Amb alguna caricatura d'en Vizcarra m'ha arribat a passar de què en veure-la era tan i tan clar a qui representava, que l'he arribada a criticar dient que allò només era un retrat i que l'home estava perdent facultats. Després, en posar al costat una foto del caricaturitzat he hagut de rectificar adonant-me que les deformacions fetes eren hard core i que realment l'un al costat de l'altre no s'hi assemblaven gens. Que eren com un ou i una castanya. De fet m'era impossible imaginar com d'una cara normal havia tret allò tan exagerat.
Arribar a aquests extrems d'il·lusionisme mental ja és de Master Universe Level.
Seguint el fil de la conversa de l'altre dia, ja veig que tu voldries fer caricatures com les de Vizcarra, Kruger, Op de Beeck o Jason Seiler, que requereixen una gran habilitat tècnica, quan -potser- si et fixessis en les caricatures de Bagaria, Al Frueh, Auerbach Levi, Leo Martins, o coses més modernes i acolorides, com Pablo Lobato o Hanoch Piven, veuries que la perspectiva de la caricatura s'obre a qualsevol visió expressiva d'un rostre, en la que no és tan important la tècnica pictòrica... Què m'hi dius? (per si de cas: http://vizcarra.info/ http://www.janopdebeeck.blogspot.com/ http://www.jasonseilerillustration.blogspot.com/ http://www.4ojos.com/blog/index.php?tag=dibujo&paged=2 http://www.npg.si.edu/exh/caricatures/stage.htm http://www.pivenworld.com http://lobaton.wordpress.com/ http://leomartins.com/ )
No és tècnica pictòrica. En Hirschfeld en podia tenir prou amb 2 línies per caricaturitzar una persona. És que no sé què he de veure en una persona que el faci distingible malgrat dibuixar-lo del tot diferent. Aquest dissabte pujaré un acudit que és una facècia personal. Per desgràcia meva l'única manera en què he pogut fer que un amic es reconegués és reduir una caricatura a un retrat de línia clara.
La millor caricatura que he fet mai és una autocaricatura per la que m'hi vaig estar matant una setmana sencera. Però alerta (llegir-ho en veu d'en Monegal) tenia trampa. El que vaig fer van ser uns canvis molt senzillots, que podrien haver estat uns altres en comptes d'aquests, i a sobre hi vaig pintar un retrat que és el que permetia realment identificar-me. A ell, li queda així com bastant millor, però és de fet el mateix truc que fa servir habitualment en Jason Seiler. No li diguis que t'ho he dit. :p
No em sento especialment malament per això. He vist grandíssims dibuixants explicant que no tenen cap habilitat per a les caricatures i que el que fan és redibuixar les caricatures dels altres al seu estil. I si gent de gran talent diu això, em fa pensar que ja deu ser normal.
I clar, al final el que acabo fent és admirar els que tenen el do tan escàs per a les caricatures.
Comentaris
Un crack. ;)
Pau: encara no se si això del borrall és un elogi o una crítica... ;-)
Amb alguna caricatura d'en Vizcarra m'ha arribat a passar de què en veure-la era tan i tan clar a qui representava, que l'he arribada a criticar dient que allò només era un retrat i que l'home estava perdent facultats. Després, en posar al costat una foto del caricaturitzat he hagut de rectificar adonant-me que les deformacions fetes eren hard core i que realment l'un al costat de l'altre no s'hi assemblaven gens. Que eren com un ou i una castanya. De fet m'era impossible imaginar com d'una cara normal havia tret allò tan exagerat.
Arribar a aquests extrems d'il·lusionisme mental ja és de Master Universe Level.
(per si de cas: http://vizcarra.info/
http://www.janopdebeeck.blogspot.com/
http://www.jasonseilerillustration.blogspot.com/
http://www.4ojos.com/blog/index.php?tag=dibujo&paged=2
http://www.npg.si.edu/exh/caricatures/stage.htm
http://www.pivenworld.com
http://lobaton.wordpress.com/
http://leomartins.com/ )
La millor caricatura que he fet mai és una autocaricatura per la que m'hi vaig estar matant una setmana sencera. Però alerta (llegir-ho en veu d'en Monegal) tenia trampa. El que vaig fer van ser uns canvis molt senzillots, que podrien haver estat uns altres en comptes d'aquests, i a sobre hi vaig pintar un retrat que és el que permetia realment identificar-me. A ell, li queda així com bastant millor, però és de fet el mateix truc que fa servir habitualment en Jason Seiler. No li diguis que t'ho he dit. :p
No em sento especialment malament per això. He vist grandíssims dibuixants explicant que no tenen cap habilitat per a les caricatures i que el que fan és redibuixar les caricatures dels altres al seu estil. I si gent de gran talent diu això, em fa pensar que ja deu ser normal.
I clar, al final el que acabo fent és admirar els que tenen el do tan escàs per a les caricatures.
Una abraçada
Pep Roig