26/3/10

No Sarkozy Day

Demà, 27 de març, a França es celebra el No Sarkozy Day, una jornada reivindicativa i festiva alhora per reclamar, això mateix, un dia sense Sarkozy...
Aquesta un dels dibuixos que he fet sobre el tema, publicat al darrer número de Siné Hebdo.

25/3/10

24/3/10

hores a l'aeroport...




Doncs això, que vinc de passar unes hores per l'aeroport...
Pues eso, que vengo de pasar un rato en el aeropuerto...

23/3/10

Cesc: Todo va muy bien


No cal que us digui que a casa nostra, en Cesc ha estat un dels més immensos autors d'humor gràfic de la segona meitat del segle XX. Noaltres hem tingut la sort de gaudir del seu traç espontani, directe i expressiu i el seu humor corprenedor, íntegre i tendre. Ha estat un dels nostres autors més internacionals, però alhora les seves vinyetes retraten un país, un moment i una gent molt concreta. S'acaba d'editar un volum que recopila una gran quantitat de les seves vinyetes, amb una selecció de les seves vinyetes entre els anys 68 a 78, seleccionats pel seu fill Agustí. Imperdible.

El text de la nota de premsa:

Por primera vez se reúne en un libro el humor gráfico más combativo de Cesc.
Durante 30 años supo retratar como nadie las contradicciones del país durante el franquismo y la transición.
Hombre de izquierdas, comprometido con su gente, su país, y su tiempo desde los primeros años sesenta, Cesc se manifestaba en la prensa diaria a través de sus «monos», dibujos con carga crítica que comentaban la actualidad con agudeza, ironía y finura, buscando siempre la sonrisa cómplice del lector avisado. En la época del tardofranquismo, a Cesc había que leerlo entre líneas, pero su virtud principal era que se le entendía todo.
En aquellos años y en los primeros de la transición, Cesc trabajaba en publicaciones en castellano: Revista Mundo (1968-1970), El Correo Catalán (entre 1968 y 1974), Hermano Lobo (1973-1974) o Por Favor (1974-1978).
Entre los humoristas gráficos de su época, Cesc destacó por la sencillez y a la vez el detalle que ofrece el trazo de sus dibujos, que en general reflejaban escenas de la vida cotidiana en las que los personajes reflexionaban sobre un asunto de interés ciudadano por nimio que aparentemente fuera, en la mayoría de ocasiones sin necesidad de recurrir a diálogos. Fue un creador de una elegancia muy personal, y de textos reflexivos y con un punto de amargura y desencanto. De trazo aparentemente naïf, retrató como pocos las contradicciones del país. Durante más de 30 años, retrató la sociedad que le rodeaba: la modernidad consumista de los sesenta, el tránsito a la democracia y múltiples situaciones de la vida cotidiana con una mirada sutil e irónica, que no siempre consiguió librarse del marcaje de la censura franquista.

19/3/10

Tarragona

El bon amic Napi ens fa arribar les bases d'una nova convocatòria de concurs d'humor gràfic, amb un tema que fa rodar el cap: EL VI. Des de la Denominació d'Orígen Tarragona presenten aquesta convocatòria modesta, però que és un prime rpas per tal que l'humor (una cosa ben relacionada amb el vi) s'introdueixi en els actes de la Fira dels Vins de Tarragona.

Les bases:

CONCURS D’HUMOR GRÀFIC TEMA "EL VI”

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona i el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Tarragona convoquen un concurs d’humor gràfic que es regirà per les següents bases:

1º - Hi podrà participar qualsevol humorista gràfic, professional o amateur, del territori nacional.

2º - El tema del concurs és el vi i el seu entorn (elaboració, la DO, consum, salut, etc.) vist des d’un punt de vista lúdic i humorístic.

3º - Mesures dels treballs a presentar: DIN A4 O DIN A3. Es podrà presentar un màxim de dos acudits per concursant.

5º - Els treballs podran realitzar-se en qualsevol tècnica pictòrica.

6º - Les obres seran originals o impressions digitals amb bona resolució. No s’acceptaran obres enviades per correu electrònic.

7º - Per la part del darrera de cada obra anirà consignat el nom, el pseudònim, adreça i telèfon de l’autor.

8º Termini d’admissió de les obres: de l’1 al 30 d’abril de 2010. Lloc de lliurament de les obres:
Cambra de Tarragona
Av. de Pau Casals, 17
43001 - Tarragona.
Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 15 hores

9 – S’ATORGARAN TRES PREMIS AMB UNA DOTACIÓ ECONÒMICA DE
1º PREMI - 600 €
2º PREMI - 300 €
3º PREMI - 200 €

(De aquesta quantia caldrà deduir les retencions establertes a la Llei i Reglament de la renda de les persones físiques que regeixin per l’any 2010).

Les obres premiades passaran a ser propietat de l’organització del concurs.

Els autors de les obres o els seus representants degudament acreditats podran retirar les obres no premiades durant el mes de juny de 2010 a la Cambra de Tarragona. Caldrà que presentin el rebut del dipòsit.

10 -Durant la XIII Fira dels Vins de la DO Tarragona, les obres s’exposaran al recinte firal. Si la quantitat d’obres rebudes o la capacitat del local no ho fes viable, se’n farà una selecció prèvia.

11 - L’adjudicació de premis anirà a càrrec d’un jurat format per persones de reconeguda competència artística i designat per l’organització.

12 - El veredicte es donarà a conèixer a finals de maig de 2010.

13 -L’organització de la Fira es reserva el dret de qualsevol iniciativa que no estigui regulada en aquestes bases, sempre que contribueixi a un major èxit del concurs.

14-La participació en aquest concurs suposa l’acceptació de les bases i de la decisió del jurat i organització de la Fira.

Tarragona, març 2010


Per altra banda, és una bona notícia saber que tal i com anuncien solemnement els companys de ComiCat, Tarragona acollirà entre el 18 i el 27 de novembre la tercera edició de la Setmana del Cómic, una inciativa de l'associació Deliropolis, que es va consolidant en el panorama historietístic català amb activitats i convidats de més nivell cada vegada. Per celebrar-ho, no us perdeu aquest delirant clip...

18/3/10

Por una vida sin malos tratos


L'exposició Por una vida sin malos tratos, de la FGUA, es pot veure fins a finals d'aquest mes a Maó i Ciutadella. Les vinyetes que van formar part d'una de les Muestras Internacionales de Humor Gráfico de la Fundación General de la Universidad de Alcalá de Henares, es troben dividides en les dues sales de cultura de "Sa Nostra" a Menorca (Maó, Sala de Cultura "Sa Nostra". Carrer de s'Arraval, 32 / Ciutadella, Sala de Cultura "Sa Nostra". Carrer de Santa Clara, 9).
Per cloure el cicle, el porper dimarts 23 de març, a les 20:00 seré al Centre social de Sa Nostra a Maó per fer una petita xerrada: "L'humor com a arma d'intervenció: el paper de l'humor gràfic en els temes socials." on intentarem apropar-nos a una realitat tan difícil com la del maltractament, i veure si l'humor pot ajudar a millorar aquesta realitat. Hi sou tots convidats!

17/3/10

Pep Roig


D'aquí a dos dies, Pep Roig celebrarà quaranta anys dibuixant a la premsa. Aviat s'ha dit!
L'infatigabe President Pendent Decadent de la Societat Protectora de l'Humor, impulsor del Museu de l'Humor, ànima de Sa Lavativa, i creador multimédia, ara mateix està preparant la gran subhasta d'obres d'art en benefici de Can Gazà, entitat que s'encarrega dels desocupats i sense sostre. Un pas més per al futur projecte d'instal.lar a la Casa Llarga el Museu Chupano de l'humor. A més, útlimament en Pep Roig ens regala la recuperació de la série La història de la història, publicat originalment a Brisas.
Enhorabona per l'efemèride, i endavant!

16/3/10

Tertúlia-sopar a l'Ateneu



Demà dimecres, si algú ho desitja, es pot treure el nas a l'Ateneu (19:30), on farem una cosa que es diu tertúlia sopar, dins el cicle Cómic: cultura i contracultura. Segons la web de la secció d'arts plàstiques de l'Ateneu:


Una imatge, una mica d’enginy i un pèl d’humor són les eines amb les que els dibuixants de premsa ens emboliquen la realitat cada dia a les pàgines dels diaris.

L’anàlisi desenfadat però corrosiu dels humoristes moltes vegades té més incidència que els articles o reportatges del mateix diari.

L’humor, una matèria volàtil però contundent ha estat estudiat per filòsofs, pensadors, literats i lingüistes, des de Freud a Beaudelaire. Amb els seus recursos, metàfores, dobles sentits, jocs de paraules, resulta una eina perfecta per reflexionar sobre la realitat.

Explorar com el dibuixant s’aboca al full en blanc, i com es produeix la guspira que encén la flama de l’humor que es publicarà a l’endemà és l’objectiu d’aquesta tertúlia. Interrogar-nos si tots tenim la capacitat de crear productes visuals que interpretin la realitat amb humor, si hi ha un bon humor i un mal humor, si amb l’humor es pot dir tot o si hi ha límits per a la sàtira és l’objectiu d’aquesta tertúlia.

Després de la tertúlia anirem a sopar amb qui vulgui apuntar-se i seguirem gaudint de l’humor i de la companyia del nostre convidat Kap.

12/3/10

11/3/10

Favelis


Esta tarde, a las 20:00 horas, en la librería Nueva Gala (C/ Almona de San Juan de Dios, 15, Granada) Martín Favelis invita a la presentación de su nuevo libro “Planeta Favelis“. Por si a alguien esto no le parece suficiente aliciente, se va a servir también una copa de vino.

Planeta Favelis es un libro (sí, esa cosa de papel con paginitas dentro) de tapa dura, 196 páginas, 16 x 22 cm y prólogo Andrés Sopeña Monsalve, que fuera de Andalucía se podrá encontrar en la FNAC.
Un libro de Favelis es siempre una buena noticia, porque Martín es un humorista gráfico excepcional (excepcionalmente bueno, quiero decir). Además es muy alto, muy barbudo, su mujer es encantadora y tiene una hija guapisima, pero no creo que eso venga a cuento, o sí.
La primera vez que vi una ristra de dibujos de Martín, pensé "joder, ¡qué cabrón!" que es lo que piensa un humorista cuando le gusta el trabajo de otro humorista. Era en la redacció de La Vanguardia y me los mostraba el mismo Martín, recién llegado de Argentina.
Con un estilo gráfico sencillo -¡que no simple!-, sintético y rotundo, que resulta ya inconfundible, las frases que estampa en cada una de sus viñetas rezuman inteligencia e ingenio. Martín, tiene una contundente capacidad de darle la vuelta a todo, y lo hace de la forma más aparentemente fácil y directa. Como buen pianista que es, encuentra en cada momento la tecla adecuada que tocar para que suene la difícil melodía del buen humor, el humor lúcido y vivaz.

Martín, como persona y humorista es extremadamente recto y coherente. Tanto, que para este nuevo libro sirven casi exactamente las mismas palabras que le dedicaron para el primer recopilatorio de viñetas publicado en España, un volúmen titulado Zoocorro, editado por el Batracio Amarillo en el año 2001:

A diferencia de otros que hacen humor bestia cons eres humanos, Martín Favelis hace humor humano con las bestias. Que dios se lo pague y las editoriales también.
Idigoras y Pachi

Favelis tiene un dominio del humor tan depurado y seguro de si mismo que parece que los demás solo sepamos hacer chistes de pedos.
Alex Romero

Martín Favelis es el hombre capaz de construir las frases más largas intrincadas y variopintas. Aún debe estar en una cocina de La Coruña acabando la primera frase que me dirigió. Yo no pude quedarme allí. Agradecería recibir notícias suyas. Llamar por las tardes.
El Bute

Sus trabajos funcionan, sorprenden. Nos provocan algo. No nos quedamos indiferentes ante su obra.
Rudy

Planeta Favelis es un libro editado por el Grupo editorial 33, y según la nota editorial:

Martín Favelis vuelve a lanzar sus venablos a nuestros centros vitales: ojos, cerebro y corazón. Y no yerra jamás. Las criaturas del planeta faveliano, con una línea cada vez más pulida y cercana al diseño escandinavo vanguardista, nos miran con descarada inocencia. Mientras tanto, desde sus globos de texto conmocionan el pensamiento y conmueven nuestro espíritu. La nueva creación de Favelis se ve coronada por un prólogo de lujo. Las palabras preliminares de Andrés Sopeña Monsalve (El florido pensil, La morena de la copla) abren las puertas de este flamante trabajo revelándonos aún más acerca del autor y su cosmovisión tan particular. Como ha dicho el propio Sopeña: “Leyendo este libro, en fin, –no les digo ya comprándolo– habrán hecho más por la ecología mundial que la Cumbre esa de Copenhague. Más que nada, porque la inteligencia y sus criaturas –la originalidad, el humor, la ironía, la imaginación, la creatividad y el ingenio– son especies en peligro de extinción que necesitan cobijo, tranquilidad y buenos alimentos para sobrevivir, porque nos hacen y nos van a hacer mucha falta.”



Para terminar, aviso que los Favelis tienen varios libros en su poder y están dispuestos a enviarlos por correo. Incluso a precios de escándalo (por lo que sé, un libro por 15€, dos libros, 29€ y tres, 42€... ¡con los gastos de envío para España incluídos!), e incluso mandarlos dedicados... ¡hay que ver! Para más iformación, un mensajito de correo acá.

10/3/10

Cano

José Luís Cano inauguró ayer su exposición "Mujeres del siglo XX", en la Sala Juana Francés, casa de la mujer (Don Juan de Aragón, 2) de Zaragoza. Cano, autor de las drásticas viñetas del Heraldo de Aragón, es un dibujante infatigable, con mucho oficio a cuestas. Dado que la mayoría de nosotros no nos podremos acercar a Zaragoza a disfrutar de esos dibujos, nos ofrece una expo virtual en su blog.



Maria Callas © J.L. Cano

9/3/10

Humorgrafico.org


Ya está operativa la nueva (y esperada) web del Departamento de Humor Gráfico de la Fundación General de la Universidad de Alcalá de Henares, una nueva herramienta largamente trabajada para servir de punto de referencia de los profesionales y amantes del género. Aunque el dispositivo virtual no está al cien por cien, ya se pede ojear una gran parte de su contenido. Tambien se estrena dominio: humorgrafico.org

8/3/10

6/3/10

Quino, Tricicle i Krahn


Jo sempre m'he estimat el Premi Internacional d'Humor Gat Perich, un guardó entranyable i important, que culmina l'esforç de molta gent que treballa tot l'any per recordar Jaume Perich i per amoixar els professionals de l'humor. Per a mi ha estat sempre la festa major dels que ens dediquem a això de fer ninots, ja que ens permet durant un dia abandonar les taules de dibuix i els escàners per trobar-nos i parlar de les nostres coses i riure, i dibuixar, i tot això que fem els humoristes, acompanyats de gent que troba interessant justament això que fem. És una festa del bon rotllo, gràcies a la perseverança del Fer, el seu creador i principal impulsor. I com que m'estimo el Fer, m'estimo el Premi... tot i que he dereconèixer que des de l'any passat, encara me l'estimo més, jo, aquest premi!
El Gat Perich arriba al seu 15 aniversari (això vol dir 15 anys sense Perich! snif...), amb bona salut malgrat la crisi, i avui s'ha anunciat un palamarès de luxe per celebrar l'efeméride: Quino, creador de la Mafalda i autor de prestigi internacional innegable, recollirà el Gat Perich que s'otorga als del gremi del llàpis. El Tricicle, un trio de catalans de talent innegable, també universals, que celebren els seus 30 anys damunt dels escenaris, han estat premiats pel "valor dels seus treballs a escena" i " l'aportació a l'humor televisiu". I Fernando Krahn, amic que ens va deixar abans d'hora, veurà reconeguda a títol pòstum la seva trajectòria.
Per aquesta 15 edició, que es celebrarà a Barcelona el 17 d'abril, es preveu l'assistència de la majoria de premiats en anteriors ocasions, una llista que inclou noms com Plantú, Wolinski, El Roto, Forges, Mingote, Gallego & Rey, Miquel Ferreres, Toni Batllori, Kim, Marjane Satrapi, Máximo, i Andreu Buenafuente.

Yo he amado siempre el Premio Internacional de Humor Gat Perich, un galardón entrañable e importante, que culmina el esfuerzo de mucha gente que trabaja todo el año para recordar a Perich y para agasajar a los profesionales del humor. Para mí ha sido siempre la "fiesta mayor" de los que nos dedicamos a esto de hacer garabatos, ya que nos permite durante un día abandonar las mesas de dibujo y los escáneres para encontrarnos y hablar de nuestras cosas y reír, y dibujar, y todo eso que hacemos los humoristas, acompañados de gente que encuentra interesante justamente lo que hacemos. Se trata de una fiesta del buen rollito, gracias al tenaz esfuerzo de Fer. Y como amo a Fer, amo el Premio... aunque debo reconocer, claro, que desde el año pasado este premio es para mí, mucho más importante....
El Gat Perich llega a su 15 aniversario (esto es 15 años sin Perich! snif ...), con buena salud a pesar de la crisis, y hoy se ha anunciado un palmarés de lujo para celebrar la efeméride: Quino, creador de Mafalda y autor de prestigio internacional innegable, recogerá el Gat Perich que se otorga a los del gremio del lápiz. El Tricicle, un trío de catalanes universales y talento innegable que celebran sus 30 años sobre los escenarios, han sido premiados por el "valor de sus trabajos en escena" y "la aportación al humor televisivo". Y Fernando Krahn, amigo que nos dejó antes de tiempo, verá reconocida a título póstumo su trayectoria.
Para esta 15 edición, que se celebrará en Barcelona el 17 de abril, se prevé la asistencia de la mayoría de premiados en anteriores ocasiones, una lista que incluye nombres como Plantu, Wolinski, El Roto, Forges, Mingote, Gallego & Rey , Miquel Ferreres, Toni Batllori, Kim, Marjane Satrapi, Máximo, y Andreu Buenafuente.


Facebook del Gat creat pel Sergi.

Revista de prensa:
Avui, El Punt, ABC, El Mundo, La Información,

5/3/10

Concurs d'humor gràfic Cargoler

En Marçal, director general de la multinacional lleidetana de l'humor (Humoràlia), demana fer el màxim de difusió d'aqueta tercera edició del Concurs Internacional d'Humor Gràfic Cargoler. En aquest enllaç es poden descarregar els bases. Obert a amateurs i professionals, el premi és de 1003 euros i un viatge a Lleida, per menjar cargols. Les obres en A-4 es poden enviar a 300 dpi per correu electrònic.

Marçal, director general de la multinacional lleidetana del humor (Humoràlia), pide hacer el máximo de difusión de esa tercera edición del Concurso Internacional de Humor Gráfico Caracolero. En este enlace se pueden descargar las bases. Abierto a amateurs y profesionales, el premio es de 1.003 euros y un viaje a Lleida. Las obras en A-4 se pueden enviar a 300 dpi por correo electrónico.

Per acabar la Searle's Week, ho il.lustro amb un gat-cargol de Ronald Searle... i és que el mestre britànic -no sabem si fou desprès d'un viatge a Lleida- va dedicar un llibre titolat Hello? Where Did All the People Go?, als gastròpodes.

Para terminar la Searle's Week, lo ilustro con un gato-caracol de Ronald Searle ... y es que el maestro británico -no sabemos si después de un viaje a Lleida- también dedicó un libro titulado Hello? Where Did All the People Go? a los gastrópodos.

4/3/10

3/3/10

Happy Birthday Mr. Searle

Com ja vaig explicar, avui compleix 90 anys en Ronald Searle, mestre de diverses generacions de ninotaires. Celebrem-ho amb estufera i faramalla de mitjans audiovisuals:

Matt Groening, pare dels Simpson, parlant de la influència de Searle en la seva obra:


Els dibuixos de Searle a la revista Holiday:


The Journal of Edwin Carp:


Una animació d'un dels llibres de Molesworth il·lustrat per Searle:


I uns selecció dels millors moments de 101 Dàlmates, on Searle va participar en la concepció del grafisme, i el disseny d'espais i personatges:


Como ya adelanté días atrás, Ronald Searle cumple hoy 90 años. Celebrémoslo con un gran alarde de medios audivisuales. Por eso he puesto unos vídeos con los dibujos de Searle para la revista Holiday; The Journal of Edwin Carp; una animación de uno de los libros de Molesworth; y una selección de ls mejor de 101 Dálmatas, palícula en la que Searle participó en la concepción gráfica y el diseño de ambientes y personajes.



2/3/10

Dimecres a l'Ateneu


Demà dimecres 3 de març, a les 19.30 h, sala d’Actes de l'Ateneu Barcelonès (C/ Canuda), dins el cicle Còmic, cultura i contracultura, participo a la taula rodona, Buf! Argh! Blam!: parlem de còmic, amb Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art; Enrique Ventura, i Joaquim Aubert, més conegut amb el pseudònim de Kim.

Del bloc de la secció d'Arts Plàstiques de l'Ateneu:

El còmic, nascut oficialment amb el segle XX, és una de les manifestacions culturals populars que ha tingut una difusió més ràpida per la seva combinació de missatges icònics i literaris sobre un suport fàcilment manejable, assequible a totes les classes socials i totes les edats. Les diverses implicacions estètiques i literàries fan que qualsevol mirada sobre el còmic resulti enriquidora, ja que com a disciplina híbrida entre el cinema, la literatura i l’art, ens ofereix múltiples discursos, segons les nostres necessitats: el còmic és comunicació, però també reivindicació també pot ser pedagògic o experimental.

Per acostar-nos a una disciplina tan rica en matisos, proposem fer-ho de la mà de les interesant aportacions de Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art, i especialista en la il.lustració gràfic catalana dels segles XIX i XX; Enrique Ventura, creador de dilatada trajectòria en revistes com Bang!, Trinca, Pilote, Fluide Glacial, o El Jueves, a més d’interessants treballs en el camp del cinema d’animació, Joaquim Aubert, ‘Kim’, autor d’un clàssic com Martínez el Facha a les pàgines de El Jueves, i autor de El Arte de volar, novel.la gràfic guardonada amb el Premi Cálamo Extraordinário 2009, i Jaume Capdevila, ‘Kap’, dibuixant de premsa de les generacions més joves, que publica a La Vanguardia o a la revista francesa Siné Hebdo i que també s’ha especialitzat en l’estudi teòric del mitjà.


1/3/10