30/4/10

Humor social a Alacant

La mostra d'Humor Social de la Universitat d'Alacant es va inaugurar amb la presència de Kim, nomenat Notario del Humor, juntament amb l'històric Josep Sanchís de Pumby. Més informació al bloc de Feco.




Una altra cosa. En Napi m'avisa que de moment hi ha hagut poca participació en el concurs d'humor gràfic sobre el vi. Cal recolzar aquestes inciatives per aconseguir que es repeteixin noves edicions i més exposicions. Per tant, us animo a enviar-hi alguna cosa. Em diu que el termini s'allarga fins el proper dia 3.

29/4/10

Humor al límit

En primer lloc vull demanar disculpes als fidels visitants d'aquest bloc perque darrerament no he tingut gaire temps per contestar els vostres comentaris. A veure si ho arreglem. No és que el què pugui dir jo sigui massa interessant, però és una qüestió de bona educació...

En primer lugar quiero pedir disculpas a los fieles visitantes de este blog porque últimamente no he tenido mucho tiempo para contestar vuestros comentarios. A ver si lo arreglamos. No es que lo que pueda decir yo sea demasiado interesante, pero es una cuestión de buena educación...

I ara anem al gra / Y ahora, al grano:


Els límits, ah els límits...
El límit de l'humor és una cosa de la qual es parla molt. En canvi dels límits de la estupidesa humana, dels límits de la poca-vergonya, dels límits de la paciència, dels límits de la solidaritat, dels límits de l'amor, dels límits de la reflexió... poc s'en sent a dir. D'entrada sembla que les coses bones no han de tenir límit (l'amor, el pensament, la solidaritat...) i les coses no tan bones sí han de tenir un límit (la corrupció, la por, la impunitat...) i hi ha coses que tenen límit i qui sap si n'haurien de tenir (la paciència, l'esforç...) i coses que no tenen límit t'hi posis com t'hi posis (l'estupidesa, l'avarícia, l'ambició). I hi ha l'humor. L'humor és una cosa -d'entrada- bona, sana, agradable, divertida. Aleshores, perquè cal marcar-ne els límits? Perquè hi ha tan d'interès a saber on són els límits de l'humor? A qui interessa lligar curt l'humor? Per a mi, l''humor és una eina per pensar i fer pensar; una manera de poder reflexionar sobre el que passa. Per tant, que algú suggereixi que cal posar límits al coneixement, a la reflexió i al pensament em sembla una solemne bestiesa.

Darrerament, això dels límits ha tornat a sonar. Carlos Brito m'ha posat al dia d'aquesta polèmica: A França, el President de Radio France, arran d'uns acudits d'un humorista de la seva emissora sobre el ministre Eric Besson es demanava en un article publicat a Le Monde sobre els límits de l'humor. Bé, de fet, no es demanava sobre els límits si no que els marcava clarament. Us deixo el text de Jean-Luc Hees aquí dessota, i algunes de les respostes que va provocar, entre elles, una resposta gràfica de Carlos Brito, Vicepresident de FECO. El principal punt conflictiu d'aquesta polèmica parisenca és que segons Hees, la caricatura no hauria de poder ridiculitzar defectes físics... però aleshores haurem de dibuixar els calbs amb pél, els lletjos guapos, els baixos alts?


Però encara hi ha hagut més soroll provocat per humoristes:la setmana passada el web Riposte-catholique.fr va encetar una campanya perquè la publicació infantil Mon Quotidien despatxés el dibuixant Berth. Berth fa ninots per la quitxalla a Mon Quotidien, però també fa sàtira gruixuda a altres publicacions, com Siné Hebdo, o al seu propi blog. De moment, Berth conserva el seu lloc de treball, i els seus companys han creat un blog per respondre als integristes catòlics a base de dibuixos...

També el dibuixant suís Mix&Remix ha vist com els dibuixos que s'havien d'emetre a la televisió suissa sobre capellans i pederàstia eren censurats, segons informa el diari Le Matin.ch. En la web del programa Infrarouges, hi trobem alguns dels dibuixos... però no tots!

Però no tot s'acaba amb la religió. El dibuixant americà Mark Fiore ha guanyat el premi Pulitzer pel què fa a caricatura d'enguany. La novetat consisteix en que és el primer dibuixant que guanya el Pulitzer per fer vinyetes animades a la web d'un diari en comptes de la tradicional caricatura en la edició de paper. Fiore, però, ha patit una altra censura, tecnològica per part d'Apple: a principi d'any volia posar al mercat una aplicació per iPhone en la que es podien veure les seves caricatures en el telèfon mòbil. Apple no va acceptar l'aplicació perquè el treball de Fiore "ridiculitza figures públiques". Un altre tipus d'integrisme, no menys perillós. Ah, això sí. Pocs dies després del Pulitzer, sembla que s'ho han repensat... en aquest cas sí que podem dir que el caricaturista serveix per treure la màscara al poder, fins i tot sense haver de dibuixar!


Els límits, dèiem... i posar límits a la censura, quan?




Los límites, ah los límites ...
El límite del humor es algo de lo que se habla mucho. En cambio los límites de la estupidez humana, los límites de la sinvergüenza, los límites de la paciencia, los límites de la solidaridad, los límites del amor, los límites de la reflexión ... poco se oye al respecto. De entrada parece que las cosas buenas no deben tener límite (el amor, el pensamiento, la solidaridad ...) y las cosas no tan buenas sí deben tener un límite (la corrupción, el miedo, la impunidad .. .) y hay cosas que tienen límite y quién sabe si deberían tenerlo (la paciencia, el esfuerzo ...) y cosas que no tienen límite te pongas como te pongas (la estupidez, la la avaricia, la ambición). Y está el humor. El humor es una cosa -de entrada- buena, sana, agradable, divertida. Entonces, porque hay que marcarlo dentro de unos límites? Porque hay tanto de interés en saber dónde están los límites del humor? A quién interesa atar corto el humor? Para mí, el humor es una herramienta para pensar y hacer pensar, una manera de poder reflexionar sobre lo que pasa. Por lo tanto, que alguien sugiera que hay que poner límites al conocimiento, la reflexión y el pensamiento me parece una solemne tontería.

Últimamente, esto de los límites ha vuelto a sonar. Brto me ha puesto al día de esta polémica: En Francia, el Presidente de Radio France, a raíz de unos chistes de un humorista de su emisora sobre el ministro Eric Besson se preguntaba en un artículo publicado en Le Monde sobre los límites del humor. Bueno, en ralidad, no se preguntaba sobre los límites sino que los marcaba claramente. Os dejo el texto de Jean-Luc Hees aquí debajo, y algunas de las respuestas que provocó, entre ellas, una respuesta gráfica de Carlos Brito, Vicepresidente de FECO. El principal punto de esta polémica parisina es que según Hees la caricatura no debería poder ridiculizar defectos físicos ... pero entonces tendremos que dibujar los calvos con pelo, los feos guapos, los bajos altos?


Pero aún ha habido más ruido provocado por humoristas: la semana pasada la web Riposte-catholique.fr inició una campaña para que la publicación infantil Mon Quotidien se deshiciera del dibujante Berth. Berth hace dibujos para los niños en Mon Quotidien, pero también hace sátira gruesa en otras publicaciones, como Siné Hebdo, o su propio blog. De momento, Berth conserva su puesto de trabajo, y sus compañeros han creado un blog para responder a los integristas católicos a base de dibujos ...


También el dibujante suizo Mix&Remix ha visto como los dibujos que tenían que aparecer en la televisión suiza sobre curas y pederastia eran censurados, según informa el diario Le Matin.ch. En la web del programa Infrarouges, encontramos algunos de los dibujos ... pero no todos!

Pero no todo acaba con la religión. El dibujante americano Mark Fiore ha ganado el premio Pulitzer de caricatura de este año. La novedad consiste en que es el primer dibujante que gana el Pulitzer por hacer viñetas animadas en la web de un diario en vez de la tradicional caricatura en la edición de papel. Fiore, sin embargo, ha sufrido otra censura, tecnológica, por parte de Apple: a principios de año quería poner en el mercado una aplicación para iPhone en la que se podían ver sus caricaturas en el teléfono móvil. Apple no aceptó la aplicación porque el trabajo de Fiore "ridiculiza figuras públicas". Otro tipo de integrismo, no menos peligroso. Ah, eso sí. Pocos días después del Pulitzer, parece que se lo han pensado mejor... en este caso sí podemos decir que el caricaturista sirve para quitar la máscara al poder, ¡aún sin tener que dibujar!


Los límites, decíamos ... y poner límites a la censura, cuando?

28/4/10

27/4/10

Elliott Murphy


L'Elliott Murphy va ser a Berga la setmana passada i l'Albert Dorna em va encarregar aquesta caricatura. Sembla que l va agradar...

Elliot Murphy estuvo en Berga la semana pasada, y Albert Dorna me encargó esta caricatura para regalarsela. Parece que le gustó...

23/4/10

Paper de Vidre

En el darrer número de la revista Paper de Vidre publica un interessant reportatge que analitza el passat, present i futur de l'humor gràfic a la premsa catalana mitjançant una patita entrevista a humoristes gràfics que publiquen actualment el seu treball a la premsa catalana. De debó us recomano llegir les opinions i reflexions de la flor i nata (bé, de fet, es el què hi ha) del nostre panorama ninotístic actual: Lluís Recasens "L'avi", Joan Vizcarra, Carles "Romeu", "Quel", "Manel" Fontdevila, Andrés "Faro", Manel Puyal, "Napi", Miquel Ferreres, "Ermengol", Òscar Sarramia, "Caye", "Pepe Farruqo", Joan Tharrats, Alfons López, Aleix Saló, Toni Batllori, "El gat invisible", Lluís Puigbert i un servidor.
És interessant descobrir la llista dels noms que donem els humoristes al parlar dels referents, on veiem que Perich guanya per golejada, i és seguit per Opisso, després per Gin, i al darrera hi ha un triple empat amb Junceda Ivà i Cesc.

22/4/10

un llibre

Ja que ve Sant Jordi, haurem de dir alguna cosa d'un llibre...




20/4/10

World Press Cartoon 2010

Se dieron a conocer ya los ganadores y participantes del World Press Cartoon 2010, con un jurado de lujo formado por Plantú, Elena Ospina, Kichker, Mosher y el anfitrión Antonio Antunes. En las categorias de Editorial Cartoon, los premiados Angel Boligán, Jarbas Domingos y Claudio Antonio Gomes; en Caricatura, Gabriel Ippóliti, Vaclav Teichmann, y David Rowe; y en gag cartoon, Dalcio, Karimzadeh y Rosoanaivo. El Gran Premio ha recaído en el dibujante argentino Ippóliti, por una caricatura de Putin.
Ya esperamos el fabuloso catálogo (que se puede adquirir a través de Mediabooks), con la selección de las obras que incluye dibujos de los españoles Javier Carbajo y Sara Rojo, Nani, Pablo García, Ermengol, Iker Ayestaran, Turcios, Ant, Malagón, Morkots, Pablo García, Xaquín Marín, David Vela, Enrique, Harca, y los amigos Corne, Schiamarella, Amorim, Santiago, Turcios, Ares, Martirena, Brito, Alarcón, Alecus, Boligan, Chubasco, Garci, Manjarrez, Waldo, Pedro Molina, Omar, y Ant.

Este es uno de mis tres dibujos seleccionados en el WPC 2010.

16/4/10

Siné Hebdo n. 84

Siné Hebdo tanca la paradeta. L'aventura editorial del dibuixant octogenari s'acaba el proper u de maig. Podem dir allò de "fue bonito mientras duró". Aquesta setmana, per exemple, dos dels meus dibuixos comparteixen l'obertura de la revista, al costat de la pàgina d'en Siné. Queden dos números...

15/4/10

Ninots i internet


S'acaba de publicar a França un llibre de Guillaume Doizy (que s'encarrega de la web Caricatures et caricature) que investiga la relació entre el dibuix de premsa i internet. A través d'un munt d'entrevistes a autors de tot el món, intenta analitzar com és que les noves tecnologies incideixen en una matèria com el dibuix d'humor a la premsa. El llibre, Dessin de presse et internet, amb pròleg de Jean-Claude Gardes, de l'EIRIS, analitza la presència de l'humor a internet, els recursos digitals on hom pot trobar ninots, la manera com els dibuixants es plantegen la seva visibilitat a la web, la reacció del lector, la desaparició de fronteres i els conflictes que pot generar la lliure circulació de les imatges, o la preocupant desaparició dels dibuixos "orignals" quan els creadors ja dibuixen les seves imatges directament a l'ordinador. Ah, la il.lustració de coberta és del bon amic Marc Large, i a dins hi ha una entrevista i un dibuix d'un tal Kap...

Se acaba de publicar en Francia un libro de Guillaume Doizy (que se encarga de la web Caricaturas te Caricature), con prólogo de Jean-Claude Gardes, del EIRIS, que investiga la relación entre el dibujo de prensa e internet. A través de un montón de entrevistas a autores de todo el mundo, intenta analizar cómo es que las nuevas tecnologías inciden en una materia como el dibujo de humor en la prensa. El libro, Dessin de presse et internet analiza la presencia del humor en internet, los recursos digitales que se pueden encontrar muñecos, la forma en que los dibujantes se plantean su visibilidad en la web, la reacción del lector, la desaparición de las fronteras y las problemáticas que pueden generar la libre circulación de las imágenes, o la preocupante desaparición los dibujos "orignal" cuando los creadores ya dibujan sus imágenes directamente en el ordenador. Ah, el dibujo de cubierta es del amigo Marco Large, y en el interior hay una entrevista y monigote de un tal Kap...


La révolution technologique, médiatique et sociologique de l’Internet et du web bouleverse de manière considérable notre rapport à la connaissance, à l’histoire, à l’espace et au temps. Le monde réel dispose aujourd’hui d’un double virtuel dont la croissance s’avère irrépressible et déjà envahissante. L’emballement numérique qui accompagne la seconde mondialisation de l’économie - et celle des esprits qui en découle -, impose à la société de s’adapter. En ce début de XXIe siècle le dessin d’actualité, l’image satirique, le cartoon éditorial, héritiers de Lucas Cranach, Gillray, Daumier et Thomas Nast, passent irrésistiblement du papier au web, dans un élan incertain, confrontés à la réalité économique, sociale, politique et culturelle. Comment le dessin de presse aborde son âge numérique après avoir brillamment vécu son « âge de papier » ? Quelles conséquences pour les dessinateurs confrontés à une concurrence accrue et à un public de plus en plus mondialisé ? Face à l’océan d’images présentes par milliards sur la Toile, quelle place pour le lecteur devenu internaute et nomade, anonyme et ubiquiste, de plus en plus soumis aux règles impérieuses de l’interactivité ?

Guillaume Doizy, Dessin de presse et Internet, préface de Jean-Claude Gardes, Eiris (Université de Bretagne Occidentale), 2010, 240 p., 10 euros.

Bon de commande

Sommaire:

PREFACE (Jean-Claude Gardes)

INTRODUCTION

Le dessin de presse face à la Toile

Les fulgurants progrès du web

DU PAPIER AU WEB, UN TRANSFERT DU DESSIN EDITORIAL QUI SE GENERALISE

Les réserves de la presse nationale en France

La presse régionale se montre moins timorée

L’Europe au diapason

Amérique du Nord : le cartoon omniprésent sur le web

Du journal au groupe de presse

Du groupe de presse aux syndicates

L’Afrique loin du web

Les Pure players ouverts au dessin de presse

SITES ET BLOGS DE DESSINATEURS : UNE PRESENCE MULTIFORME

De Daryl Cagle à nos jours

Sites collectifs : une profession qui se structure sur la Toile

Une présence incontournable : quel bénéfice pour le dessinateur ?

Trouver son public et dialoguer avec lui

Forme et contenus : réédition ou inédit, site ou blog ?

Le droit d’auteur à l’heure du virtuel

Une source iconographique et informative pour le dessinateur

Désenclavement : l’artiste face à la mondialisation

Liberté d’expression et choc des cultures

Economie et gratuité : les limites du web

UN RAPPORT A L’IMAGE INEDIT

Un dessin d’actualité spécifique au web ?

La longue marche des « animation sketches »

Le web, une caisse de résonance… sans écho ?

Dévaluation de l’œuvre dématérialisée

Pléthore et dilution du dessin d’actualité en ligne

Décontextualisation

Adaptation – Recontextualisation

Appropriation par le web-acteur

Diversité des produits, diversité de la réception

LE DESSIN DE PRESSE EN LIGNE : UN PATRIMOINE POUR QUELLES RECHERCHES ?

Dessin en ligne et problèmes d’archivage

Des données en ligne, mais pour quels types d’études ?

L’image satirique ancienne : une mise en ligne tardive qui s’accélère

Quels « portails » pour l’image satirique ?

CONCLUSION - DESSIN DE PRESSE ET INTERNET : RUPTURE OU CONTINUITE?

CAHIER CENTRAL (Dessins)

INTERVIEWS

Aurel (France)

Pierre Ballouhey (France)

Berth (France)

Laurent Blachier (France)

Bernard Bouton (FECO, France)

Olivier Bras (Courrier International, France)

Cameron Cardow (Canada)

Chimulus (France)

Coco (France)

Colcanopa (France)

Odile Conseil (Courrier International, France)

André-Philippe Coté (Canada)

Jeff Danziger (USA)

Philippe Decressac (Belgique)

Deligne (France)

Liza Donnelly (USA)

François Forcadell (Iconovox, France)

Damien Glez (Burkina Faso)

Goubelle (France)

Thomas Goussard (France)

Dave Granlund (USA)

Rainer Hachfeld (Allemagne)

Emad Hajjaj (Jordanie)

Jiho (France)

Lee Judge (USA)

Kap (Espagne)

Pierre Kroll (Belgique

Marc Large (France)

Lasserpe (France)

Lindingre (France)

Louison (France)

Daniel Maja (France)

Francisco Manny (Singapour)

Pedro Molina (Nicaragua)

Jim Morin (USA)

Peter Nicholson (Australie)

Pakman (France)

Plantu (France)

Marlene Pohle (Argentine)

Snut (France)

Jacques Sondron (Belgique)

Stephff (Thaïlande)

Klaus Stuttmann (Allemagne)

James Tanay (Iconovox)

Ann Telnaes (USA)

Martin Vidberg (France)

Zapiro (Afrique du Sud)

14/4/10

Chas Laborde


Michel Lagarde em fa arribar el cartell d'aquesta propera exposició de Chas Laborde. Si no podem veure-la perquè és a Paris, sempre ens quedarà el llibre...

Michel Lagarde me hace llegar el cartel de ésta próxima exposición de Chas Laborde. Si no podemos visitarla porque está en París, siempre nos quedará el libro...

12/4/10

14 de abril en Madrid

¿Qué mejor manera de celebrar el aniversario de la proclamación de la Segunda República que presentar un libro titulado Caricaturas Republicanas?
A los visitantes asíduos de este blog no hace falta que os repita nada sobre Bagaria. Pero el miércoles, a las 7 de la tarde, en la librería Rafael Alberti de Madrid (Tutor, 57) reivindicaremos el espíritu y la obra de este gran caricaturista, comprometido con los valores republicanos como demostró a lo largo de su obra.
El volúmen, editado por Rey Lear, se convierte en una pieza clave de la bibliografia sobre Bagaría, pues por primera vez se publican juntos los textos sobre Bagaría que escribieron sus contemporáneos, además de una nutrida galería de dibujos, en una edición de lujo, con su tapa dura, y con reproducciones a color.

8/4/10

Dameson

El proper dissabte, 10 d'abril, es celebra un homenatge a la figura d'Andreu Dameson a l'Auditori de l'Escola Municipal de Música de La Garriga a 2/4 d'1. Cada any, pels volts del dia 14 d'abril, la Secció local d'ERC de la Garriga commemora aquella data de 1931 en què el president Macià proclamà de manera unilateral la República Catalana. Enguany l'escollit ha estat Andreu Dameson, un il·lustre garriguenc que va néixer el 3 de setembre de 1897 a la Garriga i va morir l'11 d'abril de 1968 a Buenos Aires, ciutat on es va haver d'exiliar després de la guerra espanyola l'any 1939.

Dameson fou dibuixant i caricaturista a més de pintor, escriptor, periodista, i comissari de propaganda del Govern de la Generalitat republicana, que va realitzar un intens esforç durant la seva vida a l'exili per donar a conèixer al món la situació en què es trobaven les llibertats nacionals del seu poble.

A l'acte d'aquest dissabte, tindré el gust de compartir taula amb Lluís Solà i Dachs, estudiós de la premsa catalana, i Joan Manuel Tresserres, conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya per recordar l'home, l'artista i el política que fou Andreu Dameson.


La Campana de Gràcia 6 de setembre de 1924


Aquest text sobre Dameson el vaig publicar al número 5 de El Web Negre.

Andreu Damesón i Aspa (La Garriga, 1897 - Buenos Aires, 1968)

Fou un excel·lent caricaturista, amb un estil renovador i modern, en que combinava masses planes de colors difuminats realitzades amb aerògraf. Celebrà la seva primera exposició a La Garriga, l'any 1925, i publicà a la premsa barcelonina, especialment a La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa, on utilitzà un estil on un sol traç dibuixava els perfils dels personatges en forma de filigrana. Estigué molt atent a les avantguardes estètiques del moment, i especialment al que es feia als Estats Units, ja en el camp del dibuix d'humor (en aquest acudit hi podem reconèixer l'estilització d'un personatge del dibuixant Geo McManus), com en la caricatura, essent deixeble aventatjat d'autors com Paolo Garreto. Aquesta obsessió pel què es feia als EUA va tenir la seva recompensa, i el 1931 una caricatura del President de la Generalitat Francesc Macià va obtenir un merescut premi en un certàmen internacional celebrat a Nova York. La Garriga el nomenà Fill Predilecte en un homenatge a que assistí el president Macià, l'any 1933. Durant la guerra treballà pel comissariat de propaganda de la Generalitat i va haver d'exiiar-se a Buenos Aires, on col·laborà intensament amb el Centre Català de Buenos Aires. Cal reivindicar la vigència de la seva obra, de l'obra d'un avançat al seu temps, de l'obra d'un dels nostres caricaturistes més moderns i internacionals, i gairebé un desconegut...

7/4/10

Concurso de La Vanguardia

La Vanguardia.es presenta por segundo año el concurso de ilustraciones de Sant Jordi. De entre todas las postales sobre rosas recibidas, un jurado especializado escogerá la mejor y se convertirá en la rosa virtual ganadora del concurso, con la que el portal del diari felicitarà la festividad a sus lectores. Como premio, el autor se llevará un tratamiento de vitalidad Smartbox para dos personas... sea lo que sea lo del Smartbox. Todas las ilustraciones serán publicadas y se podrán consultar en la web de La Vanguardia.es.
Los usuarios podrán enviar sus rosas a participacion@lavanguardia.es a partir del 30 de marzo y hasta el 9 de abril a las 23.59. Podeis consultar las bases acà.





Per cert, si tens entre 15 i 30 anys, potser t'interessa més aquesta convocatòria.

6/4/10

Maldita sea la gracia

EXPOSICIÓN de HUMOR GRÁFICO
Del colectivo Dibujantes contra el Paro.
Del 9 al 24 de abril.
Lugar: @nimArte Espacio Joven (Plaza de Olof Palme). S.Fernando de Henares, Madrid.
Entrada Libre


Se trata de la estrena mundial de una exposición itinerante de 30 autores con un tema común: el empleo, el paro y el trabajo. Una iniciativa de la que J.R. Mora, prendió la mecha el año pasado para que los dibujantes de humor pusieramos nuestro grano de arena en la lucha contra el paro. Viene a ser como lo de estoloarreglamosentretodos, pero en coña, o sea, bien hecho. Lombilla, Jota Jota, Malagón, Pep Roig, Marisa Babiano, Natangelo, Águeda, JRMora, Pablo Balboa, l'Avi, Nerja, Franchu, Quim, Ruan, Bernal, Blázquez, Jobi, Toni T.Morro, Defriki, Fadri, Euler, Kalvellido, +Ab, Koopa, La Rata Gris, Abel Alves, Aza, Cé, un servidor, y un compañero que se fue antes de poder ver culminado el proyecto, Marckos, son los autores presentes. Por lo que veis se trata de una combinación explosiva para una causa potente como es el paro y la crisis. Para más información (incluso, contratar la exposición, que se puede) visitar este enlace:
Dibujantes contra el paro.

5/4/10