Kapdigital

2012-01-24T16:02:00.001+01:00

2012-01-16T14:29:00.003+01:00

Bon any!

2012-01-09T13:26:00.001+01:00

Fa dies que no tinc temps pel bloc. Ja sigui per descansar massa o per treballar massa -no hi ha terme mig!- l'espai virtual se'n ressenteix. Ara a corre-cuita a veure si ens posem al dia. Bon any a tothom, això sí...

Hace días que no tengo tiempo para el blog. Ya sea por descansar demasiado o trabajar demasiado -no hay término medio- este espacio virtual se resiente. Ahora a toda prisa a ver si me pongo al día. Buan año, eso sí...

Aquest és l'enllaç a un text que s'acaba de publicar a Tebeosfera sobre la imatge femenina a la premsa satírica del segle XIX. Un esforç editorial important d'aquesta publicació/base de dades sobre la dona i l'erotisme en els còmics, reblert d'aportacions ben interessants, com Altarriba, Bartual, Domènech... i les que falten!

Este es el enlace a un texto que acabo de publicar en Tebeosfera sobre la imagen femenina en la prensa satírica del siglo XIX. Un esfuerzo editorial interesante de esa publicación/base de deatos sobre la fémina y el erotismo en los cómics lleno de aportaciones interesantes como Altarriba, Bartual, Domènech... ¡y las que faltan!!

2012-01-09T13:16:00.001+01:00

2012-01-09T13:15:00.001+01:00

2011-12-21T10:48:00.001+01:00

2011-12-12T18:45:00.000+01:00

Guardiola i Mourinho

2011-12-10T12:05:00.001+01:00

Com ja vaig avançar, aquest parell de caricatures es publiquen avui a tota pàgina a Mundo Deportivo. Sempre fa patxoca... Si a més a més del dibuix us interessa la lletra ;-) a la web del diari podeu llegir el text de l'article.

Como ya adelanté, este par de caricaturas se publican hoy a toda página en Mundo Deportivo. Si además de los garabatos os interesa la letra ;-) en la web del periódico podéis encontrar el texto competo del artículo.

2011-12-10T12:03:00.001+01:00

Teaser

2011-12-02T09:48:00.001+01:00

escalfant motors

2011-12-01T20:49:00.001+01:00

Una foto del què tinc ara mateix a sobre la taula de dibuix. A esperar que s'eixugui la tinta i a atacar amb el color... La versió definitiva, d'aquí a uns dies a Mundo Deportivo.

Una foto de lo que tengo ahora sobre la mesa de dibujo. A esperar que la tinta se seque y a atacar con el color... La versión definitiva en unos días en Mundo Deportivo.

Killian

2011-11-29T14:01:00.001+01:00

Adiós Carlos.

Les revistes de la guerra

2011-11-29T13:54:00.001+01:00

Avui presento el llibre Les revistes de la guerra que han compilat Ricard Martí i Manuel Ortega, dos reputats experts en el tema amb una llarga trajectòria. Serà a dos quarts de vuit el vespre a la Casa del Llibre de Passeig de Gràcia núm. 62 de Barcelona.
Un imprescindible volum gràfic que cataloga totes les publicacions editades entre el 36 i el 39 a Catalunya editat per Salvatella i prologat per Jordi Pujol.

Dits de Rosa

2011-11-29T08:42:00.001+01:00

En Joma, un dels dibuixants més prodigiosos que hi ha en aquest planeta, acaba d'embarcar-se en una Odissea particular: un projecte d'autoedició de diverses obres.
Amb tres llibres enceta l'incerta aventura que és la col·lecció Lotòfags, que és la millor manera que es pot encetar una aventura, ja ho deia Homer, reescrit per Carles Riba:

Quan es mostrà en el matí, amb dits de rosa, l’Aurora,

jo llavors per la vora del mar d’immensos passatges

vaig anar, suplicant els déus amb fervor, i m’enduia

tres companys, de qui més jo em fiava per tota escomesa.

En paraules d'en Joma, que podeu trobar al seu propi bloc:

El projecte Dits de Rosa/ Edició singular arrenca finalment. La col·lecció Lotòfags comença amb tres títols en modalitat d’impressió sota comanda que ja podeu sol·licitar
escrivint a joma@aavc.net . Els llibres estaran disponibles la segona quinzena de novembre.

Què és Dits de Rosa?

Dits de Rosa/ Edició singular és una experiència d’autoedició basada en la impressió sota comanda. Anirà recollint les diferents sèries de dibuixos publicats per Joma a la premsa. Hi haurà els treballs recents i en curs però també el rescat d’altres materials que ara dormen a les hemeroteques. És previst d’oferir tres nous títols cada trimestre. La proposta de tardor 2011 és aquesta:

Lotòfags, 1
Nord/Sud. Joma.
40 pàgines. 15x22cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes amb solapa paper 350 gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

Una brúixola que es construeix de diverses formes en funció del Nord. Un joc visual per a subratllar la prepotència d’un pol que, terriblement magnètic, atreu els fluxos dels que venen de l’altre extrem del planeta. La revista Compartir va publicar aquesta sèrie a la secció Cercle Viciós.

Lotòfags, 2
Uns i Altres. Joma.
48 pàgines. 15x22cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes amb solapa paper 350gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

“Què hi ha darrere els altres?” interroga la primera imatge de la sèrie presentant l’ombra d’una persona com una porta oberta a un món fosc. És l’enunciat que guia l’exploració. Els d’aquí i els que venen. Però nosaltres i els nostres veïns també ens hi podem emmirallar. Uns i altres, tots, generosos i oberts; tancats i recelosos; acollidors o inaccessibles hi som dibuixats. Publicats a la revista Serra d’Or.

Lotòfags, 3
Lletra Menuda. Joma.
88 pàgines. 22x15cm. Imprès sobre paper reciclat de cotó 150 gr. Cobertes paper 350 gr. Enquadernació americana. Preu: 24€

Serie publicada a la revista Escola Catalana, explora les possibilitats de dibuixar escrivint. O, si es vol, d’utilitzar les línies d’escriptura com unes línies més del dibuix, les més importants. La comunicació a través del llenguatge és l’eix de la sèrie.

Teniu també la possibilitat d'adquirir el pack dels tres llibres signats per l’autor (Nord/Sud+Uns i Altres+Lletra Menuda, signats) al preu conjunt de 60€

Vols fullejar els llibres?

1 Nord/Sud: http://issuu.com/ditsderosa/docs/joma_nord_sud
2 Uns i Altres: http://issuu.com/ditsderosa/docs/uns_i_altres_joma

3 Lletra Menuda: http://issuu.com/ditsderosa/docs/lletramenuda

2011-11-28T23:23:00.001+01:00

2011-11-21T09:16:00.001+01:00

2011-11-14T18:38:00.001+01:00

Frau Merkel

2011-11-14T18:34:00.001+01:00

2011-11-07T19:36:00.000+01:00

2011-10-31T10:58:00.000+01:00

2011-10-26T21:02:00.000+02:00

Indignats

2011-10-17T10:27:00.003+02:00

Avui, doble sessió, amb dues vinyetes. Una és del Siné Mensuel número ú. L'altra és de La Vanguardia d'avui.
Hoy doble sesión, con dos viñetas. Una es de Siné Mensuel número uno. La otra de La Vanguardia de hoy.

Cifré blog

2011-10-12T19:45:00.003+02:00

Des d'aquest estiu Guillem Cifré ha obert al públic el seu bloc, una fantàstica col·lecció de dibuixos on s'uneix la sensibilitat amb la ironia i la imaginació, amanits amb un raig de surrealisme. No us el podeu perdre! http://guillem-guillemcifre.blogspot.com/

Este verano, Guillem Cifré ha abierto al público su blog, una fantástica colección de dibujos donde se une la sensibilidad con la ironía y la imaginación, sazonados con un toque de surrealismo. ¡Imperdible! http://guillem-guillemcifre.blogspot.com/

Calonge

2011-10-12T19:09:00.003+02:00

En Ran s'ha escarrassat a fer un bloc que constitueix una veritable delícia gràfica, dedicat al dibuixant Antoni Calonge Fontcuberta, (Caldes de Montbui, 1956-Barcelona, 1988), un dels col·laboradors habituals de la revista El Víbora entre 1981-88, que va deixar-nos prematurament.
En paraules del pencaire que ha escanejat tots i cadascuns dels exemplars de El Víbora per rescatar aquesta col·lecció de dibuixos:

Temps era temps va viure un autèntic mestre del dibuix a Caldes de Montbui.....i ningú en sap quasi res... Els quatre que el van tractar –poc– recorden que era "un tio raro, intel·ligent, però raro". Aquest blog és un petit homenatge i alhora un gest de reivindicació/memòria/justícia històrica, com l'hi vulgueu dir. És molt incomplet, i s'haurà d'ordenar millor i afegir informació de molts dibuixos, ja vindrà

http://www.antonicalonge.blogspot.com/

Cifré a l'Heliogàbal

2011-10-07T20:48:00.000+02:00

Salón del Cómic Social

2011-10-07T19:52:00.002+02:00

Humoràlia

2011-10-07T19:49:00.001+02:00

2011-10-07T19:47:00.000+02:00

2011-09-19T19:45:00.001+02:00

2011-09-07T13:10:00.000+02:00

2011-09-07T13:09:00.000+02:00

2011-09-07T13:08:00.001+02:00

Siné Mensuel

2011-09-07T13:05:00.002+02:00

Un tast d'alguns dels gargots d'un servidor a la nova revista satírica francesa Siné Mensuel.
Una pequeña degustación de los garabatos de un servodor en la nueva revista satírica francesa Siné Mensuel.

Sàpiens 89

2011-09-06T13:13:00.002+02:00

Sàpiens 89, Març de 2010

Siné Mensuel

2011-09-06T11:38:00.000+02:00

www.sinemensuel.com

2011-09-05T13:30:00.000+02:00

2011-09-02T14:18:00.001+02:00

Siné Mensuel

2011-09-01T09:37:00.006+02:00

" Le journal qui fait mal et ça fait du bien "

C'est reparti mon kiki ! Un pied dans la tombe mais l'autre dans le cul de tous les empêcheurs de jouir en rond, l'increvable Siné, aidé par toute son équipe de démolisseurs, remet la gomme... Attention, ça va chier des bulles ! A partir du mercredi 7 septembre et tous les premiers mercredis de chaque mois, 32 pages couleurs, grand format, pour seulement 4,80 euros.

But de l'opération : distraire les lecteurs et leur donner des armes pour battre la droite aux prochaines élections. Haut les cœurs ! Pas de quartier! On va leur en faire baver des ronds de chapeaux !

Retrouvez nous sur le net : www.sinemensuel.com à partir du 1er septembre avec une vidéo et un dessin par jour jusqu’à la sortie du journal.

Efectivament, Siné torna a la càrrega. El dibuixant francès, gairebé nonagenari, manté intacte el seu esperit transgressor i iconoclasta, i ataca de nou amb Siné Mensuel, publicació satírica que el primer dimarts de cada mes inundarà els quioscs francesos amb la seva mala llet provocativa, àcrata i revolucionària. A la seva lluita contra l'avorriment i l'estultícia, Siné no es troba sol sinó acompanyat d'una colla de periodistes i dibuixants irreductibles entre els que hi trobem Jiho, Diego Aranega, Lasserpe, Mric, Faujour, Berth, Lindingre, Chimulus, Puig Rosado, Soulas, Avoine, Desclozeaux, Rousso, Mix&Remix, Carali, Goubelle... i Kap!

Ja està dit.

En efecto, Sine vuelve a la carga. El dibujante francés, casi nonagenario, mantiene intacto su espíritu transgresor e iconoclasta y ataca de nuevo con Sine Mensuel, publicación satírica que en el primer martes de cada mes inundará los quioscos franceses con su mala leche provocativa, ácrata y revolucionaria. En su lucha contra el aburrimiento y la estultícia, Siné no estará solo sino acompañado de un grupo de periodistas y dibujantes irreductibles entre los que encontramos Jiho, Diego Aranega, Lasserpe, Mric, Faujour, Berth, Lindingre, Chimulus, Puig Rosado, Soulas, Avoine, Desclozeaux, Rousso, Mix&Remix, Carali, Goubelle ... y Kap!

Ya está dicho.

2011-08-31T12:38:00.000+02:00

2011-08-30T19:37:00.002+02:00

2011-08-30T19:37:00.001+02:00

2011-08-30T19:36:00.002+02:00

2011-08-30T19:36:00.001+02:00

2011-08-30T19:35:00.000+02:00

2011-08-27T09:00:00.001+02:00

2011-08-25T18:20:00.001+02:00

2011-08-25T10:26:00.001+02:00

2011-08-22T12:07:00.005+02:00

una mica de vacances

2011-08-05T20:12:00.003+02:00

Ideotas Festival

2011-08-04T10:56:00.002+02:00

El próximo septiembre vamos a celebrar en Teruel el Ideotas Festival, una movida de homenaje a nuestro querido JaviRillo. Exposiciones, caricaturas, charlas y juerga en partes proporcionales. Con la participación de Ant, Azagra, Farruqo, Fer, Javi Royo, Marcela Laspoumaderes, Nacho de Diego y Vizcarra, más el col.lectivo El seis y el cuatro, con Gambarte o Edurne entre otros. Atención a la expo de caricaturas de Javi, cuyo aperitivo pudo verse ya en el Saló del Cómic de Barcelona. ¡Viva Teruel!, y viva la família Vicente, que son los que se han roto los cuernos a organizarlo todo.

La Prensa Madrileña Político-Satírica en el Siglo XIX

2011-08-02T12:56:00.008+02:00

Uno de los problemas que suele encontrarse el investigador cuando se adentra en las profundidades de cualquier materia es la confusión bibliográfica, fruto de citas y referencias erróneas que se recogen y se repiten sin confirmar en obras posteriores, con lo que perviven de forma peligrosa en las bibliografías del tema por los siglos de los siglos.

Tomemos por ejemplo el artículo de Alejandro Larrubiera "La prensa madrileña político-satírica del siglo XIX (Apuntes para un catálogo" publicado en julio de 1933 en la Revista de la Biblioteca Archivo y Museo del Ayuntamiento de Madrid (Año X, número XXXIX para más señas). Cuando la obra de Larrubiera aparece en una bibliografía, o no se dice que es un artículo de revista, o se mutila o trastoca el nombre de la publicación, hasta el punto que en algún caso, se cita a la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, ¡que es una publicación distinta!

Pues nada, que gracias a estos avances de la técnica, el texto completo está a la disposición de la humanidad en la web Memoria de Madrid, la colección digital del patrimonio histórico del Ayuntamiento de Madrid. Aquí está el enlace. Ya no digo leerlo, pero si hay que citarlo, por lo menos se podrá hacer correctamente...

(Dedicado a la memoria de José María Mozo, dibujante, escritor, poeta... excelente persona y gran amigo con el que compartímos la pasión por la prensa satírica de antaño)

Un caricaturista escondido

2011-07-29T10:54:00.002+02:00

Avui a La Vanguardia parlen del llibre sobre Andreu Dameson.

El Gran Vázquez

2011-07-28T12:44:00.007+02:00

Mucho se ha escrito sobre Manuel Vázquez, el creador de personajes entrañables como Anacleto o las Hermanas Gilda. O no. Por si acaso, Dolmen editorial ha encargado a J.J. Vargas la coordinación de un nuevo libro para explorar los recovecos de la vida y la obra de uno de los mejores historietistas españoles del siglo XX. El Gran Vázquez. es el volúmen número 15 de la colección Pretextos, y al precio extremadamente módico de 18 euros estará en agosto en las librerías de toda la panínsula y parte del extranjero.

Gracias a la Wikipedia me he enterado del montón de gente (además, ¡todos buenos!) involucrada en el proyecto. Esto vendría a ser el índice de la cosa:

Algo que ver con la risa, por J. J. Vargas
Volver al primer Vázquez, por Manuel Barrero
El Primer Vázquez – 1942-1960. Los inicios de un genio, por Miguel Fernández Soto
El canto de La Codorniz. Vázquez y la Otra Generación del 27, por J. J. Vargas
Yo también compartí algo con Vázquez, por Antoni Guiral
Familias con reparos, por Miquel Esteba
Elogio de lo efímero. Las grandes series menores de Vázquez en Bruguera, por Jordi Canyissà
La abuelita Paz. Los buenos son los malos, por Antonio Tausiet
“Angelito”. El lado fantástico de Vázquez, por Alfons Moliné
El hombre que lo tenía todo, por By Yexus
Anacleto, agente secreto. Tribulaciones de un espía ibérico, por Javier Alcázar
3 timos de by Vazquez 3, por Ja
Esencia de Vázquez. Las portadas del genio, por Jordi Canyissà
Vázquez misceláneo, por Antonio Tausiet
Vázquez para adultos, por Santiago García
Vázquez e Ibáñez. O la deuda con el deudor, por José Ángel Quintana Ramos
El día que El Jueves le dijo no a Vázquez, por José Luis Martín
Vázquez reciclado, por Koldo Azpitarte
El Vázquez más sicalíptico. 1978-1995, por Enrique Martínez Fuentes
La aventura periodística, por Jaume Capdevila
¿Sabes aquella de Vázquez que dice…?, por Paco Roca
Deus in machina. La escritura de las leyendas, por J. J. Vargas
Manuel By Vázquez. Una cronología, por Miguel Fernández Soto

Ojo, porque según la web de la editorial Dolmen:

J. J. Vargas, autor del exitoso ensayo Alan Moore, la autopsia del héroe, reúne en esta ocasión a algunas de las mejores firmas del país para abordar un estudio completamente inédito sobre el legendario dibujante y guionista madrileño: capítulos especializados, entrevistas y testimonios en primera persona se entrelazan como cristales del complejo calidoscopio que configura al autor más apasionante, caótico y genial del cómic español: El Gran Vázquez.
En este volumen colaboran, además del propio Vargas, Alfons Moliné, Miguel Fernández Soto, Miquel Esteba, Jordi Canyissà, Antonio Tausiet, Francisco Javier Alcázar, José Ángel Quintana, Koldo Azpitarte, Enrique Martínez Fuentes y Jaume Capdevila. Por su parte, ofrecen testimonios de primera mano Antoni Guiral, JA, José Luis Martín, Paco Roca, Manuel Barrero, Santiago García y Yexus, y son entrevistados Jaume Rovira y Vicky Vázquez.
Manuel Vázquez Gallego (Madrid, 1930 – Barcelona, 1995) es, en cada sentido posible, una leyenda del cómic. Creador de personajes emblemáticos (Las hermanas Gilda, Anacleto, Angelito) e incansable experimentador de los mecanismos narrativos del noveno arte, vio su trayectoria artística y su vida influidas tanto por una personalidad azarosa e inconstante, como por un talento descomunal para la innovación. Su obra revolucionaria, inconformista y subversiva, es el testigo más insigne de toda una era del cómic español (la era del tebeo), que lejos de haber expirado, aún late en nuestra forma de entender el mundo, y para todo aquel que desee asomarse a sus viñetas.

Están ustedes advertidos.

2011-07-25T08:56:00.003+02:00

És una ~~merda~~ haver de dibuixar vinyetes sobre fets com aquests. Però l'actualitat és la que és i la nostra feina consisteix en puntualitzar-la de manera gràfica. Aquest és un fragment de la vinyeta que s'ha publicat avui a La Vanguardia...

Es una ~~mierda~~ tener que dibujar viñetas sobre hechos como estos. Pero la actualiad es la que es y nuestro trabajo consiste en puntualizar esta actualidad de forma gráfica. Este es un fragmento de la viñeta de hoy en La Vanguardia...

El dia després

2011-07-20T09:44:00.005+02:00

A tots ens sona el que va passar, més o menys, el 18 de juliol de fa 75 anys. L'endemà d'aquell dia, així ho van veure alguns humoristes com 'Bluff' pseudònim de Carlos Gòmez Carrera (1903 - 1940) que dibuixà dues vinyetes al diari La Libertad; o Sawa, és a dir Joaquín Sama Naharro (1902 - 1989) a El Heraldo de Madrid. Bluff seria afusellat acabada la guerra, i Sama, que fou severament represaliat i empresonat, va haver d'utilitzar altres noms per firmar els seus dibuixos durant el franquisme. La vinyeta d'Apa (1878-1948) no veuria la llum fins al 13 d'agost, i és que l'inici de la guerra fou la causa que passés gairebé un mes entre el número 386 i el 387 de la revista Mirador.

Ya saben que en este país se lío una gorda, más o menos, el 18 de julio de hace 75 años. Así lo vieron al día siguiente algunos humoristas como 'Bluff' seudónimo de Carlos Gómez Carrera (1903 - 1940) que dibujó dos viñetas en el diario La Libertad, o Sawa, es decir Joaquín Sama Naharro (1902 - 1989 ) en El Heraldo de Madrid. Bluff sería fusilado terminada la guerra, y Sama, que fue severamente represaliado además de pasar una larga temporada en prisión, tuvo que utilizar otros nombres para firmar sus dibujos durante el franquismo. La viñeta de Apa (1878-1948) no vería la luz hasta el 13 de agosto, y es que el inicio de la guerra fue la causa de que pasara casi un mes entre el número 386 y el 387 de la revista Mirador.

2011-07-18T21:05:00.001+02:00

Acudit publicat a La Vanguardia.

Humor en armas

2011-07-15T08:37:00.006+02:00

Tebeosfera es una web imprescindible. No solamente se trata del mayor y mejor catálogo de tebeos españoles sinó que es el lugar donde el estudio de la historieta y todo lo que la rodea se hace con un rigor y un cariño extraordinario. Esta semana Manuel Barrero ha publicado en Tebeosfera un texto publicado en 2005 en el libro Tebeosfera, editado por Astiberri, pero que es de esos que son fundamentales para el estudio de nuestro humor en un período de lo más complicado de nuestra historia: Viñetas republicanas en la guerra civil española es el mayor acercamiento a los dibujos de la prensa republicana que se ha escrito, si descontamos –o no– Pinturas de Guerra, de Mutis, otro libro necesario pero que se centra más en los autores que en las publicaciones.

A pesar de que el tema es apasionante –bueno, a mi me apasiona el intentar analizar y explicar como se puede seguir 'fabricando' humor en una situación tan dramática– y que la primera aproximación al tema ya se realiza durante la propia guerra civil –con el volúmen hoy inencontrable de Gabriel García Maroto Los caricaturistas y la guerra española (Madrid-Valencia: Ediciones Españolas, 1937)– la bibliografía sobre el tema sigue siendo exímia, pues se salda con el monográfico del número 73 de la revista Tiempo de Historia en el que Díaz-Plaja compila, de forma algo apresurada, viñetas de ámbos bandos (y se puede visualizar completamente por internet) y los dos fascículos que Chumy Chúmez dedica al tema en 50 años de humor español (Madrid: Ediobser, 1991). En un anaquel cercano reposan el facsímil de los ejemplares del primer medio año de la guerra de L'Esquella de la Torratxa editado por Leteradura en 1979, el volúmen de Jordi Artigas Caricatures de Franco (Barcelona: La Campana, 1995), o mi Bagaria. La guerra no fa riure (Barcelona: Dux, 2007), que incíden en el tema, sí, pero desde perpectivas mucho más tangenciales.

La visión comprehensiva del texto de este artículo de Manuel Barrero, pues, lo convierte en una pieza básica para acercarnos a nuestra sátira de batalla, de la que aún queda mucha cosa por recuperar, por reivindicar, por redescubrir. Suerte que aún hay quién no le teme al pasado. Pues eso, ¡que viva Manuel y viva Tebeosfera!

Carrer 119

2011-07-14T09:27:00.004+02:00

Atenció al darrer número de la revista Carrer, de la FAVB, que tracta en profunditat un tema que ens sona: l'humor gràfic. Amb articles de Jaume Fabre, Rai Ferrer, Antonina Rodrigo, Josep Maria Cadena, Antoni Guiral, Luis Caldeiro, Alfons López, Pepe Gálvez, Mireia Bofill, Elia Herranz, Jaume Capdevila, Mertixell R. Pauné, Anaïs Barnolas, i Albert Balanzà que entrevista Carlos Azagra.

Atención al último número de la revista Carrer, de la FAVB, que trata en profundidad un tema que nos suena: el humor gráfico. Con artícuos de Jaume Fabre, Rai Ferrer, Antonina Rodrigo, Josep Maria Cadena, Antoni Guiral, Luis Caldeiro, Alfons López, Pepe Gálvez, Mireia Bofill, Elia Herranz, Jaume Capdevila, Mertixell R. Pauné, Anaïs Barnolas, y Albert Balanzà que entrevista a Carlos Azagra.

Sàpiens

2011-07-13T09:38:00.003+02:00

Des de fa un any i mig col·laboro a la revista Sàpiens, però no pas fent-hi dibuixos, sinó triant i explicant vinyetes satíriques que retraten algun fet històric concret especialment interessant. Sàpiens és una revista d'història molt ben feta i és un bon senyal que valorin la capacitat de la imatge satírica per desllorigar el passat. Us deixo la primera col.laboració, del número 88 (febrer de 2010) i cada mes anirem penjant la següent...

Desde hace un año y medio colaboro en la revista Sàpiens, pero no haciendo dibujos, sino eligiendo y explicando viñetas satíricas que retratan algún hecho histórico concreto especialmente interesante. Sàpiens es una revista de historia muy bien hecha y es una buena señal que valoren la capacidad de la imagen satírica para descoyuntar el pasado. Os dejo la primera colaboración, del número 88 (febrero de 2010) y cada mes iremos colgando la siguiente ...

Cesc web

2011-07-12T11:59:00.001+02:00

Sembla que si hom no existeix si no surt al Google. I en aquest camp, el meu Cesc, el que feia gargots, ha perdut la partida davant d'un jove que juga a futbol. Malgrat tot, fa poc que hom pot trobar interessant informació sobre aquest dibuixant –que ens va deixar a finals del 2006 – a la seva propia web.

Ya saben que hoy en día, si algo no sale en el Google es que n existe. Y en este campo, mi Cesc, el que dibujaba garabatos, ha perdido la partida ante un jovenzuelo que da patadas a un balón. A pesar de ello, hace poco que se puede disfrutar de interesante información de este dibujante –que nos dejó a finales del 2006– en su propia web.

2011-07-11T18:56:00.002+02:00

Avui, la vinyeta a la web de La Vanguardia no surt massa ben reproduïda. Una bon excusa per republicar-la aquí, però que no serveixi de precedent... o sí.

Hoy, mi viñeta en la web de La Vanguardia no aparece muy bien reproducida. Una buena excusa para republicarla aquí, pero que no sirva de precedente... o sí.

Dibuixant Gaddafi

2011-07-07T07:55:00.000+02:00

Caricatura de Gaddafi en procés i el seu esbós...

Caricatura de Gadafi en proceso y su boceto...

Una pausa per a la publicitat

2011-07-06T07:42:00.002+02:00

Alguns anuncis amb dibuixos de les pàgines de les revistes Pèl & Ploma, Picarol, o El Borinot. Les podeu fullejar a l'Arca.

Algunos anuncios con dibujos de las páginas de revistas como Pèl & Ploma, Picarol o El Borinot. Se pueden hojear en Arca.

Dibuixos de Dameson

2011-07-05T08:48:00.001+02:00

Andreu Dameson Geni de la caricatura

2011-07-04T10:09:00.003+02:00

Un dels ebossos i un fragment de la vinyeta de La Vanguardia d'avui, que es pot veure aquí.

Uno de los bocetos y un fragmento de la viñeta de La Vanguardia de hoy, que se puede ver acà.

Dameson a VOTv

2011-07-01T08:06:00.000+02:00

Sobre el meu darrer llibre, Andreu Dameson. Geni de la caricatura, escrit a mitges amb Lluís Solà i Dachs, presentat el passat dimarts a La Garriga.

Gin

2011-06-30T12:26:00.004+02:00

Aquesta sí que val la pena! I si no pot ser això d'anar a veure l'exposició, no us perdeu el llibre: Gin: l'artista elegant. I si no, com a mínim passem una estona per les galeries de la Fundació Gin...

¡Ésta sí que vale la pena! I si no se puede acercar uno a Alcalá, pues no se me pierdan el libro: Gin l'artista elegant. I si no puede ser, por lo menos echemos una ojeada a la web de la Fundación Gin...

Patum 2011

2011-06-29T09:53:00.003+02:00

Acabem de deixar enrera La Patum d'enguany, i vist que la massa enfervorida de lectors d'aquest bloc demana més dibuixos, us deixo aquest que és un dels que han anat sortint cada dia al Regió7.

Arnold Roth

2011-06-28T08:23:00.001+02:00

Arnold Roth és un dels grans dibuixants d'humor de la segona meitat del segle XX. Il.lustrador, cartellista i portadista de llibres, discs i tot el que pugui tenir portada, els seus dibuixos han aparegut a les principals publicacions d'arreu del món, des de The New Yorker a Punch o Playboy. Si en voleu saber més coses, aquesta és la seva web i aquí la seva entrada a la Vikipedia.

Doncs aquest veterà dibuixant ha estrenat bloc fa poc. Val la pena afegir-lo a la llista; es diu Humblug i s'actualitza, més o menys, dia sí i dia no.

Arnold Roth es uno de los grandes dibujantes de humor de la segunda mitad del siglo XX. Ilustrador,c artelista y portadista de libros, discos y todo lo que sea susceptible de tener una portada, sus dibujos han aparecido en las principales revistas del mundo, desde The New Yorker a Punch o Playboy. Para saber más, esta es su web, y esta su entrada en la Wikipedia.

Pues nada, que el señor Roth ha estrenado blog. Vale la pena añadirlo a la lista de seguimiento. Se llama Humblug y se actualiza, casi día sí día no.

Andreu Dameson

2011-06-27T19:58:00.002+02:00

Presentació del llibre Andreu Dameson. Geni de la caricatura a La Garriga. Dimarts 28 de juny a les 8 del vespre al Teatre Patronat de La Garriga.

Un article relacionat, publicat per Jaume Vidal a l'Avui.

In illo tempore...

2011-06-08T17:41:00.002+02:00

Això del cogombre espanyol ja ve de lluny, com demostra aquest gravat de principis del segle XIX...
Esto del pepino español ya viene de lejos como demuestra este grabado anónimo de principios del siglo XIX...

Premi Gat Perich

2011-05-20T09:49:00.005+02:00

Els humoristes gràfics Carles Romeu (Romeu) i Ricardo Martínez (Ricardo) han estat els guanyadors del Premi Internacional d'Humor Gat Perich d'aquest any; el primer, pel conjunt de la seva trajectòria, i el segon, per la tasca feta al llarg de l'últim any en l'acudit diari d'El Mundo i en les caricatures setmanals al mateix rotatiu. El premi, corresponent a la 16a edició, ha estat atorgat per un jurat integrat per representants dels diaris Avui, El Punt, ABC, Ara, El Mundo, El País, El Periódico, Público i La Vanguardia.

Carles Romeu era amic del desaparegut Jaume Perich –en honor del qual es va instituir el premi– i, juntament amb Tom, va treballar amb ell en programes televisius com 'Tres i l'astròleg' o 'Filiprim'. Nascut el 1947, és un històric de l'humor gràfic de la Transició, i creador de personatges com el nen Miguelito o Betty.
Romeu va començar a publicar a la revista Nueva Dimensión a principi dels anys setanta, i els seus dibuixos –de traç fi i elegant i subtil sentit de la ironia– van aparèixer a algunes de les revistes més rellevants de l'època, com Fotogramas, Bocaccio, Por Favor, Triunfo, Interviú o National Show. Juntament amb Tom, va dirigir la revista Mata Ratos i va formar part de l'equip fundador de la revista El Jueves. Romeu també va publicar un acudit diari a El País des dels seus inicis fins al 31 de desembre del 2009, en què el rotatiu va cancel·lar la seva col·laboració. Uns mesos abans, la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya va manifestar la seva protesta per un acudit sobre la política israeliana, que va qualificar d'“antisemita”.

Pel que fa a Ricardo, va néixer a Xile el 1956, però va arribar a Madrid el 1969. El 1981 va marxar a Miami, on va treballar al Miami News i The Miami Herald; de fet, el seu estil gràfic està molt influït per l'escola d'humor gràfic nord-americana. Ricardo va començar a publicar acudits polítics a El Mundo el 1990 –inicialment amb guions de Nacho–, i també ha estat creador de la sèrie 'Goomer'.

Els Premis Internacionals d'Humor Gat Perich van néixer el 1996 en memòria de l'humorista gràfic Jaume Perich, mort l'1 de febrer de l'any anterior als 53 anys. El dibuixant Fer, gran amic de Perich, va ser el principal impulsor dels guardons, que des del principi van comptar amb el suport de la família de l'humorista. La primera edició del premi va recaure en el dibuixant francès Plantu, i des de llavors l'han rebut humoristes com Miguel Gila, Andreu Buenafuente, Pepe Rubianes i el Tricicle, a més de dibuixants com Krahn i Gin (a títol póstum), El Roto, Wolinski, Antonio Mingote, Forges, Toni Batllori, Miquel Ferreres, Gallego y Rey, Fer, Kim, Máximo, Muntañola, Marjane Satrapi, Kap i Quino.

La mateixa info explicada a El Punt, Avui i Ara.

Los humoristas gráficos Carlos Romeu y Ricardo han sido los ganadores del Premio Internacional Gat Perich de este año, el primero, por el conjunto de su trayectoria, y el segundo, por la labor realizada a lo largo del último año en el chiste diario de El Mundo y en las caricaturas semanales en el mismo rotativo. El premio, correspondiente a la 16 ª edición, ha sido otorgado por un jurado integrado por representantes de los diarios Avui, El Punt, ABC, Ahora, El Mundo, El País, El Periódico, Público y La Vanguardia.

Carlos Romeu era amigo del desaparecido Jaume Perich -en honor del cual se instituyó el premio- y, junto con Tom, trabajó con él en programas televisivos como Tres i l'astròleg o Filiprim. Nacido en 1947, es un histórico del humor gráfico de la Transición, y creador de personajes como el niño Miguelito o Betty.

Romeu comenzó a publicar en la revista Nueva Dimensión a principios de los años setenta, y sus dibujos -de trazo fino y elegante y sutil sentido de la ironía- aparecieron en algunas de las revistas más relevantes de la época, como Fotogramas, Bocaccio, Por Favor, Triunfo, Interviú o National Show. Junto con Tom, dirigió la revista Mata Ratos y formó parte del equipo fundador de la revista El Jueves. Romeu también publicó un chiste diario en El País desde sus inicios hasta el 31 de diciembre de 2009, en que el rotativo canceló su colaboración. Unos meses antes, la Federación de Comunidades Judías de España manifestó su protesta por un chiste sobre la política israelí, que calificó de "antisemita".

En cuanto a Ricardo, nació en Chile en 1956, pero llegó a Madrid en 1969. En 1981 marchó a Miami, donde trabajó en el Miami News y The Miami Herald, de hecho, su estilo gráfico está muy influido por la escuela de humor gráfico estadounidense. Ricardo comenzó a publicar chistes políticos en El Mundo en 1990-inicialmente con guiones de Nacho-, y también ha sido creador de la serie Goomer.

Creado por el dibujante Fer y la familia de Perich, el premio Gat Perich otorga desde 1996 para reconocer los profesionales del humor.

Nos lo cuentan en Abc o El Mundo.

Premi Quim Regàs

2011-05-20T01:32:00.002+02:00

El jurat ha decidit per unanimitat atorgar el IV Premi Quim Regàs de Periodisme a Óscar Nebreda (Barcelona, 1945), ninotaire, per la seva trajectòria de sàtira política, social i esportiva, en tots els formats, des de la passió, l’exigència i la innovació que van presidir la trajectòria professional de Quim Regàs.

El premi es concreta en el lliurament d’una obra que l’artista Joan Pere Viladecans ha realitzat expressament per tal de preservar la memòria professional i humana de Quim Regàs i guardonar aquelles persones que mantenen també vius el seu rigor, passió, exigència i innovació professionals. L’acte d’entrega es farà el proper dia 8 de juny al Parlament de Catalunya, a les 7 de la tarda, i serà presidit per la presidenta del Parlament, Nùria de Gispert.

El Premi Quim Regàs de Periodisme, que enguany celebra la seva quarta edició, va néixer amb la voluntat de recordar la figura i l’obra d’un periodista que excel·lí en la pràctica de l’ofici i en la recerca de nous formats. Quim Regàs (Manresa, 1951 – Barcelona, 2007) va tocar totes les tecles del treball de redacció (Tele/eXpres, El Periódico de Catalunya, Diari de Barcelona), va ser el gran cronista del moviment olímpic (autor del llibre oficial dels Jocs Olímpics de 1992), va contribuir al redisseny de la premsa d’arreu del món (Clarín, La Stampa, El Comercio, Diário de Notícias, The Independent, El Periódico, Avui, El Mundo Deportivo, Sport...) i va definir nous formats de diaris, suplements i mitjans on line (Olé, Lance, ADN, Metro...).

El jurat està compost per José María Alguersuari, Francesc Aguilar, Josep Maria Artells, Tatxo Benet, Lluís Canut, Toni Cases, Rafael Jorba, Carlos Martín, José Luis Martínez, Santi Nolla, Carlos Pérez de Rozas, Arturo San Agustín, Sebastià Serrano i Joan Vilaprinyó. Aquesta és la quarta edició del prestigiós premi, que ja ha estat concedit a Ramon Besa, Mònica Terribas i Eugeni Sallent, en les tres primeres edicions.

... e pur si muove!

2011-05-16T11:36:00.004+02:00

Alguna cosa belluga en el petitonet món de la sàtira i l'humor, car tot sovint apareixen nous projectes relacionats amb els ninots humorístics.
El Clímaco és una nova revista de còmics d'humor que des de fa poc més d'un mes és als quioscs. No a tots... però, vaja, la intenció és el que compta. Per si de cas, es pot comprar des de casa. Editat per "Ediciones Gan" la revista és de 48 pàgines en color i de 21x29,5 cm. i el seu preu no arriba als tres euros. Entre els autors dels primers números hi tenim José Miguel Álvarez, Josep Busquet (autor d'una bona part dels guions de les historietes), Pere Mejan, Alex Sanvi, Xoul, Manuel M. Vidal, Pol, Paco Cavero, Alex Fito, Agustín Ferrer, Andreito, José Fonollosa, Idoia Iribertegui, Luis Domínguez, Belatz, Orcajo o Laida Muruzabal. Tant de bo tingui una vida ben llarga.

Una altra iniciativa, aquest cop una mica més amunt de la frontera, és la nova revista satírica digital anomenada Urtikan.net. Ells s'anomenen el primer "webdo satirique", amb la gràcia que "hebdo" vol dir publicació setmanal en l'idioma de Voltaire (o sigui que han donat la volta al nom). La cosa fa goig i els dibuixants que hi participen són ben interessants: Berth, Cambon, Chimulus, Deligne, Faujour, Jiho, Lacombe, Lasserpe, Mric, Mutio, Pakman, o Soulcié, i sota la direcció de François Forcadell, pretenen fer viable una iniciativa satírica en la que els lectors han d'abonar-se al preu de gairebé cinc euros al mes. Es pot fer un cop d'ull al númeor zero i al número 1, però l'accés a la resta d'exemplars és restringit als subscriptors. Funcionarà? Tant de bo! I és que en això de la sàtira sí que és ben cert que com més serem més riurem.

Algo mueve en este mundillo de la sátira y el humor, pues a menudo aparecen nuevos proyectos relacionados con los garabatos humorísticos.
El Clímaco es una nueva revista de cómics de humor que desde hace poco más de un mes está en los quioscos. No en todos... pero, vaya, la intención es lo que cuenta. Por si acaso, se puede comprar también desde casa . Editado por "Ediciones Gan" la revista cuenta com 48 páginas en color de 21x29, 5 cm. y el precio no llega a los tres euros. Entre los autores de los primeros números tenemos José Miguel Álvarez, Josep Busquet (autor de una buena parte de los guiones de las historietas), Pere Mejan, Alex Sanvi, Xoul, Manuel M. Vidal, Pol, Paco Cavero, Alex Fito, Agustín Ferrer, Andreito, José Fonollosa, Idoia Iribertegui, Luis Domínguez, Belatz, Orcajo o Laida Muruzabal. Ojalá tenga una vida muy larga.

Otra iniciativa, esta vez un poco más arriba de la frontera, es la nueva revista satírica digital llamada Urtikan.net . Ellos se autoproclaman el primer "webdo satirique", con la gracia que "hebdo" significa publicación semanal en el idioma de Voltaire. La cosa tiene buena pinta y los dibujantes que participan en Urtikan son de lo más interesante: Berth, Cambon, Chimulus, Deligne, Faujour, Jiho, Lacombe, Lasserpe, Mric, Mutio, Pakman, o Soulcié, y bajo la dirección de François Forcadell, pretenden hacer viable una iniciativa satírica en la que los lectores han de abonarse al precio de casi cinco euros al mes. Se puede echar un vistazo al númeor cero y al número 1, pero el acceso al resto de ejemplares es restringido a los suscriptores. ¿Funcionará? ¡Ojalá! Y es que en esto de la sátira sí es cierto que cuantos más seamos más reiremos.

Joma

2011-05-05T23:36:00.003+02:00

Una excel·lent notícia pels que ens agrada el traç de la tinta sobre el paper i les vibracions tonals de l'aquarel·la és la recent irrupció d'en Joma a la blocsfera. No us podeu perdre el seu bloc: Joma En Bloc.

Ot el Bruixot

2011-04-20T12:53:00.003+02:00

Ja hi ha a les llibreries el darrer volum recopilatori de les tires de l'Ot el Bruixot, un clàssic de les nostres vinyetes que celebra el seu 40 aniversari. Per al tercer volum, en Picanyol em va demanar el pròleg per a una obra que no necessita cap mena de presentació. Per això, si passeu per la llibreria i us emporteu aquest deliciós volum, a més de les fantástiques aventures de l'Ot, hi podreu llegir aquest pròleg que he tingut el gust de poder escriure:

Que un mussol es transformi en drac, o bé que un delitós pollastre rostit aparegui sobre la taula parada. Treure un frondós ram de flors de dins d’un barret, o marxar volant damunt d’una escombra… Tot això és màgia?

No, no senyor. La màgia veritable, el fenòmen inexplicable que sorprén i meravella grans i petits, és que un personatge de còmic català pugui bufar les espelmes del seu 40 aniversari en plena forma i que els seus lectors puguin trobar les seves aventures reeditades en llibres amb tota normalitat.

Aquesta és la veritable màgia de l’Ot el bruixot, el personatge creat per Picanyol que ens fa riure –i ens fa sommiar!– des del Nadal de 1971, quan va treure el nas per primera vegada a les pàgines de la revista Cavall Fort.

El secret d’en Picanyol és haver estat capaç de crear un personatge rodó, ben dibuixat i ben definit psicològicament, que es manté sempre coherent malgrat els condicionants implícits a cada historieta, on desenvolupa l’acció en poquissimes vinyetes sense paraules i amb una solució final en forma de gag sorprenent. L’Ot constitueix una de les creacions més brillants de la historieta de casa nostra, car no nomès entronca amb la la tradició clàssica de tires sense paraules –obres com Felix the Cat de Sullivan i Messmer, The Little King, de Soglow, o Vater und Son d’E.O. Plauen–, si no que pot equiparar-se a l’humor visual de mestres del gènere com els francesos Bosc, Chaval o Marice Henry, o els americans Syverson, Cobean i Phillips –creador del surrealista Mr. Mum–, alhora que continua la tradició autòctona d’historietes mudes, encetada per Apel.els Mestres, Junceda o Cornet i practicada amb més o menys assiduitat per autors com Coll, Conti, Cifré, Peñarroya o Alfons Figueras.

Cada tira de l’Ot és una petita joia de dibuix net i sintètic, curull d’un humor subtil i surrealista, que explora amb enginy els límits de la capacitat narrativa i expressiva de les imatges. Passeu full i gaudiu de l’encís teúrgic que aquesta parella de mags, l’Ot i en Picanyol, han deixat condensat en cada pàgina d’aquest volum.

Ya está en las librerías el último volumen recopilatorio de las tiras de Ot el Brixot, un clásico de las viñetas catalanas que celebra su 40 aniversario. Para este tercer volumen Picanyol me pidió unas palabras para prologar un libro que no necesita ningún tipo de presentación. Yo os recomiendo que lo compreis, y además de disfrutar con las aventuras de Ot, podreis leer este prólogo que he tenido el gusto de poder escribir:

Que un búho se transforme en dragón, o que un delicioso pollo asado aparezca sobre la mesa puesta. Sacar un frondoso ramo de flores de dentro de un sombrero, o despegar volando sobre una escoba ... Todo esto es magia? No, no señor.
La magia verdadera, el fenómeno inexplicable que sorprende y maravilla a grandes y pequeños, es que un personaje de cómic catalán pueda soplar las velas de su 40 aniversario en plena forma y que sus lectores puedan encontrar sus aventuras reeditadas en libros con toda normalidad.

Esta es la verdadera magia de Ot el Bruixot, el personaje creado por Picanyol que nos hace reír –y nos hace soñar!– desde la Navidad de 1971, cuando apareció por primera vez en las páginas de la revista Cavall Fort .

El secreto de Picanyol es haber sido capaz de crear un personaje redondo, bien dibujado y bien definido psicológicamente, que se mantiene siempre coherente a pesar de los condicionantes implícitos en cada historieta, donde desarrolla la acción en poquísimas viñetas sin palabras y con una solución final en forma de gag sorprendente. Ot constituye una de las creaciones más brillantes de la historieta catalana, pues no sólo entronca con la la tradición clásica de tiras sin palabras –obras como "Felix the Cat" de Sullivan y Messmer, "The Little King", de Soglow, o "Vater und Son" de E.O. Plauen–, sino que puede equipararse al humor visual de maestros del género como los franceses Bosc, Chaval o Marice Henry, o los americanos Syverson, Cobean y Phillips –creador del surrealista Mr. Mum–, al tiempo que se postula como heredero de la tradición autóctona de historietas mudas, iniciada por Apel.les Mestres, Junceda o Cornet y practicada con más o menos asiduidad por autores como Coll, Conti, Cifré, Peñarroya o Alfons Figueras.

Cada tira de Ot es una pequeña joya de dibujo limpio y sintético, rebosante de un humor sutil y surrealista, que explora con ingenio los límites de la capacidad narrativa y expresiva de las imágenes. Pase hoja y disfrute del encanto teúrgico que esta pareja de magos, Ot y Picanyol, han dejado condensado en cada página de este volumen.

Sant Jordi 2011

2011-04-15T15:25:00.003+02:00

Vet ací la meva graella de signatures del proper dissabte, dia de Sant Jordi, on tot aquell que ho desitgi pot aconseguir un gargot a les pàgines de Bojos pel Futbol o Si los curas y frailes supieran:

11-12h. El Corte Inglés Francesc Macià (a les carpes de Diagonal 617)
12-13h. Llibreria Bertrand (Rambla Catalunya 37)
13-14h. Casa del Llibre (Passeig de Gràcia 62)

18-19h. Llibreria Catalònia (a les carpes Passeig de Gràcia/Ronda de Sant Pere)
20-21h. Fnac de L'Illa Diagonal (Diagonal 557)

També us podeu acostar a fer-la petar, tranquil·lament sense llibre, perquè em fa la sensació que no tindré les cues i aglomeracions de Buenafuente, Ruiz Zafón, Punset o la Pilar Rahola, amb tots els respectes.

Saló Zombi

2011-04-15T01:19:00.000+02:00

Se ha presentado en sociedad koomic –una librería virtual de comic digital– en el Saló del Còmic de Barcelona con una interesante (¿o no?) propuesta, con algún que otro muerto viviente.

14 d'abril (1931)

2011-04-14T09:53:00.008+02:00

La Campana de Gràcia

Papitu

Xut!

Simplicissimus

L'Esquella de la Torratxa

Le Petit Parisien

Mirador

D'Ací i d'Allà

El Sol

Exposició a Paris

2011-04-08T10:50:00.004+02:00

Organitzada per Kianoush, amb la participació de:
Adjim Danngar - Chad
Amr Okasha - Egypt
Angel Boligan - Mexico
Angelines San José - Spain
Ayako Saito - Japan
Bernard Bouton - France
Corinne Rey (Coco) - France
Cristina Sampaio - Portugal
Damien Glez - Burkina Faso
David Miège - France
Firoozeh Mozaffari - Iran
Gabriel Ippoliti - Argentina
Hassan Karimzadeh - Iran
Ismail Kar - Turkey
Jan Tomaschoff - Germany
Jaume Capdevila (Kap) - Spain
Jean Plantureux (Plantu) - France
José Rubio Malagón - Spain
Juli Sanchis - Spain
Kianoush Ramezani - Iran
Liza Donnelly - Unites States
Louis PoL - Australia
Majed K W Badra - Palestine
Mana Neyestani - Iran
Nikahang Kowsar - Iran
Oleg Dergachov - Canada
Patrick Pinter - France
Paulo Caruso - Brazil
Pepe Palomo - Chili
Peter Broelman - Australia
Peter Nieuwendijk - Pays-Bas (the Netherlands)
Pierre Bizalion (Biz) - France
Raquel Orzuj - Uruguay
Rolf Heimann - Australia
Tan Oral - Turkey
Tommy Thomdean - Indonesia
Vladimir kazanevsky - Ukraine
Wesam Khalil - Egypt
Xia Lichuan - China
Yves Guezou - France

Exposició directa

2011-04-07T23:49:00.003+02:00

Presentació

2011-03-29T23:52:00.004+02:00

Una de les raons per les que he tingut poc temps darrerament per dedicar al bloc ha estat aquesta mena de dèria a fabricar llibres que m'ha agafat. Bé, no ha estat ben be així, però no cal que entrem en detalls. Però un cop fets els llibres, cal vendre'ls. O fer-ho veure. I per això el proper dijous hi haurà un fastuós acte a la llibreria Alibri, amb humor, Santi Nolla, Carles Rexach, futbolín i tota la bona gent que us vingui de gust treure-hi el cap.

Cifré

2011-03-23T10:08:00.002+01:00

El proper divendres 25 de març, a les 19.00 h., s'inaugura l'exposició de Guillme Cifré 'El Tío del final i altres històries' al Fons Batllori de Teià.
Val la pena acostar-se a Teià per veure aquesta exposició i també per descobrir el Fons Batllori, un homenatge al dibuixant Antoni Batllori Jofré que gestiona el seu fill i també dibuixant Toni Batllori.

Día Mundial de la Poesía

2011-03-21T11:31:00.002+01:00

Avui que és el Dia Mundial de la Poesia, recordem que l'humor tambè és poesia... o la poesia és humor.

Hoy, Día Mundial de la Poesía, recordar que el humor también es poesía... o la poesía humor.

Coming soon...

2011-03-16T21:02:00.002+01:00

Per veure com continua caldrà esperar-se al proper Saló del còmic de Barcelona...

Para ver como sigue habrá que esperar hasta el Salón del cómic de Barcelona...

Le Monde

2011-03-15T11:23:00.001+01:00

Pàgina 16 de Le Monde, edició del 13-14 de març (Gràcies a en Txema pel retall). Aquí dessota, la versió en color.

Bojos pel futbol

2011-03-09T08:02:00.005+01:00

Desprès d'una nit d'èpica blaugrana com la d'ahir, ahir és el dia ideal per presentar el darrer llibre que he preparat, que curiosament hi te alguna cosa a veure...

Kap
Bojos pel Futbol

Col·lecció: Humor, 14
14,5 x 23 cm.
Rústica
160 pàgines
PVP: 16,50 €
ISBN: 978-84-15002-54-3

Imprescindible per als lectors de premsa esportiva, per als que escolten els partits per ràdio, per als que van tres hores abans al camp, per als que veuen algú vestit de negre pel carrer i el xiulen, i per als familiars que tenen un boig pel futbol i no saben com tractar-lo.

El futbol és una malaltia relativament moderna, però s'ha escampat per tot el món sense aturador. Aquest és el primer tractat científic i humorístic que mostra l'impacte d'aquesta estranya bogeria que, depenent només del resultat d'un partit, fa que els malalts estiguin eufòrics durant dies o deprimits sense remei.
En aquest llibre troben explicació, diagnòstic i tractament malalties com la Gaspartròfia, la Laportitis, la Mourinhosi, el Trastorn del 2 a 6, la Ibrahimovicotomia o la Síndrome de la Copa d'Europa en blanc i negre, entre moltes altres.

Amb exercicis i diversió a dojo:
· Construeix el teu propi camp de futbol.
· Calcula el teu grau de bogeria.
· Com s'ha de veure un partit de futbol.
· Respon el Test de Núñinngs.
· A què recorda l'escut del R. Madrid?

Tots els per quès:
Per què Mino Raiola és el dement sanguinari més perillós del segle XX?
Per què el futbol va com va?
Per què els equips tenen onze jugadors?
Per què ser del Barça és el millor que hi ha?
Per què el gol es diu «Gol» i no «Hanficatlapilotadins!»?

L'autor d'aquest llibre ja va néixer predestinat a fer forrolla en el món del futbol. Després d'unes proves a la Masia, es va veure que el jove Kap reunia característiques de Di Stéfano, Cruyff, Maradona i Ronaldinho. En efecte, va desenvolupar l'al·lopècia de Di Stéfano, l'estatura de Maradona, la dentadura de Ronaldinho i, per si fos poc, parla el castellà com Cruyff. Començà a fer l'acudit diari a Mundo Deportivo el 1997, i des d'aleshores, gràcies a ell, el Barça s'ha fet farts de guanyar lligues, copes i recopes amb bon humor...

Quico el progre

2011-03-03T00:20:00.003+01:00

Avui, seguim amb CaricArt, inaugurem una mostra ben interessant de les tires de Quico el progre, un personatge emblemàtic de la historieta de casa nostra.
A les 19.00 a la sala Ámbito Cultural del Corte Inglés de Portal de l'Àngel, amb José Luis Martín.

Inauguració

2011-03-02T11:08:00.001+01:00

Una gran trobada de vells i nous amics, ahir a la inauguració de l'exposició.

Artefacto

2011-02-28T07:52:00.000+01:00

Open publication - Free publishing - More omarzevallos

En el numero 39 de la revista Artefacto, del incansable Omar, junto a J. Bosco y Rayma.

Més CaricArt

2011-02-25T11:19:00.001+01:00

CaricArt

2011-02-23T19:11:00.006+01:00

Durant el mes de març es podrà veure l'exposició "Escolta Espanya... que hi ha algú? (humor gràfic contemporani comentat per Joan Maragall)" en la que gairebé 50 humoristes gràfics de tots els mitjans de Catalunya retraten el periple de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de forma mordaç i punyent amb les seves vinyetes, establint un diàleg amb un pensador de luxe com és Joan Maragall.

Serà el proper dimarts 1 de març a les 19.00 h. al Col.legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10) celebrarem un breu acte d'inauguració i a continuació una taula rodona amb la participació de Toni Batllori (La Vanguardia), Miquel Ferreres (El Periódico), Ferran Martín (lainformacion.com) i José Manuel Álvarez -Napi- (El Economista), moderat per Antoni Guiral.

Els dibuixants són:
Ant (Avui), L'Avi (El Punt) Azagra (El Jueves) Balasch (Bon Dia), Batllori (La Vanguardia), Leonard Beard (El Periódico), Bergé (Diari de Girona), Canyissà (La Malla.cat), Lluís Capdevila (El 9 Nou), Elchicotriste (Tot Tarragona), Ermengol (Segre), Escoda (Diari de Sabadell), Faro (Diari de Tarragona), Pepe Farruqo (Ara), Fer (Avui), Ferreres (El Periódico) Manel (Público), Franchu (Directa), Óscar Garriga (Les revistes.cat) El Gat Invisible (El Temps), Jap (El Punt), Joma (La Vanguardia), Kap (La Vanguardia), El Listo (20 Minutos) Alfons López (Público), Ferran Mart´n (La Información), Napi (El Economista), Néstor (El Web Negre), Pallarés (El Mundo), Ricard Peregrina (Regió 7), Pierino (El Triangle), Puigbert (El Punt), Puyal (Regió 7), Quel (El Web Negre), Ran (El 9 Nou), Romeu (El País), Aleix Saló (Directe), Òscar (La Mañana), Dani Saus (El Web Negre), Jordi Soler (El Punt), Ricard Soler (El Web Negre), Sr. Plástiko (El Triangle), Tharrats (Avui), Tres (El Web Negre), Ventura & Coromina (La Vanguardia), Willy (E Web Negre) i Xavi Torrent (El Punt).

La mostra és una producció del Col.legi de Periodistes de Catalunya a iniciativa de l'Associacio TantaTinta i ha estat coordinada per un servidor, amb ajuda i recolzament d'Antoni Guiral, Alfons López, JuanJo Sarto i Pepe Gálvez, disseny de Néstor Macià, i correcció de Llengua de Foc. Els textos de Maragall han estat seleccionats per Patrícia Gabancho.

Aquesta exposició s'inclou dins els actes de celebració de l'Any Maragall i també forma part de la mostra CaricArt, en la que es podrà veure una exposició dedicada a Ivà i Makinavaja i una altra a Quico el progre de J.L. Martín.

a can Cagle / chez Cagle

2011-02-17T11:16:00.003+01:00

Des de fa poc s'ha colat un tal Kap a la més popular web de 'political cartoons': Cagle.com i politicalcartoons.com

Me dicen que se ha colado un tal Kap a la más popular web de 'political cartoons': Cagle.com i politicalcartoons.com

Ismael Smith

2011-02-09T14:05:00.005+01:00

Ismael Smith (Barcelona, 1886-White Plains, 1972). Un altre dels artistes interessants de la Catalunya de principis de segle. Val la pena treure al nas a l'exposició que hi ha actualment al Museu d'Art de Cerdanyola, amb els fons de la fundació Mapfre, i les Jornades que organitza el MAC sobre diversos aspectes d'aquest singular artista.

Febrero, mes del Perich

2011-02-07T11:37:00.003+01:00

El febrer de 1995 ens va deixar el Perich.
Aquesta és la primera vinyeta que va dibuixar a La Vanguardia, l'any 1970. Fou fitxat a cop de talonari per l'antic diari del carrer Pelai, provinent de El Correo Catalán, i el van situar a la primera pàgina (llegim a la nota que acompanya el dibuix: "Hoy comienza a colaborar en nuestras columnas ese notable caricaturista que es Perich, una de las figuras más relevantes del mundo del humor español"), i curiosament el tema de l'acudit, de rabiosa actualitat, i amb una caricatura, cosa no gaire habitual en els dibuixos de Perich, ens transllada també a Egipte: la mort del president Nasser.

En febrero de 1995 nos dejó el Perich.
Esta es la primera viñeta que dibujó en La Vanguardia, en 1970. Fue fichado a golpe de talonario por el antiguo diario de la calle Pelai, proveniente de El Correo Catalán, y lo situaron en la primera página (leemos en la nota que acompaña al dibujo: "Hoy comienza a colaborar en nuestras columnas ese notable caricaturista que es Perich, una de las figuras más relevantes del mundo del humor español"), y curiosamente el tema del chiste, de rabiosa actualidad, y con una caricatura, cosa nada usual en la producción de Perich, nos traslada también a Egipto: la muerte del presidente Nasser.

Zélium

2011-02-03T17:01:00.004+01:00

Escalfant motors per a la imminent sortida de Zélium, una nova revista satírica francesa mensual que amb una línia editorial voluntàriament rica, diversa i una mica cul-de-sac, a base de dibuixos i textos, il.lustracions, fotografies, tires còmiques, collages, reportatges periodístics, i cròniques, té com a objectiu explorar els límits dels límits, un valor fonamental de la premsa satírica, una mica oblidat. Sense etiqueta política, sense censura, sense exclusió, veurem com s'ho maneguen per vendre els gairebé cent mil exemplars del primer número. Entre els dibuixants: Berth, Decressac, Large, Flavien, Sergio, Pakman, Goubelle, Samson, Chimulus, Coco, Giemsi, Caza, Soulcié, Félix Moureau, Kev Klub, Rifo, PieR, Valère, Wingz, Bar, ïoO, Deloire, Glez, Faro i un tal Kap, que en el primer número intentarà explicar als gabatxos alguna cosa sobre... el Barça!

Calentando motores para la inminente salida de Zélium, una nueva revista satírica francesa mensual que con una línea editorial voluntariamente rica, diversa y un poco a-troche-y-moche, a base de dibujos y textos, ilustraciones, fotografías, tiras cómicas, collages, reportajes periodísticos y crónicas, que se propone como objetivo explorar los límites de los límites, un valor fundamental de la prensa satírica, algo olvidado. Sin etiqueta política, sin censura, sin exclusión, veremos cómo se las apañan para vender casi cien mil ejemplares del primer número. Entre los dibujantes: Berth, Decressac, Large, Flavien, Sergio, Pakman, Goubelle, Samson, Chimulus, Coco, Giemsi, Caza, Soulcié, Félix Moureau, Kev Klub, Rifo, PieR, Valère, Wingz, Bar, ïoO, Deloire, Glez, Faro i un tal Kap, que en el primer número intentará explicar a los franchutes algo sobre ... el Barça!

El Triangle a Mil!

2011-02-01T00:05:00.000+01:00

Aquesta tarda a les 19.00h. inauguració d'aquesta exposició al Col.legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10).
Jo vaig començar a dibuixar a El Triangle quan aquesta revista tenia quatre anys i aquest gener n'ha fet vint-i-un. Com passa el temps!
Si bé en la història d'El Triangle els que n'hem omplert més pàgines de ninots hem estat en Pierino i un servidor de vostés, aquesta expo ret homenatge a més de 60 humoristes que han passat per els seves pàgines durant aquests mil números: des d'El Perich a en Puyal, passant pel Fer, l'Azagra, o l'Alfons López.

Cartoon Movement

2011-01-31T09:58:00.003+01:00

Un dibuixet meu obre avui la interessant web de dibuixos satírics Cartoon Movement.

Uno de mis dibujitos en la página principal de Cartoon Movement.

ACTUALITZACIÓ / ACTUALIZACIÓN: I també a Courrier International. / Y también en Courrier International

Prageeth

2011-01-28T14:21:00.004+01:00

Prageeth Eknaligoda, periodista, humorista i analista polític, va desaparèixer fa ja un any, el 24 de gener de 2010. Cartooning for Peace i Reporters sense Fronteres recorden aquest trist aniversari amb el llançament d'una campanya de suport internacional, amb 12 dibuixos de caricaturistes de tot el món per simbolitzar cada un dels 12 mesos que Prageeth ha estat desaparegut.

Prageeth Eknaligoda, periodista, humorista y analista político, desapareció hace un año, el 24 de enero de 2010. Cartooning for Peace y Reporteros sin Fronteras recuerdan este triste aniversario con el lanzamiento de una campaña de apoyo internacional, con 12 viñetas de caricaturistas de todo el mundo para simbolizar cada uno de los 12 meses que Prageeth ha estado desaparecido.

Prageeth Eknaligoda, a journalist, cartoonist and political analyst, went missing one year ago, on 24 January 2010. Cartooning for Peace and Reporters Without Borders are marking this sad anniversary by launching an international support campaign, using 12 cartoons by cartoonists throughout the world to symbolize each of the 12 months that Prageeth has been missing.

Antologia de caricatura anticlerical

2011-01-27T10:04:00.006+01:00

Bé, ja és a les llibreries el darrer llibre que he perpetrat, que es diu Si los curas y frailes supieran. Antologia de caricatura anticlerical (Ed. la Tempestad). Un treball en la línia de "Canya al Borbó!", que recopila imatges satíriques, aquest cop sobre un altre temàtica sensible. Diu la contracoberta:

Desde que Caín aporreaba la cabeza de Abel con una quijada de burra, clericales y anticlericales se han peleado a rabiar, practicando –a su manera– aquello de ‘amarse los unos a los otros’. La historia del anticlericalismo y de la imagen satírica resultan prácticamente inseparables. La crítica a la jerarquía eclesiástica y a las contradicciones entre el elevado deber espiritual y el bajo el comportamiento terrenal de los hombres de la Iglesia se ha dibujado en libros y periódicos desde la creación de la imprenta. Esta antología de dibujos satíricos anticlericales pretende establecer un diálogo icónico en un terreno en el que desde hace dos mil años se practica un monólogo más bien serio y aburrido. No me digan que lo de la religión sería mucho más divertido con los curas y monjas subidos al coro cantando “¡Libertad, libertad, libertad!”

Ego sum Papa, s. XV

Robert (La Campana de Gràcia, 1932)

Equip Butifarra! (Butifarra, 1978)