Tísner

Avel·lí Artís-Gener (Barcelona 1912-2000) és un personatge clau de la cultura catalana del segle XX. Creador polifacètic, la seva obra com a escriptor, periodista, escenògraf o ludolingüista ha eclipsat una altra de les facetes més importants i interessants de la seva trajectòria: la de dibuixant d'humor. Després d'estudiar a Llotja i treballar un temps com a aprenent d'escenògraf, s'inicià alhora com a periodista i ninotaire. Precisament el pseudònim Tísner, va néixer per diferenciar la tasca periodística de la humorística. Dibuixà l'acudit diari de temàtica política a La Rambla i també historietes infantils a La Publicitat, on també feu vinyetes polítiques. Formà part de la redacció de El Be Negre i a l'esclatar la guerra civil co-dirigí amb Pere Calders (que esdevindria son cunyat) la històrica publicació satírica L'Esquella de la Torratxa. S'incorporà voluntàriament al front i acabà la guerra amb el grau de Comandant. Exiliat a Mèxic durant vint-i-sis anys, hi feu una important tasca com a escenògraf. A banda d'establir profundes complicitats amb aquella terra, hi realitzà una ampla tasca creativa, pictòrica i literària. Retornà a Catalunya el darrer dia del 1965 i reprengué l'acudit d'actualitat a la premsa diària a El Correo Catalán. Passà aleshores a fer la vinyeta de Tele/eXprés, publicació de la qual fou cap de compaginació, i també dibuixà a Tele/estel, La Vanguardia, Ara, La Bimba, el recuperat El Be Negre amb potes rosses, o el butlletí del FC Barcelona. Tanmateix feu incursions en el còmic –amb Història en historieta de Catalunya o Dona, doneta, donota–, la il·lustració, i deixà un llegat pictòric tan vast com desconegut.
El seu dibuix de traç immediat combinat amb la sàvia utilització de recursos tècnics, s'adscriu sempre a la més rotunda modernitat gràfica.
Amb aquest llibre, L'humor gràfic de Tísner (Pagés ed., Lleida), intento reivindicar la seva important aportació en el camp de l'humor gràfic, realitzat sobretot en dos moments tan diferents com cabdals de la nostra història: la República i la fi del franquisme, i repassar la seva trajectòria com a ninotaire on assolí fites tan interessants com les que aconseguí en la literatura o l'escenografia.


Avel·lí Artís-Gener (Barcelona 1912-2000) es un personaje clave de la cultura catalana del siglo XX. Creador polifacético, su obra como escritor, periodista, escenógrafo o ludolingüista ha eclipsado otra de las facetas más importantes e interesantes de su trayectoria: la de dibujante de humor. Tras estudiar en la Llotja y trabajar un tiempo como aprendiz de escenógrafo, se inició al mismo tiempo como periodista y dibujante de humor. Precisamente el seudónimo Tísner, nació para diferenciar la labor periodística de la humorística. Dibujó el chiste diario de temática política en La Rambla y también historietas infantiles en La Publicitat, donde también hizo viñetas políticas. Formó parte de la redacción de El Be Negre y al estallar la guerra civil co-dirigió con Pere Calders (que se convertiría son cuñado) la histórica publicación satírica L'Esquella de la Torratxa. Se incorporó voluntariamente al frente y terminó la guerra con el grado de Comandante. Estuvo exiliado en México durante veintiséis años, donde realizó una importante labor como escenógrafo. Aparte de establecer profundas complicidades con aquella tierra, llevó a cabo una amplia labor creativa, pictórica y literaria. Retornó a Cataluña el último día del 1965 y retomó el chiste de actualidad en la prensa diaria en El Correo Catalán. Pasó entonces a hacer la viñeta de Tele/eXprés, publicación de la que fue jefe de compaginación, y también dibujó en Tele/estel, La Vanguardia, Ara, La Bimba, el recuperado El Be Negre amb potes rosses, o el boletín del FC Barcelona. También realizó incursiones en el cómic –con Historia en historieta de Catalunya o Dona, doneta, donota–, la ilustración, y dejó un legado pictórico tan vasto como desconocido. Su dibujo de trazo inmediato combinado con la sabia utilización de recursos técnicos, se adscribe siempre a la más rotunda modernidad gráfica.
Con mi último libro, L'humor gràfic de Tísner (Pagés ed., Lleida), intento reivindicar su importante aportación en el campo del humor gráfico, realizado sobre todo en dos momentos tan distintos como capitales de nuestra historia: la República y el fin del franquismo, y repasar su trayectoria como humorista donde alcanzó hitos tan interesantes como las que consiguió en la literatura o la escenografía.

La "culpa" d'aquest llibre la tenen els de l'associació cultural Humoràlia, als quals els he d'agraïr el seu tenaç suport a les manifestacions relacionades amb l'humor gràfic, i especialment l'Ermengol, que dirigeix la col.lecció d'humor gràfic de l'editorial Pagés.