Manar! Manar!

Avui presentem el meu llibre Manar! Manar! (com s'ho munten per mantenir-se a la poltrona) a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga (19:30). Algunes perles del llibre, per si teniu dubtes de quin llibre comprar ara que s'acosta Sant Jordi:

Els polítics passen quinze dies dient-nos que anem a votar i quatre anys fent coses que ens en fan passar les ganes.

No és veritat que els polítics s’aferrin als càrrecs. Sempre estan disposats a deixar el seu càrrec actual... si els n’ofereixen un de millor.

Les persones que dirigeixen l'Estat no es poden controlar posant paperets en una urna sinó posant paperets de color verd en els comptes corrents que tenen a Suïssa.

Amb els governs passa com amb les cartes dels restaurants xinesos: a l’hora d’escollir el menú sembla que hi ha milers de plats diferents, però a l’hora de menjar tot acaba tenint el mateix gust.

El Ministeri de Justícia és el que té cura dels malfactors i delinqüents: té tancats i controlats els criminals més perillosos als jutjats i als bufets d’advocats, i els criminals menys perillosos en presons i centres penitenciaris.

El Ministeri d’Hisenda és l’encarregat de recaptar els recursos econòmics que posteriorment els membres del Govern han de poder malbaratar amb la seva gestió.

La feina del Ministeri d’Obres Públiques és gairebé tan important com la de les senyores de neteja del Congrés, però amb la diferència que la feina del ministre acostuma a ser més bruta.

El president mai no dirà: «El cap de l’oposició és un mariconàs!», sinó: «Els plantejaments del cap de l’oposició són, en tots els terrenys, diametralment oposats als meus».

La política, malauradament, s’ha convertit en un cau de gent corrupta i sense escrúpols, amb una maldat i vilesa tant abominables que només la superen els programadors de televisió i alguns tècnics en informàtica.

Actualment, considerant els nivells tan baixos de qualitat en l’ensenyament a què ha arribat la universitat (tant pública com privada), el fet que un expresident del Govern hi pugui fer classes no és, en absolut, un fet estrany, inversemblant, dolent, malvat, fastigós, deplorable, execrable ni punible, com hauria de ser.

La utilització de la força en comptes de mètodes pacífics és cosa ben raonable si la practiquen els governs, i inadmissible si la utilitzen els que estan en contra d’aquests governs.