A mi, plín
Darrerament, per això del Premi Gat Perich i els llibres publicats, estic sotmés a interrogatoris periodístics per diaris, revistes, ràdios i televisions pràcticament dia sí i dia també. Un parell de les preguntes que més em fan són sobre la censura ("t'han censurat mai cap dibuix?") i sobre les repercusions dels ninots ("s'ha enfadat mai algú amb les teves vinyetes?"). Per sort, en els mitjans on treballo m'han deixat publicar sempre els dibuixos que he volgut, (primera pregunta contestada), però això, és veritat, ha comportat algun problema després, com per exemple, que hi hagi gent que s'enfadi. Us deixo un acudit de fa uns anys que va fer enfadar algú (no direm noms).
Últimamente, con esto del Premio Gat Perich y los libros que he publicado me he sometido a varias sesiones de interrogatorios periodísticos para radios, prensa y televisión. Las preguntas que más gustan son sobre censura ("¿te han censurado alguna vez un dibujo?") y sobre la repercusión de las viñetas ("¿alguien se ha enfadado con tus chistes?"). Por suerte, en los medios en los que trabajo, siempre he podido publicar lo que me ha dado la gana. Pero esto, es verdad, algunas veces ha comportado, después, algun problemilla, como por ejemplo, que alguien se enfade. Os dejo una viñeta de hace unos años que enfadó a alguien (no diré nombres).
Publicada a La Vanguardia 3/9/2005
Últimamente, con esto del Premio Gat Perich y los libros que he publicado me he sometido a varias sesiones de interrogatorios periodísticos para radios, prensa y televisión. Las preguntas que más gustan son sobre censura ("¿te han censurado alguna vez un dibujo?") y sobre la repercusión de las viñetas ("¿alguien se ha enfadado con tus chistes?"). Por suerte, en los medios en los que trabajo, siempre he podido publicar lo que me ha dado la gana. Pero esto, es verdad, algunas veces ha comportado, después, algun problemilla, como por ejemplo, que alguien se enfade. Os dejo una viñeta de hace unos años que enfadó a alguien (no diré nombres).
Publicada a La Vanguardia 3/9/2005
Comentaris
si l'ésser (no té altre nom) dibuixat es va molestar ho trobo un gran meèrit!!
Vist avui no deixa de ser un dibuix maco o curiós, però publicat a La Vanguardia quan a l'Aznar totes li ponen, es veu que va fer sortir una mica d'urticària...
Per cert, bravo per l'originalitat dels periodistes. Em sembla que mai no he sentit una entrevista a un dibuixant d'acudits en que no li facin les dues preguntes que comentes.
Això de l'originalitat dels periodistes, vés, ja he assumit que això deu ser el que la gent vol saber, ja que també és qüestió que ens demanen els que no són periodistes.
Ja veus, tota la vida publicant dibuixos, i al final, els que més interessen, són els que no publiques...
A mi también se me enfadó algún crítico con las tiras de Jesucristo (se veía venir) pero mucho peores fueron las lindezas que les soltaban a Pedro Toro, Zesar y Escarpa cuando publicaban en un periodico universitario.
Sergi: Sí, els humoristes sempre "fent amics". Visca el Perich! i Visca el Rubianes!
An: Gracias!
Quel: El mérit no és meu, sinó de l'Aznar que fa aquesta cara...
Luca: Es verdad que eso de Jesucristo ya se veía que traería cola. Pero es que los hay que van por el mundo con ganas de ofenderse...
Es molt bona aquesta vinyeta, m'agrada moltissim, jo si que he pillat l'essencia de l'acudit a la primera i he de dir que m'has deixa't frapat.
Per cert, aquesta es una de les vinyetes, o més ben dit caricatures que demostren que ets un dels més grans i ho dic no només perque la caricatura és fantastica si no perque l'has fet en un context com es la silueta de l'estat espanyol, que sembla fàcil però no ho és gens... M'has deixat bocabadat, amb el teu permís aquesta me la guardo, m'agrada tenir mostres significatives dels més grans, per aprendre'n.
¡¡¡Una abraçadota!!!