Charlie

No sé encara si estic preparat per exhibir el meu dolor, ni sé si ho arribaré a estar mai. Però tampoc puc obviar la dimensió pública de qui sóc i què faig. Així, malgrat tot el que ha passat, cal mirar endavant i si ho podem fer amb un somrís als llavis, millor. Avui, la tasca dels amics dels que hi han deixat la pell és recordar que davant de la por, de la intransigència i del terror hi ha una sola resposta possible i és a base de comprensió, tolerància i l'amor. I que l'humor és un dels camins per arribar-hi. Per això deixo aquesta portada de Charlie Hebdo, que és homenatge i missatge. L'amor és més fort que l'odi.


Abans d'ahir vaig escriure una cosa sobre això. I també vaig dibuixar-ho.

Comentaris

Tot Barcelona ha dit…
No había visto la viñeta del "último mono"
Comparto tu pena y tu tristeza.
Te envié mi pensamiento por mensaje de teléfono.
Un abrazo.
te me cuidas.
Salut
Anònim ha dit…
No vull imaginar-me la tensió i el dolor dels teus dits sobre el llapis. Humor a la ràbia!

Entrades populars