Campos de concentración

L'any 1944, a Méxic, Josep Bartolí i Narcís Molins i Fàbrega, van publicar un rar volum sobre les penúries que uns anys abans havíen passat a l'acabar-se la guerra civil i trobar-se de cara amb la misèria i desolació dels camps on les autoritats franceses van "acollir" els exiliats espanyols. Campos de concentración és un llibre dur, cru, sobre una realitat trista i brutal. L'editorial ACVF va tenir la bona pensada de reeditar-lo fa uns anys, i ara ha tingut la generositat de permetre que hom se'l pugui descarregar en pdf, aquí. És un llibre que va la pena, per la dura prosa de Molins i Fàbrega, i (pel meu gust) pels descarnats dibuixos de Josep Bartolí, interessantissim personatge (amb un periple vital de novel·la, la veritat) que va arribar a ser amant de Frida Kahlo, que s'inicià com a ninotaire a la premsa de la República, i acabà essent un artista d'aquests amb majúscules, formant partdel grup de 10th Street, amb De Kooning, Kline, Pollock i Rothko.

En el año 1944, en México, Josep Bartolí y Narcís Molins i Fàbrega, publicaron un raro volumen sobre las penurias que unos años antes habían pasado al terminarse la guerra civil y encontrarse de cara con la miseria y desolación de los campos en los que las autoridades francesas "acogían" a los exiliados españoles. Campos de concentración es un libro duro, crudo, sobre una realidad triste y brutal. La editorial ACVF tuvo la buena idea reeditarlo hace unos años, y ahora ha tenido la generosidad de permitir que uno se pueda descargar el pdf, aquí. Es un libro que vale la pena, por la dura prosa de Molins i Fàbrega, y (para mi gusto) por los descarnados dibujos de Josep Bartolí, interesantísimo personaje (con un periplo vital de novela, la verdad) que llegó a ser amante de Frida Kahlo, que se inició como dibujante de humor en la prensa de la República, y acabó siendo un artista de esos con mayúsculas, formando parte del grupo de 10th Street, con De Kooning, Kline, Pollock y Rothko.

Comentaris

Ferran ha dit…
Acabo de mirar-me -ràpid- la edició del llibre que et pots baixar d'internet. Sense paraules. Sense paraules i amb els ulls humits. Gran llibre, quanta gent bonissima oblidada.
No sóm res, i, cas de ser alguna cosa, sóm molt menys que rates, molt menys civilitzats que elles.
Kap ha dit…
Bartolí, un geni.
I el que ens expliquen, terrible.
lluki ha dit…
Hi ha un magnífic llibre sobre en Bartolí editat per la Diputació de Barcelona, obra d'en Jaume Canyameres que val la pena conèixer.
An ha dit…
tiene una pinta aterradora, quizas todos deveriamos tener algo asi en el subcosciente para evitar que estas cosas sigan pasando :) Saúdos amigo
Kap ha dit…
Sí senyor! Un excelent volum que repassa vida i obra d'aquest magnífic artista. El vaig comprar amb motiu de la fabulosa exposició de la Pía Almoina, on hi havía (entre altres obres extraordinàries) un grapat dels dibuixos originals d'aquest llibre. Gràcies per recordar-ho Lluki, jo no hi havia pensat a l'escriure el post, i és un llibre que val el seu pes en or (i és força gros)...
Kap ha dit…
An: Exacto. Es sobrecogedoramente terrible. Es el poder del dibujo, lograr conmovernos con algo indignante (lo que explica) y maravilloso (como está dibujado) a la vez... saúde!
david ha dit…
Gran libro el de Bartoli publicado gracias al esfuerzo personal del editor José Ramírez. Lástima que apenas tuvo salida por culpa de un distribuidor miserable.
Anònim ha dit…
Me parece muy bien que se hable de los campos de concentración franceses pero creo que debería tratarse más el tema de los campos de concentración españoles, que fueron mil veces más criminales.
Anònim ha dit…
Se puede hablar de todos, Luca. Los campos de concentración no tienen nacionalidad, son crímenes contra la humanidad. Magnífico el libro, por cierto.

Entrades populars