5/3/07

Ets feliç?

Era la pregunta que inevitablement em feia en Josep Maria cada matí amb aquella veu entre sonora i estrident. El vaig conèixer fa justament deu anys, quan va dedicar un article massa benèvol al meu primer llibre de dibuixos. Més endavant, per aquelles coses de la vida, fins i tot fòrem veins de taula a la vella redacció de La Vanguardia del carrer Pelai i des del primer moment em va obsequiar amb la seva amistat i la seva franquesa. Avui, Josep Maria, soc una mica menys feliç.

2 comentaris:

Franchu ha dit...

M'acabes de deixar amb la pell de gallina... el d'avui em sembla que es el post amb més sentiment que he vist, i l'acudit reflexa perfectament el caracter del bon Josep Maria, segur que allà on sigui estarà fen la seva i content de veure que els seus companys el recordeu tan bé.

Una abraçada Kap, i... sigues feliç

kap ha dit...

Es veritat que era tot un personatge i que deixà empremta en tots aquells que hem tingut la sort de tractar-lo.
Gràcies.

PS: Què? Hi haurà un "Franchu" autèntic a l'expo valenciana?