17/1/09

Mingote, 90


Hoy, 17 de enero, Antonio Mingote cumple 90 años. Estaremos de acuerdo con lo que piensa o no; nos gustará lo que dibuja o no; nos parecerán sus cosas mejores o peores, pero hay que reconocer su peso y valor en el panorama del humor gráfico español durante el siglo XX (¡y lo que ya llevamos del XXI!). Felicidades, Antonio.

(de propina, una página publicada en La Codorniz, 19/06/1966 -Extra Bodas de plata; 25 años de risa-)

8 comentaris:

An ha dit...

Mi percepción de miingote es ambiigua...a veces me parece un genio ...otras no...pero como dices lo que es indiscutible es su influencia en este aarte. saúdos e apertas

kap ha dit...

Yo debo decir, para empezar, que es una persona afabilísima, de trato delicioso; como dibujante me quito el sombrero porque su grafismo siempre ha evolucionado (y sigue haciéndolo), rehuyendo el acomodarse (cosa, por ejemplo que le reprocho a Forges), y si bien sus dibujos de hace más de veinte años no terminan de convencerme, los de las últimas décadas son de un trazo expresivo de agarrate y no te menees. Otra cosa es el contenido de sus chistes; la mayoria de veces no estoy de acuerdo con el trasfondo ideológico, o con la percepción de España que transmite.
Como escritor de humor, académico y todo esto, también se ha convertido (por su propio esfuerzo) en una figura clave.
Digo yo...

CLAUDIO KAPPEL ha dit...

Espectacular caricatura, maestro!
Coincido contigo, en lo artístico, indiscutible, en lo ideológico, bastante discutible, por cierto...
En fin, un abrazote de tu casi homónimo!
Kap...pel

Sergi ha dit...

En Mingote es una part de l'historia del humor gráfic d'aquest pais...evidentment no sempre he estat d'acord amb la linea ideológica dels seus acudits pero aixó no treu la tasca que ell ha fet desde els temps de "Don José" i "La Codorniz".Val a dir que ell es representant d'una generació de dibuixants que malauradament ja no existeixen.En fi...un brindis a la seva salut!!!!

kap ha dit...

Kappel: Gracias. Lo de la ideologia discutible, también es discutible: yo digo que no coincido con él ideológicamente; no digo que yo esté en lo cierto y él no...

Sergi: Sí, el prestigi de Mingote, guanyat a pols, repercuteix positivament en prestigiar la professió i l'humor en general. Un brindis!

Josep ha dit...

Un detall col·lateral: aquest paio és membre de la RAE. Això em porta a pensar en l'abandó acadèmic i institucional que pateix l'il·lustració, còmic i novel·la gràfica ací a Catalunya.

Recentment s'han fet públics els noms dels membres del Consell de les Arts, i cap és del teu gremi.

Tampoc hi ha premis d'l'il·lustració, còmic i novel·la gràfica, de l'envergadura dels de teatre i poesia. Tot i que un té més parroquians que l'altre.

En fi, un tema dens. Crec.

Sejo ha dit...

Crec que s'ha de fer una separació amb l'obra de Mingote,com a dibuixant i ninotaire, i com a guionista. Però avui no es pot negar la seva importància a l'història de l'humor gràfic de Catalunya i d'Espanya, i del món.

És clar que per molts, és molt dificil fer aquesta separació, i està bé.
Aquí a l'Argentina és molt reconegut.

Sejo.
(Tucumán-Argentina).
www.sejodelgado.blogspot.com

kap ha dit...

Josep: Certament, no és tan col·lateral el tema de l'abandó institucional de la nostra professió. Els primers responsables, penso, en som els propis autors, incapaços d'agrupar-nos en col·lectius o institucions que lluitin pel reconeixement de aquesta tasca i que puguin fer pressió (com si ho fan altres col·lectius d'artistes); També és cert que hi ha diferències dins el gremi, ja que es comença a reconèixer la tasca de creadors de cómic (sobretot perque hi ha tota una indústria al darrera), amb iniciatives com el futur museu dl cómic, o el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat (aquest any per Gallardo); també els il·lustradors guanyen terreny com a col·lectiu, de bracet amb grafistes i dissenyadors. Els humoristes gràfics... bé, gràcies.

Sejo: Un plaer veure't per aquí.
No m'extranya que Mingote sigui reconegut a l'Argentina. S'ho mereix i s'ho ha guanyat. També és el degà dels humoristes d'aquí. Per aquests verals amb un xic de discussió, però a la resta d'Espanya, sense cap mena d'ombra ni dubte.