Ets feliç?

Era la pregunta que inevitablement em feia en Josep Maria cada matí amb aquella veu entre sonora i estrident. El vaig conèixer fa justament deu anys, quan va dedicar un article massa benèvol al meu primer llibre de dibuixos. Més endavant, per aquelles coses de la vida, fins i tot fòrem veins de taula a la vella redacció de La Vanguardia del carrer Pelai i des del primer moment em va obsequiar amb la seva amistat i la seva franquesa. Avui, Josep Maria, soc una mica menys feliç.

Comentaris

Franchu ha dit…
M'acabes de deixar amb la pell de gallina... el d'avui em sembla que es el post amb més sentiment que he vist, i l'acudit reflexa perfectament el caracter del bon Josep Maria, segur que allà on sigui estarà fen la seva i content de veure que els seus companys el recordeu tan bé.

Una abraçada Kap, i... sigues feliç
Kap ha dit…
Es veritat que era tot un personatge i que deixà empremta en tots aquells que hem tingut la sort de tractar-lo.
Gràcies.

PS: Què? Hi haurà un "Franchu" autèntic a l'expo valenciana?

Entrades populars