26/6/08

Ukiyo-e


Fins el proper 14 de setembre es pot fruïr de l'exposició 'Ukiyo-e, imatges d'un món efímer', a la sala d'exposicions de La Pedrera (Passeig de Gràcia, 92) un centenar de gravats japonesos dels segles XVIII-XIX, provinents de la Biblioteca Nacional de França. Es tracta d'un recull d'estampes del període Edo (1603-1868), d'autors molt significatius, com Hokusai, Harunobu, Koryusai, Kiyonaga, Utamaro, Hiroshige. Es mostren en cinc àmbits: teatre i sumo, belleses femenines i vida quotidiana, estampa paròdica i surimono, erotisme i paisatge, i s'acompanyen d'un document audiovisual que explica com es fabrica aquest tipus de gravat.
L'exposició és una delicia i el material que s'hi pot veure molt interessant. Parat davant d'aquestes lámines em va venir al cap que el dibuix expressiu dels cómics i la línia sintètica que cerquem els humoristes gràfics som molt més deutors d'aquestes imatges que no pas de tota la tradició pictòrica occidental. Aquests gravats japonesos, d'infinita sensibilitat i profunda expressivitat van influenciar notablement els dibuixants europeus de finals del segle XIX. Gulbransson n'era un enamorat, igual que Beardsley i també els pioners de la sàtira a casa nostra, com Junceda, Apel.les Mestres i Apa (que s'especialitzà tant en art oriental que arribà a escriure un tractat sobre el moble xinés).
Tenir al davant una d'aquestes obres d'autors tan emblemàtics com l'home que va dibuixar els dotze volums del llibre anomenat Manga, que donarà titol a un gènere, és un plaer per als sentits. Hokusai és l'autor de la famosa frase "A l'edat de cinc anys tenia la mania de fer gargots de les coses. Als 50 havia fet un gran nombre de dibuixos, però això no tingué cap mérit fins que vaig arribar als 70 anys. Als 73 vaig aprendre, finalment, alguna cosa sobre la qualitat veritable de les coses, ocells, animals, insectes, peixos, herbes i arbres. Per tant, als 80 anys hauré fet un cert progrés, als 90 hauré penetrat el significat més profund de les coses, als 100 hauré fet meravelles i als 110, cada punt, cada línea que dibuixi tindrà vida propia".


Hasta el proximo 14 de septiembre se puede disfrutar de la exposición 'Ukiyo-e, imatges d'un món efímer', en la sala de exposiciones de La Pedrera (Passeig de Gràcia, 92) un centenar de grabados japoneses de los siglos XVIII-XIX, de la Biblioteca Nacional de Francia. Se trata de unas estampas del período Edo (1603-1868), de autores de lo más significativo, como Hokusai, Harunobu, Koryusai, Kiyonaga, Utamaro, Hiroshige. La muestra es una pura delicia y el material expuesto de lo más interesante. Embelesado ante esas láminas, se me pasó por la cabeza que el dibujo expresivo de los cómics y la línea sintética que buscamos los humoristas gráficos son más deutoras de estas imagenes que de la tradición pictórica occidental. La infinita sensibilidad y la profunda expresividad de estos grabados influenció notablemente a los dibujantes europeos de finales del siglo XIX. Gulbtransson nunca ocultó su predilección por estas obras, al igual que Beardsley y los pioneros de la sátira de nuestras tierras como Junceda, Apel.les Mestres y Apa (que se llegó a especializar tanto en arte oriental que incluso escribió un tratado sobre el mueble de la China). Tener delante obras de estos artistas tan emblemáticos como el hombre que dibujó los doce volúmenes del libro llamado Manga, que ha dado título a un género, es un placer para los sentidos. Hokusai es el autor de la famosa frase: "A la edad de cinco años tenía la manía de hacer trazos de las cosas. A la edad de 50 había producido un gran número de dibujos, con todo, ninguno tenía un verdadero mérito hasta la edad de 70 años. A los 73 finalmente aprendí algo sobre la calidad verdadera de las cosas, pájaros, animales, insectos, peces, las hierbas o los árboles. Por lo tanto a la edad de 80 años habré hecho un cierto progreso, a los 90 habré penetrado el significado más profundo de las cosas, a los 100 habré hecho realmente maravillas y a los 110, cada punto, cada línea, poseerá vida propia".

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Habrá que ir

saludos.
w.

rsm ha dit...

Jaume, ets un pou de ciència.
Quan ho posaràs tot en un llibre??
Salutacions, R.

kap ha dit...

w: si puedes no te lo pierdas.

rsm: I ara! això del pou ho trobo exagerat... ho deixem en un bassal? Ara bé, això del llibre, ho trobo insuficient... ho deixem en una enciclopèdia? Salut!

LG ha dit...

Benvolgut Kap,
També he pogut gaudir de l’exposició.
No sé si recordareu un dels gravats, en que es mostra un teatre de kabuki ple de gent. S’hi veuen els espectadors del primer pis, atents a l’obra, mentre que la gent del que podríem dir la platea està abocada a múltiples activitats. També hi ha venedors ambulants entre el públic, gent menjant fideus, nens petits... Veient aquell gravat em va venir automàticament al cap un de l’Opisso, els banys de Sant Sebastià, i d’altres d’aquella època, en que hi ha desenes d’escenes humorístiques paral•leles.
Em va sobtar molt aquesta similitud, i m’ha agradat llegir en el seu comentari que Junceda, també, i d’altres dibuixants de casa van ser influenciats per aquestes obres.
He mirat de trobar el dibuix d'Opisso però no he reeixit, trobo que seria un exercici interessant de comparació.