Le Rire


Segons anuncia el lloc web ActuBD, la revista humorística de principi del segle passat Le Rire ha estat digitalitzada i posada a l'abast de tots els cibernautes gràcies al Musée de la BD d'Angoulême. La revista Le Rire, fundada per Félix Juven es publica fins al 1950. Hi dibuixaren personatges de la categoria de Henri de Toulouse-Lautrec, Caran d’Ache, Jules Renard, Benjamin Rabier, Théophile Alexandre Steinlen, Leonetto Cappiello, Jossot, Gus Bofa, Gustave Verbeck, De La Nezière, Emile Cohl, Thélem, Fernand Fau, Georges Delaw, Auguste Vimar, Jean-Louis Forain, Willette, Charles Léandre, o Francisque Poulbot. Le Rire és interessant perquè aposta fortament per continguts visuals, i el dibuix hi tingué una gran importància, obrint la porta a la modernització de les publicacions satíriques del tombant del segle XIX. Era interesant tambè les pàgines que aquesta revista dedicà als vells mestres de la sàtira gràfica, i a la republicació del que arreu d'Europa es podia llegir a altres revistes similars, com Punch, Puck, Life, Judge, Fliegende Blätter, Lustige Blätter, Barcelona Cómica, l'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. El Museu de la CIBDI ha digitalitzat els números dels anys 1894 a 1903.

Según anuncia el sitio web ActuBD, la revista humorística de principios del siglo pasado Le Rire ha sido digitalizada y puesta al alcance de todos los cibernautas gracias al Musée de la BD de Angoulême. La revista Le Rire, fundada por Félix Juven, y se publica hasta 1950. En sus páginas dibujaron personajes de la categoría de Toulouse-Lautrec, Caran d'Ache, Jules Renard, Benjamin Rabier, Théophile Alexandre Steinlen, Leonetto Cappiello, Jossot, Gus Bofa, Gustave Verbeck, De La Nezière, Emile Cohl, Thelen, Fernand Fau, Georges Delaw, Auguste Vimar, Jean-Louis Forain, Willette, Charles Léandre, o Francisque Poulbot. Le Rire es interesante porque apuesta fuertemente por contenidos visuales, y el dibujo y tuvo una gran importancia, abriendo la puerta a la modernización de las publicaciones satíricas de finales del siglo XIX. Era interesante también las páginas que esta revista dedicó a los viejos maestros de la sátira gráfica, y la republicación del que toda Europa se podía leer en otras revistas similares, como Punch, Puck, Life, Judge, Fliegende Blätter, Lustige Blätter, Barcelona Cómica, L'Esquella de la Torratxa y La Campana de Gràcia. El Museo de la CIBDI ha digitalizado los nomeros de los años 1894 a 1903.

Comentaris

Albert Nomarsky ha dit…
Una base de dades de revistes gràfiques és un gran valor pel futur, que no es perdin aquest referents i la cultura/evolució que comporta.

Cuidem els llibres i películes, canviant-los el formats, però el còmics, revistes, etc. encara no ho tenim per la mà... mica en mica ens posarem al dia.

(*_+)
Kap ha dit…
Sí noi, jo encara trobo màgic que prement un botó des de casa meva pugui accedir a aquestes publicacions...
Visca la tecnologia!

Entrades populars