Un aniversari
Bones notícies per als amants de la sàtira. La revista Siné Hebdo (sí, jo hi dibuixo) celebra el seu primer aniversari. Encara li falta molt per arribar als 94 anyets de Le Canard Enchainé, o als 17 de Charlie Hebdo, però durant aquest any ha fet molt de soroll. Per celebrar-ho han fet un llibre on hi ha "el bo i millor" del que s'ha publicat aquest any (sí, hi ha alguns dibuixos meus). Més informació en castellà aquí, en francés, aquí.
L'incombustible Siné, als seus 80 anys és alhora el protagonista d'un film documental que s'està enregitrant, i al qual tothom qui hi estigui interessat pot ser-ne coproductor a través d'una iniciativa en xarxa. Això vol dir posar diners per fer la pal.licula i cobrar-ne si el film té beneficis en la seva explotació comercial.
Per altra banda, també aquesta setmana la revista Charlie Hebdo estrena una nova maqueta, més dinàmica i atractiva.
A França, la cosa belluga! I jo trobo envejable aquesta sana proliferació de revistes. Un colega anònim va deixar en els comentaris algunes puntualitzacions sobre la situació dels dibuixants, i és una llàstima que no deixés el nom perquè eren molt interessants i m'agradaria aprofundir-hi... a veure si pica.
Buenas noticias para los amantes de la sátira. La revista Siné Hebdo (sí, yo hago algunos dibujillos) celebra su primer aniversario. Todavía le falta mucho para llegar a los 94 añitos de Le Canard Enchainé, o los 17 de Charlie Hebdo, pero durante este año ha hecho mucho ruido. Para celebrarlo han hecho un libro donde recogen "lo más mejor" de lo publicado este año (sí, hay algunos dibuijos míos). Más información en español aquí, en francés, aquí.
El incombustible Siné, a sus 80 años es a la vez el protagonista de un film documental que se está grabando, y del que todo aquel que esté interesado puede ser coproductor a través de una iniciativa en la red. Esto significa poner dinero para hacer la palícula y cobrar si el filme tiene beneficios en su explotación comercial.
Por otra parte, también esta semana la revista Charlie Hebdo estrena una nueva maqueta, más dinámica y atractiva.
¡En Francia hay movimiento! Y yo encuentro envidiable esta sana proliferación de revistas satíricas. Un colega anónimo dejó en los comentarios de este humilde blog algunas puntualizaciones sobre la situación laboral de los dibujantes franceses, y es una lástima que no dejara el nombre porque eran muy interesantes y me gustaría profundizar en ello... a ver si lo consigo.
Comentaris
Tus dibujos anteriores, geniales =)
saludos!
Nota: Aquest estiu, vaig anar a Ceret, i em vaig comprar el nº que hi vaig trobar. Si existís un cel estaria ple de dibuixants i dels seus dibuixos.
R: Merci Ramon, Jo tampoc em vull fer pesat amb això del Siné Hebdo, però per mi no deixa de ser una fita important el fet d'estar amb naturalitat en una revista que forma part de la rica tradició de la premsa satírica francesa... Mira, em fa aquella il.lusió tonta dels passarells, com encara em fa il.lusió fer les vinyetes de La Vanguardia cada dia, i de fet em fa il.lusió cada cosa que faig...
Espero que disfrutessis les vacances!