Ot el Bruixot

Ja hi ha a les llibreries el darrer volum recopilatori de les tires de l'Ot el Bruixot, un clàssic de les nostres vinyetes que celebra el seu 40 aniversari. Per al tercer volum, en Picanyol em va demanar el pròleg per a una obra que no necessita cap mena de presentació. Per això, si passeu per la llibreria i us emporteu aquest deliciós volum, a més de les fantástiques aventures de l'Ot, hi podreu llegir aquest pròleg que he tingut el gust de poder escriure:

Que un mussol es transformi en drac, o bé que un delitós pollastre rostit aparegui sobre la taula parada. Treure un frondós ram de flors de dins d’un barret, o marxar volant damunt d’una escombra… Tot això és màgia?

No, no senyor. La màgia veritable, el fenòmen inexplicable que sorprén i meravella grans i petits, és que un personatge de còmic català pugui bufar les espelmes del seu 40 aniversari en plena forma i que els seus lectors puguin trobar les seves aventures reeditades en llibres amb tota normalitat.

Aquesta és la veritable màgia de l’Ot el bruixot, el personatge creat per Picanyol que ens fa riure –i ens fa sommiar!– des del Nadal de 1971, quan va treure el nas per primera vegada a les pàgines de la revista Cavall Fort.

El secret d’en Picanyol és haver estat capaç de crear un personatge rodó, ben dibuixat i ben definit psicològicament, que es manté sempre coherent malgrat els condicionants implícits a cada historieta, on desenvolupa l’acció en poquissimes vinyetes sense paraules i amb una solució final en forma de gag sorprenent. L’Ot constitueix una de les creacions més brillants de la historieta de casa nostra, car no nomès entronca amb la la tradició clàssica de tires sense paraules –obres com Felix the Cat de Sullivan i Messmer, The Little King, de Soglow, o Vater und Son d’E.O. Plauen–, si no que pot equiparar-se a l’humor visual de mestres del gènere com els francesos Bosc, Chaval o Marice Henry, o els americans Syverson, Cobean i Phillips –creador del surrealista Mr. Mum–, alhora que continua la tradició autòctona d’historietes mudes, encetada per Apel.els Mestres, Junceda o Cornet i practicada amb més o menys assiduitat per autors com Coll, Conti, Cifré, Peñarroya o Alfons Figueras.

Cada tira de l’Ot és una petita joia de dibuix net i sintètic, curull d’un humor subtil i surrealista, que explora amb enginy els límits de la capacitat narrativa i expressiva de les imatges. Passeu full i gaudiu de l’encís teúrgic que aquesta parella de mags, l’Ot i en Picanyol, han deixat condensat en cada pàgina d’aquest volum.

Ya está en las librerías el último volumen recopilatorio de las tiras de Ot el Brixot, un clásico de las viñetas catalanas que celebra su 40 aniversario. Para este tercer volumen Picanyol me pidió unas palabras para prologar un libro que no necesita ningún tipo de presentación. Yo os recomiendo que lo compreis, y además de disfrutar con las aventuras de Ot, podreis leer este prólogo que he tenido el gusto de poder escribir:

Que un búho se transforme en dragón, o que un delicioso pollo asado aparezca sobre la mesa puesta. Sacar un frondoso ramo de flores de dentro de un sombrero, o despegar volando sobre una escoba ... Todo esto es magia? No, no señor.
La magia verdadera, el fenómeno inexplicable que sorprende y maravilla a grandes y pequeños, es que un personaje de cómic catalán pueda soplar las velas de su 40 aniversario en plena forma y que sus lectores puedan encontrar sus aventuras reeditadas en libros con toda normalidad.

Esta es la verdadera magia de Ot el Bruixot, el personaje creado por Picanyol que nos hace reír –y nos hace soñar!– desde la Navidad de 1971, cuando apareció por primera vez en las páginas de la revista Cavall Fort .

El secreto de Picanyol es haber sido capaz de crear un personaje redondo, bien dibujado y bien definido psicológicamente, que se mantiene siempre coherente a pesar de los condicionantes implícitos en cada historieta, donde desarrolla la acción en poquísimas viñetas sin palabras y con una solución final en forma de gag sorprendente. Ot constituye una de las creaciones más brillantes de la historieta catalana, pues no sólo entronca con la la tradición clásica de tiras sin palabras –obras como "Felix the Cat" de Sullivan y Messmer, "The Little King", de Soglow, o "Vater und Son" de E.O. Plauen–, sino que puede equipararse al humor visual de maestros del género como los franceses Bosc, Chaval o Marice Henry, o los americanos Syverson, Cobean y Phillips –creador del surrealista Mr. Mum–, ​​al tiempo que se postula como heredero de la tradición autóctona de historietas mudas, iniciada por Apel.les Mestres, Junceda o Cornet y practicada con más o menos asiduidad por autores como Coll, Conti, Cifré, Peñarroya o Alfons Figueras.

Cada tira de Ot es una pequeña joya de dibujo limpio y sintético, rebosante de un humor sutil y surrealista, que explora con ingenio los límites de la capacidad narrativa y expresiva de las imágenes. Pase hoja y disfrute del encanto teúrgico que esta pareja de magos, Ot y Picanyol, han dejado condensado en cada página de este volumen.