Gin
Aquesta sí que val la pena! I si no pot ser això d'anar a veure l'exposició, no us perdeu el llibre: Gin: l'artista elegant. I si no, com a mínim passem una estona per les galeries de la Fundació Gin...
¡Ésta sí que vale la pena! I si no se puede acercar uno a Alcalá, pues no se me pierdan el libro: Gin l'artista elegant. I si no puede ser, por lo menos echemos una ojeada a la web de la Fundación Gin...
Comentaris
No sé entendre com es pot mirar una cara normal i corrent i veure-hi una caricatura. Se m'escapa del tot. (oU_Uo)
Pau: Jo no se com es pot mirar una cara normal i corrent i no veure-hi la caricatura!
Doncs res, a seguir copiant les caricatures que fan els altres. Com tota la vida. Almenys jo ho admeto, que molts altres no. :p
Algun dia n'hem de parlar...
Això em recorda converses amb qui té oïda absoluta. Els costa entendre que alguns no en tinguem ni de relativa. Senten una nota i saben quina és. La majoria de mortals no tenim aquest do. I el més trist és que ningú l'adquireix d'adult, per tant deu tenir un origen que supera el simple aprenentatge.
Jo sempre he pensat que una bona caricatura és aquella que quan es veu es reconeix de seguida, sense necessitat de cap referència contextual (d'acord, si dibuixo algú amb bata al costat del meu avatar, podran endevinar per descartació qui del laboratori és, però això és fer trampa) però que quan es posa al costat de la foto un se n'adona que no si assembla un rave.
Per a moltes persones l'única manera d'aconseguir que algú sigui recognoscible és limitar tan, tan la deformació que al final acaba sent un retrat... i un retrat amb quatre canvis bastorros, no és una caricatura... I si no es reconeix sense estar contextualitzat, doncs tampoc em val.
Això teu és un do com és l'oïda absoluta. A la majoria se'ns escapa completament. (U_U)
SALUT.