5/3/09

M'agraden els llibres


Què en són de bonics, els llibres. Fa uns anys, era a casa d'en Joan Perucho, que va fer uns mots introductoris a un llibre meu. Tenia una biblioteca enorme, plena de volums preciosos, i m'explicava que ara, ja gran, pràcticament no podia llegir els llibres, però que es podia passar hores mirant-los a les lleixes, o els agafava i els acaronava. El vaig entendre de seguida.

8 comentaris:

RAN ha dit...

Quin luxe un pròleg d'en Perucho, sembla que era ahir que corria pels metros de Barcelona amb un llibre seu a les mans...i ja fa 13 anys! Sóc dels que entén el post...em podria passar hores mirant els lloms dels llibres recordant i xerrant de tot el què m'han donat, llàstima que, per a compartir això, es necessiti algú que hagi criat la seva biblioteca des de jove com qui cria un nen..i això és difícil de trobar avui dia.
De fet la immensa majoria de gent cria nens amb moltíssima menys cura que la gent que cria biblioteques...la biblioteca ho diu tot d'un mateix...i el no tenir uns llibres propis encara diu més.

Sergi ha dit...

Donçs jo li diré a la meva filla,que per cert te 12 dies,que llegeixi molt,perque aixi quan sigui velleta no estigui sola.

Africa ha dit...

I és que llegir et fa viure històries que mai podries viure-les.El goig d' acaronar llibres no s' entén si no ho sents, si no els has viscut...res a veure a llegir-ho per pantalla!

manel ha dit...

Normalment passo per aquí amb discrecció, però avui l'enveja més primària em pot: quina barbaritat! has de fer visites guiades!


Felicitats pel premi ja que hi som!

kap ha dit...

Ran... Amen

Sergi: Explica-li bé, perque quan sigui jove per no estar sola en tindrà prou anant a una discoteca... ;-)

Africa: És que quan acarones un llibre, gairebé toques el que hi ha dins...

Manel: Deixar rastre del teu pas per aquí m'ha fet estarrufar d'alegria. Vull que sàpigues que la joia de la corona és un "Caràmbanus!" amb dedicatòria...
Gràcies.

akiresahotome ha dit...

Hola, me gusta mucho pasar a ver su blog, siempre se aprende algo y sobre todo su trabajo es excelente.

Ojalá pronto haya un pretexto para poder volverlo a tener en México y ahora sí espero tener la oportunidad de saludarlo.

Un abrazo

Puigmalet ha dit...

I també els olorava, el gran bibliòfil Perucho. Els llibres antics són un espectacle per als sentits.

Per cert, si t'interessa l'humor polític de Gaietà Cornet i Palau (signava 'Net', un mecanisme semblant al que utilitzes tu), fes una ullada als lots 209 a 211 del catàleg de llibres de Soler y Llach (subhasta del 26 de març). Per Internet es pot consultar.

kap ha dit...

akiresha: Gracias por la visita, gracias por el coemntario. Mexico me encantó, o sea que no te extrañe verme pronto de nuevo por allá.
Saludos,

Puigmalet: Ai, els llibres, que us n'he de dir... Gràcies, per l'avís (en aquest cas, ho havía vist, però normalment no m'acostumo a assabentar de res...)