Mola l'acudit. Quin canvi en el dibiux no? és un canvi de rumb? jo vaig intentant treballar el tema de la ideia cada cop més i tirar -si es pot- pel tema denúncia, que encara és més difícil que millorar en el dibuix...en phin, anar fent, com el Met de Ribes, a veure si un dia m'apugen el sou...jajajaj! em sembla que això és més humor absurd... et segueixo pels blogs saludus Ran
Ran, no, no és un canvi de rumb, sino una mica d'experiment. Com que a vaig acabant el mes de Vanguardia, no volia plegar sense provar això. M'agradaria molt fer els acudits de color a ma, amb aquarel.la... però això vol dir temps, que no tinc... encara que el dibuix amb aquarel.la acabi essent (o semblant) molt senzill, cal preparar-ho be, amb un munt d'esbossos, preparar el paer, deixar assecar els colors per fer noves capes... Massa temps, tot i que és molt més maco i divertit de fer... I coincideixo amb tu, en que en un acudit és molt més important la "ideia" que el tractament gràfic. L'ideia és l'esquelet, la sang i el muscle. L'estil és pell i pél. Es veritat que a voltes ens delecta una pell tersa, dolça i sonrosada... però si al darrera no hi ha teca, res. Sí senyor, anar fent...
Comentaris
et segueixo pels blogs
saludus
Ran
Ran, no, no és un canvi de rumb, sino una mica d'experiment. Com que a vaig acabant el mes de Vanguardia, no volia plegar sense provar això. M'agradaria molt fer els acudits de color a ma, amb aquarel.la... però això vol dir temps, que no tinc... encara que el dibuix amb aquarel.la acabi essent (o semblant) molt senzill, cal preparar-ho be, amb un munt d'esbossos, preparar el paer, deixar assecar els colors per fer noves capes... Massa temps, tot i que és molt més maco i divertit de fer...
I coincideixo amb tu, en que en un acudit és molt més important la "ideia" que el tractament gràfic. L'ideia és l'esquelet, la sang i el muscle. L'estil és pell i pél. Es veritat que a voltes ens delecta una pell tersa, dolça i sonrosada... però si al darrera no hi ha teca, res.
Sí senyor, anar fent...