Ets feliç?

Era la pregunta que inevitablement em feia en Josep Maria cada matí amb aquella veu entre sonora i estrident. El vaig conèixer fa justament deu anys, quan va dedicar un article massa benèvol al meu primer llibre de dibuixos. Més endavant, per aquelles coses de la vida, fins i tot fòrem veins de taula a la vella redacció de La Vanguardia del carrer Pelai i des del primer moment em va obsequiar amb la seva amistat i la seva franquesa. Avui, Josep Maria, soc una mica menys feliç.