pero hay que explicar algo, ¿no?

Todo empezó el día antes, a la hora de la siesta (lo notareis porque me tuve que tomar quince cafés, y eso, claro, me provocó una ligera excitación), me invitaron al programa de sobremesa de Catalunya Ràdio, L'Oracle, que dirige y presenta Xavi Grasset. Inmediatamente a casa, pasar la aspiradora (hay rituales domésticos irrenunciables), antes de dirigirme al AC, punto de encuentro de la expedición de dibujantes que debíamos ir a Premià de Dalt a inaugurar una exposición dedicada a Jaume Perich, y presidir la entrega de premios del concurso de dibujo de la Biblioteca. Rosa y Ana, deliciosas, me esperaba a mí ya los amigos Alfredo, Raúl, Cabañas, Arranz y Tena, que tal y como llegaron de Madrid, salieron hacia Premià de Dalt, donde nos esperaba una multitud de gente maja y agradable, aparte de las autoridades, los integrantes del Consejo de Cultura, la prensa, Raquel Perich y su madre, Ana, y Iu Forn, que hizo de maestro de ceremonias. Un acto muy simpático con el que se inauguró una versión reducida de la exposición "Perich sin concesiones", vista hace un tiempo en La Virreina. Después, fue el momento de pasar a la Biblioteca donde se entregaron los premios del concurso de cómics Gat Perich a un grupo de pequeños (bien, todos los ganadores eran chicas, por tanto, pequeñas) artistas entre 6 y 14 años: Julia , María, Patrícia, Judit y Clara. Un acto entrañable y sencillo en el que también recordamos con una flor de seda el poeta Valerià Pujol. A toda leche hacia Barcelona de nuevo, para la cena de gala sólo para dibujantes. Una mesa de lujo en Cal Pep, presidida por Fer, y donde nos sentábamos Toni Batllori, Pepe Farruqo, Napi, Joma, Ant, Tena, Raúl, Cabañas, Adela, Arranz, Gallego, Jordi Bosch, Alfredo, Usero, Kim, Ventura, y Bernet (además de algún infiltrado que no dibuja pero que hace muchas cosas para los dibujantes, como Jordi Coll -por cierto, si no sabeis qué hacer, votad Amaníaco como mejor revista para los premios del Salón del cómic-o Rosa, Ana, Arricio, o Juan Carlos).

A la mañana siguiente, encuentro en el Port Vell, donde nos esperaba un viejo lobo de mar, Manel, al timón de su 'golondrina'. La larga lista de invitados iba llegando: aparte de los dibujantes (en la lista de la noche anterior, se añadieron Miquel Ferreres, Joan Vizcarra, J.J. -¡acabado de llegar en autocar desde Pamplona! -, Oscar, Javi Rillo ...), quizás os suenan nombres como los de Conrad Son y Evita de Luna, Núria Feliu, Josep Maria Cadena, Josep Pernau, Carles Santamaria, Vicent Sanchis, Jordi Llompart, Albert Om, Bibiana Ballbé, Lluís Juste de Nin, Alex Casanovas y un montón de caras amigas. Yo, tengo que confesar que desde que subí al barco no me enteré de nada más, ya que estaba constantemente requerido: ahora unas fotos aquí, ahora unas preguntas allí, ahora con el Buenafuente, ahora sin, ahora filmar no se qué, ahora filmar no se cuantos...

Llegada al Fórum donde ya había un comité de bienvenida, paseo hasta el salón de actos del Hotel AC, entrega de premios de la cual, de verdad, no recuerdo prácticamente nada (sólo una multitud de flashes, cámaras y fotografos delante), muestras de cariño a raudales y sesión intensiva de firmas y de dibujos mientras todos menos yo se ponían las botas a base de canapés.

(Sí, algo he aprendido de todo esto: al próximo premio tengo que ir bien comido de casa).

Otra versión del acto en
esta crónica de La Vanguardia, esta otra del Avui, esta de El Punt o esta de Mundo Deportivo.

9 comentaris:

Sergi ha dit...

Molt bona crónica...ja veig que hi van anar molts bons companys!!!.Ara toca descansar i gaudir del premi.

TURCIOS. ha dit...

MERICIDÍSIMO MI ESTIMADO KAPP.
ABRAZO

polifonic ha dit...

Només dues paraules:

FELICITATS. Ets molt gran com a ninotaire i com a persona.

Ondià. He escrit més de dues paraules. Serà que ´soc de "lletres (?)" i m'he descomptat.

ran ha dit...

Això és una crònica. Frega-li els números de la loteria a la panxa d'aquest gat!

mamarracho ha dit...

Ho torno a dir, moltes felicitats pel premi i que merescut que el tens.
Lo que estic desitjant ja veure es l'exposició que has preparat pel Saló del Còmic i a veure si coincideix que et puc veure en persona.
Salutacions.

BONIL ha dit...

¡Nuevamente FELICITACIONES KAP!
Un abrazo desde Ecuador

An ha dit...

Coime...pareces más joven que yo...mucha corporación dermoestetica me parece a mi :D Por cierto, quien es el fulano que esta a tu vera? me suena pero no caigo...bueno, lo ya dicho y redicho, en hora buena.

kap ha dit...

Sergi: ai, sí, descansar. Això de la faràndula no és pas per mi...

Turcios: Gracias de nuevo! Abrazos,

Polifònic: Dues paraules: Gra Cies!

Ran: Homo, si m'hagés assabentat d'alguna cosa hauria pogut fer una crònica millor...

Mam: Ja hi pots comptar, merci!

Bonil: Zénkiu!

An: ¿Se me notan los liftings? ¡Con lo que me han costado! Gracias

www.natangelo.it ha dit...

http://www.natangelo.it/vignette/?p=138

Nada mas ;-)