Bagaria: caricatures antifeixistes.

Aquesta tardor sortirà a les llibreries un llibre que he preparat sobre un dels grans dibuixants del nostre segle. Lluís Bagaria (Barcelona, 1882 -L'Havana, 1940), fou el caricaturista més popular de la premsa espanyola dels anys vint i trenta. Autodidacta i bohemi, amb el seu traç va renovar el concepte il.lustratiu de la caricatura a la península i va crear el seu propi estil que fou seguit per molts dibuixants i humoristes gràfics.
Assolí un èxit sense precedents amb les seves caricatures a la premsa de Madrid, fins que tornà a Catalunya a l'esclat de la guerra civil per dibuixar cada dia una vinyeta a la primera pàgina de La Vanguardia. Aquella col.lecció de caricatures constitueixen la culminació de la seva carera artística, on depura al màxim el seu estil decorativista i afina la sàtira per realitzar un clam pacifista i antifeixista. Coincidint amb el 125 aniversari del seu naixement, he intentat fer una acurada selecció d'aquelles petites obres mestres que publicà entre la tardor de 1936 i la primavera de 1938 a les pàgines de La Vanguardia, acompanyant-ho d'un estudi introductori. Franco, Hitler, Mussolini reben les sàtires més contundents, en una obra que és un cant desesperat a la no violència. Editat per DuxElm, aviat el podreu trobar a les llibreries.

Este otoño llega a las librerías un libro que he preparado sobre una de las figuras más importantes de la caricatura española. Lluís Bagaria (Barcelona, 1882 - La Habana, 1940), fue el caricaturista más popular de la prensa catalana y española de los años veinte y treinta. Autodidacta y bohemio, con su trazo renovó el concepto ilustrativo de la caricatura en la península y creó su propio estilo que fue seguido por muchos dibujantes y humoristas gráficos.
Alcanzó un éxito sin precedentes con sus caricaturas en la prensa de Madrid, hasta que volvió a Cataluña tras el estallido de la guerra civil para dibujar cada día una viñeta en la primera página de La Vanguardia . Aquella colección de caricaturas constituyen la culminación de su carera artística, donde depura al máximo su estilo decorativista y afina la sátira para realizar un clamor pacifista y antifascista. Coincidiendo con el 125 aniversario de su nacimiento, he intentado hacer una esmerada selección de aquellas pequeñas obras maestras que publicó entre el otoño de 1936 y la primavera de 1938 en las páginas de La Vanguardia, más un pequeño estudio introductorio. Franco, Hitler, Mussolini reciben las sátiras más contundentes, en una obra que es un canto desesperado a la no violencia. Editado por DuxElm, se encontrará pronto en las librerías que valgan la pena.