18/12/07

De gossos i gats

Ja us havia parlat de Siné i la seva influència sobre Perich. Una de les sèries de dibuixos més exitoses del dibuixant francés, fou la dels gats, on combinava diverses iconografies de gats de manera xocant amb paraules que continguessin les lletres que conformaven el mot "chat", o que sonessin igual o de manera similar.

Ya os había hablado antes de Siné y su influencia sobre Perich. Una de les series de dibujos de mayor éxito del dibujante francés fue la de los gatos, donde combinaba varias iconografías gatunas de forma chocante con palabras donde se podía leer "chat", o que sonasen de forma similar.

En Jaume Perich, va importar el concepte, i el va actualitzar a la realitat del nostre país. Tot i la passió de Perich vers els gats (més endavant faria els llibres Los tres pies del gato, Pensamientos de mi gato Mao o ¿Que potser hi ha gats policia?), per motius tècnics va canviar el gat per un gos, ja que les possibilitats del mot "can" son nombrosissimes tant en la llengua castellana com catalana. Algunes d'aquestes vinyetes van publicar-se a la revista Triunfo.
Perich importó el concepto y lo actualizó a la realidad española. Y a pesar de la pasión de Perich por los gatos (más adelante dibujaría los libros Los tres pies del gato, Pensamientos de mi gato Mao o ¿Acaso hay gatos policia?), por motivos técnicos cambió el gato por un perro ya que las posibilidades de la palabra "can" son nombrosísimas en castellano. Algunas de estas viñetas se publicaron en la revista Triunfo.


Como curiosidad, y aprovechando que Perich también dibujó un "Can talán" en esta página de Triunfo (publicada en el número 426, de agosto de 1970), os dejo un gato de Siné, hecho para la versión inglesa de los "Chats" (que se transforman en "Cats", abriendo nuevas posibilidades semánticas).

Com a curiositat, i aprofitant que en la pàgina que us he penjat abans (publicada al n. 426, del mes d'agost de 1970), hi apareix el "Can talán", us deixo un gat de Siné que apareix a la edició anglesa dels "Chats", (on els "chats" es transmuten en "cats", obrint noves possibilitats semàntiques).

PS1: Us deixo triar si aquest gat català apareix vestit de torero, passant-se pel forro de l'armilla els nostres esforços identitaris, per:
a) És la visió que tenen de nosaltres més amunt dels Pirineus tant si ens agrada com si no.
b) És la mala llet del dibuixant, que el dibuixa de torero per fer emprenyar els espanyols.
c) Això és buscar tres peus al gat...

PS2: Parece que esto de los gatos catalanes tiene mucha salida, porque hace unos pocos días, Simón Vázquez también colgó en su blog su dibujo de un gato catalán aullando a la luna...

2 comentaris:

Roger ha dit...

Hola Kap, guai aquest post, m'agrada molt el teu bloc, hi vaig arribar buscant acudits teus per a un treball de la carrera (Periodisme) que vaig fer, des de llavors entro prou a sovint.

Solc llegir-te a la Vanguàrdia, amb el permís de que Batllori és el meu preferit (tot i que feu una feina força força diferent) Ventura i Coromines també tenen "puntassos" sovint.

Bé, doncs volia deixar-te aquesta salutació. El meu bloc millor que ni hi saltis, és només l'eina que ens ha manat un profe per a penjar les feines i moltes coses les poso i les trec (hi ha un dibuix teu, que n'he anomenat l'orígen, si trobes que l'he de treure ho faré). De fet he començat blocs i els he abandonat, i ara em dona la sensació que n'hi ha tants i tants i tants que no vull començar un perqué si, només quan vegi segur què és quelcom que pot interesar a algú. Ja què hi soc i m'estic allargassant tant, sempre he tingut en ment un relacionat amb la il·lustració (que molts companys meus obtusos rebutgen com a forma d'expressió).

Au, doncs gràcies per arribar fins a baix de tot, et seguiré llegint.

kap ha dit...

Roger, estic molt content que passis per aquí, i encara més que m'hi deixis comentaris.
Mira quina casualitat, en Batllori també és el meu preferit! Veus, ja ens entendrem.

El teu bloc, la Gracieta, encara és al bressol. No, no vull pas que treguis el dibuix, el contrari: si en veus per aqui alguan altre que et faci el pes, pots posar-lo.
Jo, que no hi entenc res, et recomano que si fas un bloc (encara que n'hi hagi tants i tants), no l'has de fer per interessar a ningú més que a tu. Fes el bloc que a tu t'agradaria llegir, i passa de la resta. Penja-hi les coses que et vinguin de gust i disfruta'n tu. Ja ho veuràs que si ho fas així, serà un bon bloc, i a més útil, i fins i tot començaràs a tenir-hi gent que resultarà que els agraden les mateixes coses que a tu.
Aprofita que estas fent periodisme per dir en el teu blog la teva opinió sobre el món. El teu punt de vista, per molts blocs que hi hagi, si no el dius tu, no el dirà ningú.

Apa, prou rotllo, que quan engego el sermó...
Espero llegir-te per aquí de nou...