BROSSA era incommensurable. Sovint el veia assentat a un banc de la cruïlla de Travessera de Gràcia amb Balmes. No vaig tenir mai el valor de saludar-lo i agrair-li la seva obra. No saps quan me’n penedeixo, però em feia por atansar-me a una persona tan íntegra. Gràcies pel record.
Comentaris