LiberPress 2008

La setmana passada vaig assistir (també) a l'entrega dels Premis LiberPress a Girona. Una vetllada molt interessant amb personatges de la talla d'Enrique Meneses, Georges Corm, Joan Margarit, Jordi Esteva o Daniel Viglietti, amb qui vaig tenir el plaer de compartir el sopar. En Carles i la Joelle, sòn l'ànima d'aquesta iniciativa i van aconseguir que aquesta desena edició fos, de nou, un gran éxit. Amb motiu dels deu anys, em van encarregar aquest cartell on hi apareixen les caricatures de tot els premiats i els col.laboradors. A veure si hi reconeixeu gent com Ignacio Ramonet, Raimon, John Lee Anderson, Eduardo Haro Tecglen, Constantin Costa-Gavras, Richard Kapuscinski... Demà la llista comperta.

La semana pasada asistí (también) a la entrega de los Premios LiberPress en Girona. Una velada muy interesante con personajes de la talla de Enrique Meneses, Georges Corm, Joan Margarit, Jordi Esteva o Daniel Viglietti, con quien tuve el placer de compartir la cena. Carles y Joelle son el alma de la iniciativa y consiguieron un nuevo éxito con esta décima edición. Con motivo de los 10 años de premios, me encargaron este cartel con caricaturas de los premiados y colaboradores. A ver si reconoceis a Ignacio Ramonet, Raimon, John Lee Anderson, Eduardo Haro Tecglen, Constantin Costa-Gavras, Richard Kapuscinski... Mañana la lista completa.


Comentaris

L'Avi ha dit…
Redéu, redéu, redéu, benvolgut KAP, no pareu, eh?...
Anònim ha dit…
yo reconozco a uno de arriba a la derecha que tiene un pincel...

saludos!
AS ha dit…
Caram Kap, et surten unes caricatures genials com a xurrus...
Tu no tens una mà, tens una impressora HP a l'extrem del braç.
Anònim ha dit…
¿Eres tú el de los dibujitos?
¡Enhorabuena!
Kap ha dit…
Avi: Ai sí, això és un no parar. Encara em queda la setmana que vé un "bolo" a Bilbao, però desprès em sembla que ja està. Em quedaré tancat a casa durant un parell de mesos, que ja ho començo a trobar a faltar...

anònim: el de arriba a la derecha, en el fondo no es mal chaval...

Aleix: Merci. La veritat és que vaig haver de fer-les mooolt depressa, aquestes. No et diré com xurros, però....

Rosa: Pues sí. Gracias. Saludé a Enrique, pero a la hora de la cena yo estaba en la otra punta de la mesa. A ver si en otra ocasión tenemos la oportunidad de cruzar algunas palabras más...
Anònim ha dit…
joder! y yo adonde estoy en el dibujo?

Entrades populars